Aquest dimecres fa justament un any, Catalunya es va paralitzar gairebé per complet, en una imatge que va mostrar l'amplíssim consens que entre la societat del país generava el rebuig a la brutalitat policial amb què s'havia reprimit l'1 d'octubre. Tots els partits i entitats independentistes s'hi van bolcar, però també van fer-ho moltes organitzacions que no ho són, però sí que estan clarament compromeses amb el dret a l'autodeterminació i amb el respecte a les llibertats més bàsiques, com són els Comuns o els principals sindicats de Catalunya, és a dir, CCOO i la UGT. Se'n van autoexcloure, en canvi, les tres formacions que setmanes més tard avalarien la intervenció de les institucions catalanes via article 155 de la Constitució: PSC, Cs i PP. Dotze mesos més tard, tot i alguns alts i baixos, es pot dir que el front antirepressiu ha tingut una certa continuïtat, que s'ha materialitzat en diversos actes conjunts dels actors que ja van sumar-se al 3 d'octubre i que, per damunt de tot, s'ha traslladat a reclamar l'alliberament dels presos polítics.

L'últim exemple d'aquest consens ampli contra la repressió que existeix a la societat catalana va viure's aquest mateix dilluns, primer aniversari del referèndum de l'1 d'octubre. En un acte celebrat al CAP Guinardó, un dels centres del referèndum de Barcelona on va carregar la Policia Nacional, Lafede.cat va reunir representants dels partits sobiranistes i de bona part de les principals entitats i organitzacions de la societat civil. Entre d'altres, hi havia el president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident, Pere Aragonès, el president del Parlament, Roger Torrent, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a més dels secretaris generals de CCOO i UGT de Catalunya. A banda de reivindicar, amb matisos diversos, l'1 d'octubre de 2017, l'acte –que tenia per títol "Per la convivència, la democràcia i la llibertat: No a la repressió"– va servir sobretot per refusar la repressió i reclamar, un cop més, l'alliberament dels presos independentistes.

Si bé el 3 d'octubre del 2017 marca l'inici visible d'aquest front antirepressiu –que alhora coincideix amb els espais polítics i socials partidaris del dret a decidir, no necessàriament de la independència–, en certa manera ja s'havia començat a articular un parell de setmanes abans, concretament el 20 de setembre. Aquell dia, agents de la Guàrdia Civil van detenir una quinzena de persones, entre les quals hi havia diversos alts càrrecs de la Generalitat, i van portar a terme una quarantena d'escorcolls, en una operació destinada a intentar desarticular la logística del referèndum de l'1-O. Sindicats, universitats, partits polítics i moltíssimes entitats més van mobilitzar-se per rebutjar l'operació i, en molts casos, van participar en una roda de premsa conjunta celebrada aquell migdia a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

Moment en què Jordi Sáncheziy Jordi Cuixart pugen al jeep de la Guardia Civil aparcat davant de la Conselleria d' Economia, el 20-S de 2017, per dissoldre la concentració. MEDIAPRO

A partir del 16 d'octubre de l'any passat, amb l'empresonament dels líders de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, el front antirepressiu es reactiva per reclamar-ne l'alliberament. L'exigència tindrà continuïtat des d'aleshores i s'accentuarà amb els empresonaments dels membres del Govern de Carles Puigdemont, pocs dies després. Un dels moments culminants va arribar el dissabte 24 de març, dos dies després de la fallida sessió d'investidura de Jordi Turull com a president de la Generalitat. Just l'endemà, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va tornar a decretar l'empresonament de Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell. I el dissabte, el president del Parlament, Roger Torrent, que aleshores era la màxima autoritat institucional de Catalunya, va presidir un acte institucional en què va reclamar una aliança en defensa dels drets fonamentals i la democràcia. Catalunya en Comú Podem en va formar part, com els representants de nombroses organitzacions.

Adhesions d'ajuntaments

Posteriorment, nombrosos ajuntaments van adherir-se al manifest impulsat per Torrent, que a nivell municipal va rebre el suport en alguns casos del PSC, per exemple a Granollers. Paral·lelament, molts consistoris han aprovat mocions per reclamar l'alliberament dels presos polítics –també ho ha fet en diverses ocasions l'Ajuntament de Barcelona, sempre amb el suport de Barcelona en Comú– i també han penjat símbols en el mateix sentit, com ara els llaços grocs.

El rebuig a l'empresonament dels dirigents sobiranistes també s'ha visualitzat els darrers mesos amb les visites a la presons que han protagonitzat dirigents dels partits independentistes i també dels Comuns, com Ada Colau, els tinents d'alcaldia de Barcelona Gerardo Pisarello i Jaume Asens o el fins fa poc coordinador general del partit, Xavier Domènech. A títol personal també hi han anat alguns membres del PSC, si bé ha refusat fer-ho el seu primer secretari, Miquel Iceta. Tot i que en cap moment s'han sumat al front antirepressiu, sí que és cert que les darreres setmanes els socialistes catalans han accentuat un gir discursiu per refusar amb claredat que continuï aplicant-se la "presó preventiva" als dirigents independentistes, una línia que els allunya de Cs i PP, que en cap cas han qüestionat l'empresonament.