Este artículo se publicó hace 2 años.
Precarietat laboralGairebé l'11% dels treballadors catalans són pobres, mentre creixen les llars sense ingressos
Els treballadors pobres són més de 350.000, segons un informe de CCOO, on també s'alerta que a Catalunya hi ha 466.500 persones amb privació material severa. El sindicat reclama als governs que aprovin una bonificació de 300 euros per als col·lectius vulnerables, entre d'altres coses per fer front a la inflació desbocada
ACN
Barcelona-
La inflació impacta sobre un mercat de treball que encara no s'ha recuperat de la pandèmia, amb 351.000 treballadors en risc de pobresa, prop de 104.000 llars sense ingressos laborals, 466.500 persones amb privació material severa i amb un 32,4% dels ciutadans que no poden fer front a despeses imprevistes, segons recull un informe de CCOO.
Entre el 2019 i el 2021, les llars on cap dels membres treballava van créixer un 14,8%. "La realitat és molt crua", ha afirmat Romina Garcia, responsable de Mercat de Treball i Polítiques d'Ocupació de CCOO. Davant de l'augment "desbocat" dels preus, el sindicat reclama als governs que aprovin una bonificació de 300 euros per als col·lectius vulnerables
"És una situació molt dolenta", ha avisat Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia de CCOO de Catalunya, que ha reclamat que no es limiti a tres mesos les mesures per reforçar l'Ingrés Mínim Vital. Segons CCOO, és necessari fer arribar liquiditat a un milió de persones que viuen en llars que tenen una renda inferior al salari mínim anual.
El sindicat ha posat sobre la taula que l'efecte de la reforma laboral que s'ha palpat en l'increment de contractació indefinida del març i l'increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) pot "perdre's per una inflació desbocada", segons ha detallat. D'altra banda, ha situat com "un problema" que l'alça de preus "es mengi" l'estalvi embassat que s'ha generat durant la pandèmia en les classes mitjanes i "llastri la capacitat de recuperació de les pimes", que generen el 60% de l'ocupació.
Reducció de la pobresa laboral
A l'informe, Una aproximació a la pobresa en el treball a Catalunya. Impacte de la COVID–19 a la província de Barcelona i al conjunt català, CCOO ha constatat que el mercat laboral no ha recuperat els nivells previs a la pandèmia, però sí que ha recuperat activitat "a un ritme contra tot pronòstic" durant el 2021.
Durant aquests dos exercicis, la taxa de pobresa laboral s'ha reduït al 10,9%, un dels nivells més baixos dels últims anys, però encara hi ha 351.000 treballadors pobres a Catalunya. L'indicador va arribar al seu punt àlgid el 2018, quan afectava el 14,4% dels treballadors, mentre que l'any següent va baixar al 12,1%.
El sindicat atribueix aquesta disminució a la pujada de l'SMI que ha sigut del 30% i que produeix un efecte corrector sobre les rendes més baixes. Un altre dels motius pels quals el sindicat reclama un bo d'emergència per fer front a la inflació és perquè el sistema de protecció deixa fora moltes persones. Per exemple, la taxa de desprotecció és del 66%, un punt per sobre del 2019, ja que l'atur crònic ha augmentat "de forma significativa", segons Garcia. La sindicalista remarca que "les estades llargues a l'atur passen factura" i que "el més preocupant és l'esgotament de les prestacions" al cap de dos anys.
Pugen les llars sense ingressos
D'altra banda, la Covid ha provocat provoca un augment del 14,8% de les famílies sense ingressos laborals, que ja freguen les 104.000 a Catalunya. En total, hi ha 175.000 persones que viuen en famílies on ningú porta un sou a casa, un 4,6% més que el 2019. "En aquest escenari és on impacta la inflació, que s'anuncia propera als dos dígits. És un perill que reclama mesures molt immediates, perquè no s'aprofundeixi més en la precarietat i en la pobresa de les rendes més baixes i no es mengi l'estalvi embassat que ha permès la recuperació", ha dit Bellera. "La realitat és molt crua. Cada vegada hi ha més persones afectades per l'increment de preus i la dificultat per fer-hi front", ha coincidit Garcia.
Augment de les hores extra no pagades
Una altra de les dades que el sindicat veu com a "molt negativa" és l'increment de les hores extra no remunerades. En concret, 77.100 treballadors que declaren haver fet hores extraordinàries sense cobrar-les, un 74% més que el 2019, amb una mitjana de 5,4 hores per setmana que han treballat sense remunerar. Aquest volum de treball no cobrat equival a 10.418 llocs de treball a temps complet que s'haurien pogut generar, segons els càlculs de l'organització.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..