Cheikh Drame (Senegal, 1992) és activista antiracista i president de SOS Racisme Catalunya. L'entitat, que va ser fundada l'any 1989, travessa ara "un moment difícil a causa de problemes de finançament" i s'ha vist obligada a "aturar parcialment la seva activitat", amb l'esperança de tornar al setembre amb "les forces renovades" per enfortir l'estructura de l'equip.

Drame va arribar a Catalunya fa més de 20 anys, però, tot i això, no pot votar perquè no té la nacionalitat espanyola. Segons ell, és "una de les conseqüències de la llei d'estrangeria" i és víctima del "racisme estructural" del país. 

L'activista disposa d'un NIE i no està en una situació administrativa irregular, però no té la nacionalitat perquè té antecedents penals. Drame va ser acusat d'atemptar contra l'autoritat després de patir una actuació policial abusiva a mans de sis agents. Va ser condemnat a dos anys de presó, però finalment no hi va ingressar i va haver de pagar una multa. "En aquest país, els drets de la gent com jo poden ser vulnerats i, com a conseqüència, som criminalitzats i oprimits per les eines del sistema que ens elimina", explica a Públic abans d'arrencar l'entrevista.

En el darrer comunicat que van emetre, explicaven que, des de 2020, els ingressos públics destinats al Servei d'Atenció i Denúncia (SAiD) de l'entitat han disminuït un 15%, mentre que s'han assumit un 31% més de casos. Què ha passat amb aquests ingressos?

Vull pensar que hi ha més agents i entitats sobre el terreny, però també crec que mai hi ha hagut una aposta forta i real per un antiracisme potent i crític que doni solucions. Si ens arriben més casos vol dir que la feina de SOS Racisme està ben feta i que hi ha més gent que denuncia, però la veritat és que hi ha molta precarietat en general.

Reben aquests diners públics a través de subvencions?

Treballem amb finançament públic de la Generalitat, de l'Ajuntament de Barcelona o la Diputació. També tenim convenis, un dels més importants és amb l'Ajuntament de Terrassa, on repliquem un Servei d'Atenció i Denúncia. Les sòcies també ens fan aportacions i tenim recursos de privats.

A l'abril van arrencar un micromecenatge que ja ha acabat. Fins a quin punt un servei de caràcter públic ha de demanar el suport econòmic de la ciutadania i no reclamar més responsabilitat a l'administració?

El que passa amb les subvencions és que es reben després d'haver fet la feina. Com a entitat social, fem el que hem de fer i tot i això tenim dificultats i hem de demanar un crèdit perquè sabem que no rebrem el finançament fins a finals d'any. No vull carregar directament contra les administracions perquè encara treballem amb elles i tenim reunions programades, però sí que trobem a faltar aquesta aposta seriosa.

Ens trobem davant d'un nou govern que parla d'un programa antiracista que i per això vol apropar-se a nosaltres. Però estem precaritzades, no tenim mans. El que volem és la garantia que les coses que ja funcionen ho continuïn fent. No volem que ens enredin, perquè al final els partits polítics volen reconeixement. L'Oficina per la No Discriminació (OND) de l'Ajuntament de Barcelona ens deriva casos. Funcionem, però la lluita antiracista va molt endarrerida i implica molts nivells. El racisme és una violència estructural que impregna totes les capes de la nostra societat.

Quins escenaris es plantegen a partir d'ara?

Estem amb serveis mínims, però no hem tancat. SOS Racisme som una entitat petita i abastem tota Catalunya i, per tant, no és fàcil. Ningú entra a l'entitat pels diners que es guanyen, sinó perquè té un compromís amb la lluita. Tancar no era una opció, però si el volum de feina és molt elevat no podrem atendre amb la mateixa qualitat. Tenim un sol advocat penalista amb més de 100 casos. 

Hem acabat el crowdfunding, no hem assolit l'objectiu ideal, però sí el mínim. Hem rebut el suport de la gent, uns 11.000 o 12.000 euros. Al setembre tornarem amb les forces renovades per arribar a molts altres espais, fer formacions i enfortir l'equip.  

Ara hi ha més casos o es denuncia més? S'estan tornant a normalitzar situacions de racisme explícit? 

Sempre hem tingut racistes en aquest país, però ara se senten més legitimats. Abans hi havia un consens social i actituds que mediàticament no es toleraven. Als mitjans de comunicació no es permetia dir barbaritats com les que diuen ara quan vinculen immigració i delinqüència. 

Quan jo era petit, a les places del meu poble es cridava "¡Viva Franco!" i "¡Fuera inmigrantes!". Això ja no passa, però la població migrant i racialitzada ha augmentat i el discurs racista està més legitimat. Aquest fenomen no és gratuït, respòn a la globalització, a qüestions geopolítiques i a les relacions de poder que existeixen entre colonitzadors i antigues colònies. No s'està gestionant de la millor manera i s'està criminalitzant la pobresa.

Nosaltres treballem contra el racisme i no pas la xenofòbia, perquè tenim casos de gent racialitzada que ha nascut aquí i que encara li diuen que "marxi al seu país". Nacionalitats com la italiana, més nombrosa al territori català, no té aquestes dificultats. Tenim una problemàtica de justícia social i les elits han fet creure a la població que la culpa és del que és pobre i diferent.

Tampoc podem obviar les xarxes socials, ja que els algoritmes afavoreixen la difusió de fake news i els creadors de contingut de dretes. Han distorsionat la línia que separa llibertat d'expressió i delicte d'odi, fent que el racisme s'expressi de totes les maneres i que la societat continuï reforçant estereotips reduccionistes.

A Europa es mantenen programes com Frontex, que militaritza les fronteres per impedir l'arribada de persones del Sud Global. Aquest tipus de polítiques tenen conseqüències tràgiques, com passa al Mediterrani o a Melilla... Temen que, amb la deriva ideològica que està prenent el continent, s'endureixin encara més aquestes mesures?

No ens fa por perquè ja ens ho esperem. El Govern espanyol va estar treballant amb una legislació que criminalitzava les ONG que rescataven persones que s'ofegaven al mar. Tot això responia a una lògica europea d'enfortir i enviar un missatge clar. 

Les persones que es dediquen a rescatar m'explicaven que una vegada tenien davant seu dues embarcacions de migrants que naufragaven i un gran vaixell de Frontex amb totes les seves eines i recursos que no va moure un dit. I quan els van preguntar per què no ajudaven, van respondre que feien treballs concrets de detecció de terrorisme. No hi ha una voluntat real i el món geopolíticament s'està movent.

Europa mai ha volgut l'emancipació del Sud Global, en aquest cas del continent africà, perquè li interessa poder continuar explotant els seus recursos. No volen que es trenqui la relació de poder que deriva del colonialisme perquè hi ha molts tractats, com el de pesca entre Espanya i Senegal. Des del moviment antiracista demanem veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició. 

Frontex és la màxima expressió de poder del supremacisme blanc. La Guàrdia Civil patrulla aigües del Senegal per evitar immigració irregular, però si fos a la inversa, hi hauria una guerra. Ens parlen de màfies, però els companys de Top Manta i de venda ambulant que s'havien dedicat a la pesca ens ho diuen. 

Què expliquen?

No pot ser que a l'ambaixada d'Espanya al Senegal hi hagi un cartell que digui que ni complint tots els requisits es garanteixi un visat. I si te'l deneguen, no et retornen els diners i el teu passaport no serveix per a res. Te n'has de fer un de nou si vols demanar el visat un altre cop.

El discurs dels polítics és que no estan en contra de la immigració, però que ha de ser legal i ordenada. S'estan demanant vies segures, però potser a una persona que ha presentat tots els requisits legals per fugir de la guerra se li està denegant el visat.

La lluita antiracista demana la derogació de la llei d'estrangeria. Què implica i per què considereu que cal derogar-la?

Apostem per la derogació, però cal puntualitzar que nosaltres ens sumarem a tot el que pugui comportar una millora per a les condicions de vida de les persones migrades. Considerem que la llei d'estrangeria és injusta i que atempta contra l'article 13 de la Declaració Universal de Drets Humans, que diu que tota persona té dret a migrar dins d'un territori i a migrar fora de les fronteres del seu estat i retornar al seu país d'origen.

És una llei perversa que explica moltes de les situacions que podem veure al carrer. Encara que les competències d'estrangeria són estatals, podem veure com l'Ajuntament de Jaume Collboni torna a treure la Guàrdia Urbana a les Rambles de Barcelona per apallissar a les persones que es dediquen a la venda ambulant.

És cert que pràcticament no se'n veuen. 

Durant molts anys han patit deshumanització i criminalització gratuïta. Es deia que els problemes d'inseguretat eren culpa dels manters, que feien competència deslleial, hi havia un discurs que justificava tota aquesta brutalitat. Hi ha hagut casos d'assassinats, com el cas de l'home que van tirar a Montjuïc. El racisme mata i amb el govern d'Ada Colau van tenir una treva perquè es va fer molta feina per la defensa del dret a la vida.

Parlem dels centres d'internament d'estrangers (CIE).

Als CIE s'internen persones sense haver comès cap delicte. Entrar a Espanya de forma irregular és una falta administrativa, no un delicte. A les presons hi ha culpables de crims horribles, però mínimament se'ls hi garanteixen uns drets. En un CIE, no. Hem vist pallisses, no entren càmeres. Idrissa Diallo era un jove que va demanar assistència mèdica en un CIE, se li va denegar i va morir per una negligència institucional. L'Estat va intentar tapar-ho d'una forma molt indigna.

Si per sort t'escapes d'anar a un CIE, ets una persona del Senegal i busques feina, el primer que et diuen és que necessites els papers. Però què fas, si has d'estar dos anys a l'estat espanyol per poder-te regularitzar mitjançant l'arrelament? No vull vendre drogues, no he trobat ningú que m'exploti al camp sense contracte. Doncs me'n vaig a les naus de Badalona, compro productes i em dedico a la venda ambulant. Si el problema és que hi ha una gran operació de falsificació, que inspeccionin el port, però aquí entren dinàmiques capitalistes que no interessen.

En el cas dels menors, que tenen l'etiqueta de MENA [Menors Estrangers No Acompanyats], es fixen en el fet que siguin estrangers i els drets de la infància queden en un segon pla. La llei d'estrangeria vulnera drets de forma flagrant.

Podria concretar encara més?

No ens permet votar, no ens permet opositar, no ens permet fer moltes coses. Ara mateix tinc un NIE autoritzat a treballar, però n'he tingut d'altres que no. De què et serveix tenir això i no estar autoritzat a treballar? T'estan condemnant en una situació de precarietat.

No puc votar perquè no tinc nacionalitat. Com funciona? Quina és la lògica colonial dels nostres estats? Jo i tota persona procedent del continent africà necessitem viure aquí deu anys mínim per poder optar a la nacionalitat. Una persona llatinoamericana potser en un o dos anys ja hi té dret.

Quan diuen "sin papeles", l'imaginari col·lectiu de la població catalana i espanyola pensa en algú com jo o un magrebí saltant la tanca o venint en pastera, quan la realitat és completament diferent. La població negra representa l'1% de la immigració irregular a l'estat.

Quin impacte tindria l'aprovació de la ILP de regularització d'immigrants que permetria legalitzar mig milió de persones que viuen a Espanya des d'abans de l'1 de novembre de 2021?

Hi ha victòries simbòliques que no podem deixar de costat. Això no vol dir que vulguem ser instrumentalitzades o que no siguem conscients del joc polític. Tot el procés d'organitzar la recollida de firmes, involucrar tanta gent i apel·lar al privilegi blanc i a les persones racialitzades que són espanyoles ―en una ILP només poden votar les persones que tenen nacionalitat― ha estat molt important.

Que s'aprovi a tràmit també és una victòria simbòlica. En un estat de dret amb certa consciència antiracista, haurien de ser els mateixos polítics els que regulen tot això, sense esperar que la societat s'autoorganitzi i li demani. I faig un parèntesi: tenim una dreta molt conscient del que vol en matèria de migració i una esquerra acomplexada que no és capaç de dir obertament que la migració en aquest país aporta molt més del que s'endú.

Ara hi ha l'oportunitat de veure com es posicionen els partits d'esquerres, quins discursos tenen, i veure si arribarem a l'aprovació. Ha sigut molt bonica la lluita que s'ha dut a terme en diferents territoris estatals, sobretot a Catalunya, i que població amb diferents graus de privilegi i d'opressió, entengui que aquesta regulació és necessària perquè estem parlant de la vida.