'Pandora Papers'García Albiol, una vida al PP plena de polèmiques: del seu discurs xenòfob als 'papers de Pandora'

Badalona és la quarta ciutat més gran de Catalunya, amb una població de més de 220.000 habitants. Al costat de la petita població de Pontons (Alt Penedès) és l'única alcaldia catalana que tenen els populars actualment. Per això, la figura de Xavier García Albiol (Badalona, 1967) és una rara avis en la política catalana. L'actual alcalde porta tota una vida al servei del PP a la seva ciutat i a nivell autonòmic. La seva aparició en els papers de Pandora l'ha tornat a portar a les primeres pàgines dels mitjans a nivell estatal. Però no ha estat, per descomptat, la seva primera vegada.

Albiol va entrar a militar al PP l'any 1989. I només dos anys després es va convertir en l'únic, i jove, regidor popular a l'Ajuntament de Badalona. Fa 30 anys. Des de llavors ha anat renovant la seva acta cada quatre anys fins avui. A més, ha ocupat diferents càrrecs en el partit a nivell autonòmic o provincial: vicesecretari general d'Organització del Partit Popular de Catalunya (PPC), secretari de Política Municipal de l'PPC, vicesecretari d'Organització, president del seu grup a la Diputació, etc.

La seva primera victòria electoral va arribar el 2011, convertint-se en alcalde de la seva ciutat per majoria simple. Però la seva "popularitat" se l'havia guanyat anys abans. En 2007 va llançar un vídeo anomenat 7 minuts en el qual es vinculava la immigració amb la delinqüència. Es van repartir desenes de milers de DVD per la ciutat. I va causar enrenou. Organitzacions com SOS Racisme el van qualificar de "xenòfob" i la notícia va saltar a mitjans estatals.

El seu assessor era llavors, per cert, Iván Redondo, la mà dreta de Pedro Sánchez fins fa uns mesos. Redondo, en una entrevista recent amb Jordi Évole es va mostrar relativament penedit per un vídeo així, encara que justificant que no tot el procés va sortir de les seves idees.

Però el discurs semblava funcionar-li a Albiol. L'hemeroteca recull declaracions en què Albiol incidia, en la seva tasca encara d'oposició municipal, en un rebuig a la immigració. El 2009, per exemple, es va oposar a la construcció d'una mesquita. "No crec que sigui bo que a Badalona hi hagi barris en els quals la llengua predominant sigui l'àrab i en els quals desaparegui gairebé completament el comerç tradicional", va dir en aquells moments.

A l'any següent, nova polèmica. Aquest cop amb la justícia pel mig. El grup d'Iniciativa per Catalunya-Verds va portar a la Fiscalia un pamflet xenòfob llançat pel PP d'Albiol. "El teu barri és segur?", assenyalava el paper sobre una imatge de persones romaneses d'ètnia gitana. En una de les imatges interiors s'hi veia a més una pintada amb la frase "No volem romanesos". El PP a nivell estatal es va desmarcar fins i tot de la iniciativa. Va ser imputat per un presumpte delicte de xenofòbia, però anys més tard va ser absolt. Albiol va dir en el judici que havia usat "expressions inadequades" en aquesta campanya.

L'anhelada alcaldia d'Albiol va arribar el 2011. El seu discurs seguia cridant l'atenció. "Els immigrants irregulars no han d'estar còmodes a Badalona", va dir poc després de prendre el bastó de comandament de la seva ciutat. L'alcalde tornava de tant en tant als mitjans de comunicació per les seves declaracions o mesures de la seva gestió com l'intent de retallar les ajudes a immigrats. L'oposició ho comparava fins i tot amb la francesa Marine Le Pen.

Un exemple. Després de l'atemptat a França contra el setmanari satíric Charlie Hebdo, gener de 2015, va escriure: "Una religió que en la versió més radical és capaç de matar no pot tenir el mateix tracte que la resta de creences". Un tuit que després esborraria. Una altra fita en la seva carrera política arribaria durant la campanya electoral d'aquest mateix any. García Albiol va omplir la ciutat de cartells amb el lema "netejant Badalona".

Pèrdua de l'alcaldia i desastre electoral a Catalunya

Albiol arribava a les eleccions municipals de 2015 per revalidar el seu mandat com a favorit. La seva llista va ser la més votada amb claredat però un pacte entre la resta de forces polítiques (Guanyem Badalona, ERC, PSC, ICV i CiU) el va treure del càrrec. Dolors Sabater, propera a la CUP, es convertia en alcaldessa representant Guanyem després d'una aliança que exemplifica bé el rebuig transversal a la seva gestió i discurs.

En 2017 va ser el candidat de PP a la presidència de la Generalitat de Catalunya. Els seus resultats van ser els pitjors de la història de la formació, passant a tenir només tres escons i sent l'última força política amb representació parlamentària. Entremig, tampoc van passar desapercebuts comentaris amb aires masclistes com els realitzats al voltant del referèndum d'l'1 d'octubre. O després dels atemptats de Barcelona i Cambrils. "Aquí no hi ha islamofòbia, hi ha uns senyors que han vingut a aprofitar-se del nostre sistema", va dir llavors. Menys d'un any després anunciava que dimitia del seu escó al Parlament de Catalunya, deixava la presidència del PPC i se centrava de nou a recuperar Badalona.

Els números van tornar a fallar-li a García Albiol el 2019. La seva llista va ser la més votada de nou, però en aquesta ocasió, un pacte entre Guanyem i el PSC li donava l'alcaldia als segons. Concretament a Alex Pastor. Una carambola del destí va tornar a García Albiol al seu anhelat lloc l'any passat. Pastor va ser detingut ebri al volant i saltant-se el confinament. L'esquerra va ser incapaç de posar-se d'acord per presentar un candidat alternatiu després de la destitució de Pastor per part de PSC. I els números aquesta vegada li van sortir.

La gestió contra els okupes, un exemple per al PP

El ressuscitat Albiol sembla que té ara una altra estratègia afegida en la seva gestió. I des del PP la posen en valor. Així es va veure en la recent Convenció Nacional del partit que lidera Pablo Casado. Badalona és, després de Madrid, Alacant, Màlaga i Saragossa la ciutat més gran en la que governa actualment el PP. En un acte al costat d'altres alcaldes del partit, Albiol, que va ser presentat per la portaveu al Congrés, Cuca Gamarra, com el "pivot el PP", en referència a la seva alçada, va defensar la seva particular "lluita".

"Us vull parlar d'una lluita enfront de l'ocupació il·legal. Des del Govern de Pedro Sánchez amb Podemos l'ocupació té barra lliure. Els alcaldes del PP volem dir que no pot ser que els okupes tinguin tots els drets i cap obligació ", va afirmar. L'alcalde de Badalona es va convertir en baluard de la reforma legal que pretenen introduir des del PP. Té, va dir, tres condicions: "que els propietaris reprenguin els seus drets", que un okupa no pugui ocupar un altre habitatge "sense que passi res" i permetre a totes les Forces de Seguretat, estatals, locals i autonòmiques "poder actuar contra aquest fenomen que tant està perjudicant". Aquesta va ser l'aportació de García Albiol a la convenció del seu partit. La seva nova ofensiva ja s'entreveia a finals de l'any passat després de l'incendi en una nau de la seva localitat.

El polèmic dirigent català ha tornat ara a sortir en els "papers". Mai millor dit. La investigació duta a terme per diversos mitjans internacionals i estatals batejada com papers de Pandora ha provat que va ser gestor de la societat Luverne International situada a Belize, des de 2005 a 2015. Albiol ha reconegut l'existència d'aquesta societat, però defensant que no es va beneficiar econòmicament. El País ha publicat una informació complementària en la qual ressalta les contradiccions en què ha caigut el dirigent de PP.

L'oposició municipal a Badalona demana ja la seva dimissió. I si aquesta no es produeix, s'estan organitzant per presentar una possible moció de censura. Per la resta, les xarxes socials ja s'han encarregat de tirar d'hemeroteca per a més escarni de García Albiol. "No poden tenir els mateixos drets els veïns que porten pagant tota la vida els seus impostos als que no", escrivia el 2015.