SensellarismeGairebé la meitat de les persones sense llar a Barcelona fa més de dos anys que viu al carrer

El 47% de les persones sense llar a Barcelona fa més de dos anys que viu al carrer. Segons el darrer recompte de la Fundació Arrels – amb dades del 2021 – hi ha més d’un miler de persones dormint cada nit als carrers de la ciutat, una xifra que l’entitat titlla "de mínims", tenint en compte que hi ha persones que s’amaguen perquè no se senten segures.

Segons Arrels, el nombre de persones que dormen al ras no ha baixat en els darrers tres anys, i si es compara amb la xifra de 658 persones que es van localitzar en el primer recompte que es va fer a la capital catalana l’any 2008, el nombre ha crescut un 62% en els darrers tretze anys.

D’altra banda, el sensellarisme també inclou altres situacions, com les de qui pernocta en albergs, pisos massificats, assentaments, pensions, institucions temporals, refugis o cases de familiars i amics. Així, 2.808 persones dormen en recursos públics i privats de la ciutat segons dades de la XAPSLL. A més, segons dades municipals, 865 persones viuen en assentaments informals i locals amb dinàmica d’assentament. En conclusió, a Barcelona hi hauria unes 4.737 persones sense llar, enfront de les 4.200 persones comptabilitzades un any abans.

Segons el darrer recompte de la fundació, el 91% de les persones que viuen al carrer són homes i el 7% dones, al voltant dels 43 anys. 7 de cada 10 persones són migrades i porten uns 4 anys i 8 mesos de mitjana en aquesta situació. La gran majoria no tenen feina ni ingressos estables i gairebé tres quartes parts de les persones preguntades per Arrels no tenien cap tipus d’ingrés. Només una quarta part afirma que cobra alguna cosa regularment, que pot ser algun tipus de prestació social o la pensió.

La fundació sosté que també hi ha qui arriba a aquesta situació després de patir una experiència traumàtica, com ara abusos sexuals, o maltractament físic o psicològic. Ho afirma el 14% de les persones enquestades, amb un percentatge que s’eleva al 19% en el cas de les dones i al 30% entre les persones de 26 a 35 anys.

Un col·lectiu molt vulnerable

En relació amb anys anteriors, Arrels ha identificat una lleugera tendència a l’alça del nombre de persones amb grau de vulnerabilitat alta, que ja són més del 20% del total. Tal com explica l’entitat, viure en aquestes condicions té una relació directa amb tenir un deteriorament més greu, amb els consegüents problemes per a la salut, i els riscos de patir violència física i verbal, que formen part del dia a dia de les persones sense llar.

De fet, un 43% de les persones entrevistades tenien algun problema de salut, un 26% de les alguna malaltia crònica de fetge, ronyons, cor, estómac o pulmons. També s’ha notat un increment del nombre de persones que expressen problemes de salut mental, concretament un 18% (el doble que al 2019 i el quàdruple que el 2016). A més, un 40% de les persones que viuen al carrer han visitat els serveis mèdics d’urgències en els darrers sis mesos.

Finalment, un 15% no poden cobrir les seves necessitats bàsiques, que tenen a veure amb la higiene, l’alimentació i amb trobar un lloc on guardar les pertinences, entre d’altres. D’altra banda, 4 de cada 10 persones que viuen al carrer no han estat ateses per cap treballador social en el darrer mig any.

Obrir espais a cada barri

Els districtes de Ciutat Vella, l’Eixample, Sant Martí i Sants-Montjuïc sumen el 80% de les més de mil persones que viuen al carrer a la ciutat de Barcelona. Una proporció que – segons Arrels - no té una relació directa amb el nombre de recursos i equipaments públics i privats que hi ha a la ciutat per atendre les persones sense llar.

Entre les mesures immediates que proposa la fundació per pal·liar la situació hi ha la d’obrir espais petits a cada barri perquè centenars de persones deixin de dormir al carrer, enfortir els equips de carrer, obrir més espais diürns i atendre les necessitats bàsiques des de tots els barris, crear equips de salut orgànica que visitin les persones al carrer, així com més coordinació i formació dels cossos policials.