El periodista de la Directa Jesús Rodríguez (Santa Coloma de Gramenet, 1974), conegut per destapar nombrosos casos d'infiltració policial en moviments socials, està exiliat a Ginebra (Suïssa) des de finals de 2023, després de ser investigat per "terrorisme" i ser acusat de tenir informació prèvia de les manifestacions organitzades per Tsunami Democràtic la tardor de 2019. Juntament amb ell, el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón va encausar 11 persones més, entre les quals hi ha Carles Puigdemont, Marta Rovira, Ruben Wagensberg o Marta Molina.

Rodríguez va ser citat a declarar el passat 22 de maig, però no s'hi va presentar. Actualment, amb l'amnistia definitivament aprovada al Congrés dels Diputats, el periodista confia en l'aplicació de la llei i en que el jutge doni "explicacions" i "pagui" pel que ha fet.

Per què decideix marxar a l'exili i per què va triar Suïssa?

Decideixo marxar quan començo a veure que la causa de Tsunami s'està convertint en el cavall de batalla principal d'una part de la judicatura contra la llei d'amnistia. L'abril del 2023 em poso en contacte amb l'Audiència Nacional a través del meu advocat perquè el diari El Mundo publica una notícia que diu que hi ha uns missatges meus interceptats al mòbil de Josep Lluís Alay amb informació sobre les mobilitzacions que hi hauria l'octubre de 2019. Aquests missatges es fan servir per dir que Carles Puigdemont estava informat de les protestes i per imputar-lo.

Aleshores, em poso en contacte amb el jutjat, que em respon que jo no estic imputat i que, per tant, no permet la meva personació i explica que són informacions periodístiques que no encaixen amb el que hi ha a la causa. Amb aquesta tranquil·litat absoluta, arribo a la tardor del 2023 amb la sorpresa que, de cop i volta, just en el moment que s'estava negociant el redactat de la llei d'amnistia entre el Partit Socialista, Junts i Esquerra, apareix un nou informe de la Guàrdia Civil i una nova interlocutòria del jutge Manuel García-Castellón on se m'incorpora com a investigat.

Quan veig que es comença a parlar de la possibilitat que ens citin a declarar i que es demanin mesures cautelars d'ingrés a presó, entenc que no puc garantir la meva defensa a l'Estat espanyol i decideixo marxar a l'exili a Suïssa per posar-me en contacte amb organitzacions internacionals, amb relators de Nacions Unides i amb tota una sèrie d'actors que considero que poden ajudar-me. Alhora també vull posar-los en coneixement de les greus irregularitats i les actuacions absolutament abusives i fora del marc de dret europeu que s'estan duent a terme des de l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem.

Quina mena de connexions va establir amb altres imputats pel cas Tsunami? I amb altres exiliats a Suïssa? Hi ha una coordinació de defensa?

Sí, unes quantes persones vam arribar amb una certa coordinació a Suïssa i en contacte amb Anna Gabriel i Marta Rovira. Ens hem ajudat mútuament i l'experiència de totes dues ens ha servit a l'hora d'establir-nos i fer els primers contactes per explicar aquesta nova situació. La que vivia jo, però també Ruben Wagensberg, Josep Campmajó i Oleguer Serra.

Arribem i la nostra voluntat és estar en contacte amb totes les persones encausades en el procés judicial del Tsunami. Dialoguem i ens expliquem quines són les circumstàncies personals de cadascun, quina és la decisió que cadascú pren i a partir d'aquí iniciem una coordinació de cara als propers mesos. Un cop arriben les citacions judicials, Marta Molina decideix quedar-se i afrontar la declaració presencialment des de Barcelona i els altres encausats decidim no declarar fer-ho i sol·licitar a les autoritats judicials espanyoles que, en cas que vulguin que declarem, es faci a través del procediment de la Comissió Rogatòria.

Què persegueix el poder judicial espanyol atribuint terrorisme a unes protestes com les de Tsunami Democràtic i quina repercussió pot tenir més enllà de l'afectació personal cap als imputats com vostè?

La imputació per terrorisme és clarament un guió preestablert per part de Manuel García-Castellón i dels seus col·laboradors necessaris en tot aquest procediment. Un cop ell s'adona que la Fiscalia s'aparta de la intenció d'acusar-nos de terrorisme, necessita que hi hagi altres acusacions tant particulars com populars a la causa, i és per això que s'incorpora Vox, Societat Civil Catalana i Dignidad y Justicia, totes tres organitzacions molt properes o vinculades directament a l'extrema dreta.

Aquesta aliança del jutge amb l'extrema dreta explica que hi ha una necessitat mútua de boicotejar la l'amnistia. Les poques esquerdes de redactat que té la llei es fonamenten precisament en el delicte de terrorisme i el de malversació. També el d'alta traïció, que en aquest cas seria el procediment del cas Vólkhov. García-Castellón ha dibuixat un escenari amb aquestes esquerdes que li permetran fer excepcions i evitar l'apliació de l'amnistia.

És molt significatiu que en una mateixa causa hi hagi la secretària general d'Esquerra Republicana, l'expresident Carles Puigdemont i persones de diferents organitzacions, espais polítics i fins i tot un periodista. Sembla que la construcció de la causa s'ha guionitzat o s'ha treballat prèviament a la recollida de les proves. S'han buscat aquells elements de relat que els permetien arribar al que buscaven.

L'Estat espanyol es podria permetre internacionalment una sentència per terrorisme en una causa per mobilitzacions de protesta?

Un dels nostres principals objectius quan marxem a l'exili és aconseguir que aquest procediment mai arribi a judici i mai se'n pugui dictar una sentència. Per dues raons: d'una banda, el que té a veure amb la causa concreta i com ens pot afectar a les persones imputades i a les organitzacions polítiques, socials o culturals on militen.

Això ja seria greu en si mateix, però, a banda d'això, establiria un precedent en el qual es podria arribar a encausar de terrorisme a qualsevol persona que, amb la voluntat de condicionar l'actuació del govern, decidís fer talls de carretera, fer un bloqueig a una infraestructura com un port o un aeroport o, fins i tot, com en el meu cas, informés o tingués informació de la preparació d'aquestes accions. Per tant, entraríem en un escenari d'absoluta indefensió i incertesa.

Si, a partir d'ara, aquest tipus d'accions que tenen la voluntat d'incidir en el govern són terrorisme, els jutges poden establir una jurisprudència en què els talls d'autopistes per part de pagesos o el bloqueig d'infraestructures per part de taxistes són equiparables a les mobilitzacions de la tardor del 2019 a Catalunya. Això seria una escalada en la vulneració del dret a la protesta i seria molt greu. Des de l'Estat no s'hauria de permetre, siguin els actors o no de Catalunya, siguin o no independentistes.

Com es veu fora de l'Estat espanyol la seva situació i la de la resta d'exiliats?

Es veu de manera molt més clara que no pas des de dins de l'Estat. És tan surrealista que cada vegada que parlem amb un actor d'una organització internacional hem d'explicar dues, tres o quatre vegades quin és el relat dels fets, quina és l'acusació i la nostra suposada participació perquè no s'ho arriben a creure.

Organitzacions com Amnistia Internacional o diversos equips relators de Nacions Unides, entre altres, d'entrada mostren incredulitat i després preocupació i indignació per una aplicació abusiva de la legislació antiterrorista i per unes pràctiques que no són pròpies d'una democràcia i d'un estat on existeix la separació de poders. 

Precisament un dels nostres objectius és anar engruixint aquesta llista de posicionaments i de coneixement del que passa a l'interior de l'estat. Heu de pensar que la majoria de països europeus i organismes internacionals tenen la visió que hi va haver un govern de la dreta, però que actualment és un estat liderat per Pedro Sánchez, que és molt democràtic i d'esquerres.

Hi ha un desconeixement absolut de com funciona la distribució dels diferents poders dins de l'Estat i de com el poder judicial, en molts casos, arriba a tenir una capacitat d'influència i de control en les decisions del poder legislatiu o, fins i tot, de l'executiu, que li permet estar per sobre de processos que s'hagin portat al Congrés dels Diputats o al Senat. Aquesta part del poder judicial boicoteja i intenta liderar l'actuació dels altres poders sense tenir cap legitimitat.

Creu que l'han investigat per la seva trajectòria com a periodista que ha destapat infiltracions policials en moviments socials i independentistes?

No ho sé. Una afirmació molt contundent en aquest sentit seria una conjectura. Si analitzem la cronologia dels fets en el context de 2022, 2023 i 2024, des d'una mirada d'alguns dels actors de les comissaries d'informació de la Policia Nacional o de la Guàrdia Civil que més directament s'han vist qüestionats per aquestes infiltracions, per la utilització de programari espia i altres tipus de procediments d'espionatge que no tenen un aval judicial i que s'estan fent per directrius polítiques, és evident que aquests actors poden tenir l'interès de deixar fora de joc a periodistes que han destapat casos.

El que passa és que, finalment, la decisió d'imputar-me és per part de Manuel García-Castellón i d'una sala del Tribunal Suprem que compra tots els arguments d'aquest jutge. Hi ha la necessitat de construir un relat en base a una sèrie de comunicacions que permeten la imputació d'actors de l'independentisme com Marta Rovira i Carles Puigdemont. I, posteriorment, si resulta que aquest relat pot involucrar altres perfils com el meu, doncs aprofiten l'avinentesa. 

Com l'ha afectat aquesta situació a nivell personal i professional? Continua exercint com a periodista a la 'Directa'?

Sí, la voluntat, tot i la dificultat de la situació, és mantenir la posició. Em trobo a l'exili, a 800 quilòmetres de casa, en un país que fins ara desconeixia, amb unes dificultats econòmiques importants. Perquè la gent es faci una idea, el cost de la vida a Ginebra és el triple del de Catalunya. Amb un sou inferior als 5.000 euros és pràcticament impossible sostenir l'habitatge, l'assegurança mèdica, el menjar i les quatre qüestions bàsiques de vida.

Per sort, s'ha organitzat un grup de suport que ha permès la continuïtat de la meva activitat laboral a l'exili. Aquí és més difícil fer de periodista, però intentarem ser creatius i buscar altres temàtiques de les quals pugui informar. No deixarem que la repressió trenqui un equip i una relació professional amb els meus companys de la Directa.

Genera autocensura una persecució judicial com aquesta? A vostè com a víctima, però també a altres periodistes?

Aquest també era un dels objectius en la causa del Tsunami. Entre les 300 persones que s'investiga, en el conjunt de les 240.000 pàgines que consten a la investigació, hi ha 26 periodistes. Hi ha una llista amb els seus contactes, telèfons i correus. Es parla d'aquests periodistes com a col·laboradors d'una organització "terrorista". Això és molt greu.

De manera perversa, acaba sent una mena d'aplicació a la catalana del que va ser la plantilla basca. Tots recordem com hi va haver imputacions i empresonaments al País Basc als anys 90 pel fet d'informar del que feien organitzacions de l'esquerra abertzale, de tenir entrevistes amb ells, de tenir contacte amb algun membre d'ETA. Aquí, en un context i una situació molt diferent, s'acaba fent una mica el mateix, estenent la sensació de risc i por entre els periodistes a l'hora d'informar de mobilitzacions socials, de protestes i d'actes de desobediència civil.

Vostè denuncia que és una flagrant vulneració del dret a la informació. Com és possible que encara succeeixin coses com aquestes?

La idea que tenim de la història lineal en què les societats cada cop van cap a millor i cada cop són més democràtiques, no és tan així. Estem veient des de fa uns anys una regressió en l'evolució de les nostres societats, en el marc europeu en general. Coses que fa 20 anys eren impensables, però que sí que passaven fa 40 anys, tornen a passar. Hi ha un sistema cíclic de funcionament i ara estem en fase regressiva. Es tornen a produir abusos i vulneracions que semblaven superats i no passa res.

Fa més de dos anys que el periodista Pablo González està empresonat a Polònia. S'ha normalitzat o s'ha frivolitzat el fet que Julian Assange estigui perseguit des de fa tants anys per haver informat sobre pràctiques absolutament cruels dels serveis secrets dels Estats Units. A partir del seu cas, es trenca una línia vermella i es comença a tolerar que els interessos dels estats i de la geopolítica s'imposin davant dels drets fonamentals i dels drets humans.

Per què va decidir no declarar el passat dimecres, dia 22? Creu que hi haurà mesures cautelars de presó?

Quan decideixo marxar a l'exili, ho faig amb totes les conseqüències. Aquesta citació que ens fa García-Castellón és un rentat de cara que fa a l'últim moment del procediment judicial. La meva voluntat és que aquest jutge també hagi de donar explicacions i pagui pel que està fent. No et diria que m'ha destrossat la vida, però m'ha provocat un impacte personal i col·lectiu molt fort. Un jutge coaliat amb l'extrema dreta no pot obviar l'estat de dret i afectar les vides de tantes persones i que li surti gratis. Això s'ha de portar a organismes internacionals.

Quan se sàpiguen tots els detalls de com es va fer aquesta operació i quins interessos hi havia darrere, crec que aquest jutge i els jutges del Tribunal Suprem hauran de donar explicacions i pagar pel que han fet.

Estem parlant d'un jutge que va preguntar al fiscal si calia ordenar la seva detenció i la de la resta d'exiliats per portar-los a declarar.

Ho va fer a una setmana de l'aprovació definitiva de la llei d'amnistia. I probablement ho seguirà fent ara que ja està aprovada. Aquest jutge està disposat a prevaricar per imposar els seus interessos polítics i la seva ideologia. En tot aquest procediment no s'ha tallat gens a l'hora d'expressar la seva opinió en relació amb tot el que està investigant. La seva imparcialitat és nul·la en el cas del Tsunami. Hi ha un biaix polític claríssim i una adhesió d'aquest jutge a la causa política del PP i Vox.

Ja vam veure al senador Cosidó quan deia: "controlem la sala segona del Suprem per darrere". En qualsevol estat europeu un missatge d'aquesta gravetat d'un càrrec polític, que afirma que controla la sala segona del màxim organisme judicial de l'estat, hauria d'haver suposat dimissions, investigacions i destitucions i aquí no ha passat res. El Consell General del Poder Judicial mai ha cridat l'atenció a cap d'aquests jutges per manifestar opinions explícites de causes que ells estan investigant. Tot plegat és una conxorxa ideològica disfressada de justícia que no s'acabarà fins que no hi hagi una reforma seriosa, transversal i estructural del sistema de control del Consell General.

Creu que se li aplicarà la llei d'amnistia? 

Passarà un temps fins que se'ns apliqui l'amnistia. La cúpula judicial espanyola ha manifestat la seva voluntat de no aplicar d'entrada la llei i de presentar prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. També de considerar que el redactat no inclou el cas del Tsunami i, per tant, obviar l'existència de la llei i seguir amb la tramitació de manera normal.

S'arrisquen a un procediment judicial per prevaricació depenent de com s'argumenti la inaplicació de l'amnistia. Crec que majoritàriament s'aplicarà la llei al conjunt de les causes en jutjats ordinaris, però ens trobarem amb dues o tres causes, com la del Tsunami, la dels CDR, del cas Judes, on es compliqui l'escenari.

En una primera instància, poden aconseguir sortir-se amb la seva, però també és veritat que potser no hi ha unitat d'acció i es poden generar situacions contradictòries. García-Castellón pot no aplicar la llei i dictar unes ordres de detenció internacionals i, en paral·lel, la jutgessa del Suprem Susana Polo pot aplicar l'amnistia a Ruben Wagensberg i a Carles Puigdemont.

Això podria passar. Posteriorment, qualsevol decisió de Susana Polo pot ser recorreguda a la sala de recursos del Tribunal Suprem i podria acabar-se tombant. Hi pot haver un escenari de muntanya russa. La setmana vinent podem tenir una ordre de detenció internacional i, al cap d'un mes, es podria retirar, i d'aquí a tres mesos la podríem tornar a tenir una altra vegada. Davant d'aquesta incertesa, ens ho prenem amb molta prudència. No volem prendre decisions definitives fins que la situació estigui absolutament consolidada.

Si emeten una segona citació i, veient que l'única persona que es va personar, Marta Molina, va quedar en llibertat, es plantejaria declarar per regularitzar la situació?

Si les autoritats judicials espanyoles volen citar-me a declarar, que ho facin pels canals formals que estan establerts, és a dir, a través de la Comissió Rogatòria amb el govern suís. Però les autoritats espanyoles no ho volen fer perquè des de fora es veu molt clar que el procediment judicial és de característiques polítiques.

Volen que nosaltres voluntàriament ens traslladem a Barcelona per asseure'ns davant d'ells, reconèixer-los com a autoritats judicials legítimes, admetre que han actuat de manera correcta i fer un cert blanquejament de la seva imatge. El meu retorn s'ha de produir o amb la llei d'amnistia o amb un procés que porti una deslegitimació absoluta dels actors que m'han portat fins a aquesta situació.