L'increment de capacitat de generació elèctrica renovable ha estat de 34,39 MW a Catalunya el 2023, xifra gairebé quatre vegades inferior a la de l'any anterior. Ho constata l'Observatori d'Energies Renovables en l'informe que analitza la implantació d'energies netes, certificant que Catalunya "s'està allunyant" de la sobirania energètica. La cobertura de demanda elèctrica amb renovables ha estat del 13,6%, prop de cinc vegades menys que la fita pel 2030 del Govern.

L'informe detalla que la demanda elèctrica de 2023 s'ha cobert en un 50,7% amb energia nuclear, dos punts menys que l'any anterior. Els reactors nuclears de Catalunya, que començaran a desconnectar-se l'octubre de 2030, han aportat fins a set vegades el que han generat l'energia hidràulica i més de 55 cops que la solar fotovoltaica. Victor Cusí, president d'EOLICCAT, ha apuntat que les xifres indiquen que la transició energètica a Catalunya dependrà dels intercanvis: el saldo importador català és de 6.266,56 GWh, gairebé el doble que el de 2022.

L'Observatori ha constatat que les importacions han estat la segona font de proveïment d'electricitat a Catalunya, un fet que atribueixen a la caiguda de la generació hidràulica a causa de la sequera, la nuclear i la crema gas fòssil, que ha requerit augmentar molt notablement les importacions d'electricitat. En concret, aquestes importacions han cobert el 14,2% de la demanda elèctrica, un 0,6% més que l'any anterior.

Pel que fa a les fonts renovables, l'eòlica s'ha posicionat com la més important amb una cobertura del 7% de la demanda elèctrica, aportant un 25,3% més que l'any anterior. La segueix la hidroelèctrica que ha cobert un 5% de la demanda, la xifra més baixa d'aquest tipus d'energia des de l'any 1990. La solar fotovoltaica ha cobert un 1% de la demanda, sense comptar autoconsum, un 3,8% més que l'any anterior. I la resta de tecnologies de generació un 2%.

En el mateix informe, l'Observatori avisa que Catalunya "va tard" per assolir els objectius del full de ruta de transició energètica del Govern aprovat el 2023, que fixen cobrir el 50% de la demanda elèctrica amb renovables el 2030. Cusí ha demanat "repensar" el mecanisme de participació, que buscava que els ciutadans s'afegissin en inversions d'empreses grans a través de participacions menors. Reclama mecanismes que facilitin el finançament d'aquests projectes de participació municipal i que s'habilitin subvencions.

La tramitació de projectes continua sent "un embut"

Per Cusí, la dependència energètica s'explica per les dificultats administratives i la lentitud en la tramitació de projectes. Des de 2019, s'estimen una cartera potencial de 176 projectes eòlics i de 750 projectes solars fotovoltaics presentats i pendents de tramitació, ritme que també ha empitjorat respecte al 2022. Les mitjanes de temps d'espera acumulades des de la presentació d'un projecte fins a l'autorització és més de quatre anys, lluny dels dos que el Govern fixa en la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT-2050).

Per tot això, Cusí ha assegurat que "és urgent" fer un canvi en la tramitació de projectes perquè "hi ha un refredament notable de l'interès de promotors en els projectes". "Prefereixen invertir en altres comunitats autònomes perquè és més ràpid i efectiu que a Catalunya", ha avisat. Per revertir-ho, ha demanat simplificar els procediments administratius, incrementar el nombre de persones destinades a resoldre els expedients i implementar mecanismes de suport a l'activitat de l'administració.

Desequilibri territorial

D'altra banda, Cusí també s'ha referit al desequilibri territorial a Catalunya en la generació de renovables, especialment en el camp de l'eòlica. En concret, Tarragona genera un 61% de l'energia eòlica de Catalunya, Barcelona un 13%, Lleida un 26% i Girona un 0%, ja que encara no hi ha cap parc eòlic en servei. Cusí ha assegurat que el desequilibri "és molt important" i l'ha atribuït al "desenvolupament tecnològic", de fa vint anys, que requeria emplaçaments amb molt de vent per l'impuls de projectes.