S'accentua la crisi interna d'ERC després de l'escàndol dels cartells de l'Alzheimer contra Ernest Maragall i el seu germà, l'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, afectat per aquesta greu malaltia. L'ACN, Rac1 i Ràdio 4 han fet públics més detalls del funcionament intern d'Esquerra en els últims anys. Concretament, revelen l'existència d'uns òrgans paral·lels a la direcció des de 2018, amb reunions que comptaven amb la presència de la secretària general, Marta Rovira, però no amb l'aleshores president del partit, Oriol Junqueras, que se'n  quedava al marge.

L'entorn de Rovira assegura que Junqueras feia deixadesa de funcions i no prenia decisions, mentre que el nucli de l'expresident afirma que no se l'ha deixat participar d'aquests espais. El xoc entre tots dos creix la tardor de 2023, quan Junqueras volia ser el candidat a les eleccions previstes pel 2025 en comptes de Pere Aragonès.

Quan Junqueras va entrar a Palau com a vicepresident i conseller d'Economia, el 2015, el partit va crear una estructura reduïda per coordinar l'estratègia d'ERC. En formaven part només 3 persones: Jordi Bacardit, aleshores mà dreta de Rovira; Bernat Aubia, cap de l'empresa Relevance (vinculada a les contracampanyes del partit); i Sergi Sabrià, també proper a Rovira i Aragonès, i que va ser portaveu i president del grup parlamentari, cap de l'oficina del president de la Generalitat, i viceconseller fins a la setmana passada.

Aquest grup reduït ha anat creixent i canviant-ne els participants, sobretot a partir que la "repressió" va sacsejar ERC amb l'entrada de Junqueras a la presó (2017), i l'exili de Rovira (2018). És des d'aquest moment que el grup estratègic creix i pren més importància. S'hi han anat incorporant dirigents del partit, del grup parlamentari, i de fora de la direcció -algunes de les quals no eren ni militants d'ERC. I es mantenia el contacte amb Junqueras, empresonat a Madrid i després a Lledoners.

Sense Junqueras

El grup ha continuat reunint-se un cop el president d'Esquerra va quedar indultat, el juny de 2021. Però Junqueras no s'ha arribat a connectar mai en aquestes reunions telemàtiques -per garantir l'assistència de Rovira-, i que s'han celebrat cada divendres fins fa poc -ara ja no són tan periòdiques-.  

Les fonts consultades afirmen que no és que amaguessin al president del partit l'existència d'aquestes reunions, sinó que el mateix Junqueras no tenia interès a formar part dels òrgans on es decidia l'estratègia del seu partit, i s'espolsava qualsevol responsabilitat. A més, assenyalen que, encara com a president d'ERC, Junqueras es reunia amb la militància arreu del territori criticant Aragonès i el seu Executiu. L'entorn de Rovira explica que el nucli de Junqueras sí que ha participat de les reunions dels divendres, amb dirigents del seu espai de confiança, que parlaven amb ell i li feien arribar tota la informació necessària.

A les reunions dels divendres no s'hi va connectar mai l'actual secretari d'Organització, Pau Morales, exdiputat al Parlament i proper a Junqueras, que assegura que no tenia constància d'aquest grup paral·lel a l'executiva. Així mateix, l'entorn de l'expresident del partit ressalta que aquestes reunions eren una fórmula d'aïllar i deixar-lo de banda a poc a poc, així com a altres dirigents com Raül Romeva, o la mateixa executiva al complet -com a òrgan oficial del partit.

Lamenten que, d'aquesta manera, s'hagi intentat controlar ERC des de Ginebra. Diversos membres actuals de l'Executiva i la permanent confirmen que no sabien res d'aquestes reunions i que, alhora, Junqueras tampoc n'estava al cas. A més, ressalten que Junqueras no ha pogut formar part de les grans decisions ni del partit ni del govern d'Aragonès, i que per això l'ara expresident ha de poder tornar-se a presentar al càrrec, al Congrés Nacional del 30 de novembre.

El gran xoc de la tardor de 2023

La davallada d'ERC a les eleccions municipals i les espanyoles del 2023 fa que la tensió entre Junqueras i Rovira es dispari. De fet, les diferències entre Junqueras i el sector més proper a Aragonès -alhora alineat amb Rovira- ja s'havien accentuat des de feia mesos. La distància entre el president d'Esquerra i Palau era més que notable.

Després d'aquell estiu, quan ERC i PSOE tancaven el pacte per la llei d'amnistia, la tardor de 2023, Junqueras es va reunir amb Rovira i Aragonès a Ginebra. L'encara president del partit volia ser el cap de llista de les pròximes eleccions al Parlament, que en aquell moment se situaven el febrer de 2025 (quan acabava la legislatura).

Rovira, que ja feia mesos que intuïa les intencions de Junqueras, li va recordar que, d'una banda, segurament encara no se li hauria aplicat l'amnistia. I que, per altra banda, no podia ser que el candidat d'ERC no fos el president de la Generalitat, i que s'entendria com una esmena a la totalitat a l'obra del Govern republicà.

El xoc era tan gran que fins i tot es va posar damunt la taula l'opció de prendre la temperatura entre la militància, i que es constatés si les bases preferien Junqueras o bé Aragonès com a candidat. Aquesta opció s'acaba descartant, i la direcció d'ERC revalida Aragonès com a candidat a les eleccions.

Reforç dels equips

La ferida s'havia obert ja de tal manera, que tal com relaten diverses fonts, la situació començava a ser "insostenible". D'una banda, Rovira veia clar que el partit necessitava una renovació de lideratges, i que tant ella com Junqueras havien de dimitir. De fet, ella té decidit no presentar-se a la reelecció al congrés del novembre.

En canvi, Junqueras creu que els mals resultats electorals refermen que el partit i el Govern han comès errors, dels quals ell no n'ha format part i que, per tant, ell ha de continuar al capdavant de la formació, com a president i com a cap de llista.

El xoc salta a l'esfera pública després de les eleccions catalanes, quan Aragonès anuncia que deixarà la "primera línia política", Junqueras dimiteix temporalment per tornar-se a presentar al novembre, i Rovira es reafirma que plegarà.

Enmig d'aquest escenari, Junqueras decideix reforçar el seu equip de confiança, en considerar que Rovira ha enfortit el seu nucli a partir de les reunions estratègiques dels divendres. Així, Junqueras situa a la Diputació de Barcelona persones del seu entorn, per garantir una estructura afí, preparar el pols intern, i assegurar el futur del seu espai, en cas de repetició electoral i dissolució del Govern d'Aragonès.

Junqueras considera que té majoria entre les bases del partit. Per la seva banda, tal com ja va avançar l'ACN conjuntament amb Rac1, Rovira té una majoria d'afins a l'Executiva del partit. Un suport reforçat amb el manifest, que va avançar Públic, que ja signen més de 1.000 militants, i que reclamen -com ella- un relleu a la direcció.