L’Olla del Rei constitueix una de les zones humides més importants del Baix Llobregat. No sols perquè es tracta d’un estany amb un elevat nombre d’espècies animals, també integra un patrimoni natural en què les alberedes, els herbassars i les fileres de matolls en garanteixen el manteniment. Però tot i el seu valor biològic, protegit per la Llei d’Espais Naturals, l’any 2005 va quedar parcialment destruït quan la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va construir-hi l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). Malgrat que la mateixa institució havia aconseguit incloure l’estany en l’Inventari de Zones Humides de Catalunya, l’edificació realitzada al costat del Canal Olímpic va provocar la desaparició de l’Eriçó clar i altres aus que hi nidificaven.

Ara, en virtut del Pla de Desenvolupament Urbanístic (PDU) que la Generalitat va aprovar el 2016, l’estany podria perdre la resta dels aiguamolls que queden intactes i, de retruc, un reguitzell d’espècies animals. Concretament els ocells Martinet Menut, Xot, Falcó Peregrí i l’Astor, a més de rèptils, amfibis i diversos insectes i fongs. La urbanització de la zona, prevista per ampliar l’aparcament de l’ICFO i a la qual la Junta de Govern de Castelldefels va donar llum verda el 21 de juny de 2018, ha desfermat les protestes d’experts mediambientals i el col·lectiu Salvem l’Olla del Rei.

Un aterratge insostenible

L’estany de Castelldefels és una de les àrees afectades pel PDU. L’altre gran projecte que impactarà en la plana deltaica és la possible ampliació de l’Aeroport del Prat. Així ho adverteix la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA), per a qui l’eixamplament de la infraestructura contradiu els principis conservacionistes que figuren en la Xarxa Natura 2000.

Cal recordar que les obres, licitades pel consorci AENA perquè s’iniciïn entre 2021 i 2022, inclou una tercera pista, la construcció d’un edifici satèl·lit T1S, centenars d’aparcaments i una altra plataforma d’estacionament d’aeronaus. Segons DEPANA, això alterarà la Zona d’Especial Protecció de les Aus i obrirà la porta perquè les administracions justifiquin nous hotels, oficines i centres d’activitat per absorbir els usuaris i treballadors que es mouran pels voltants. "En cas que succeeixi, les aigües superficials i freàtiques del Delta perdran la qualitat que ara tenen, igual que en sortirà perjudicat Cal Dimoni, la zona natural més propera", diu DEPANA.

Encara que AENA ha volgut minimitzar l’operació i destacar què els nous serveis incrementaran els llocs de treball, l’entitat ecologista assegura que causarà un perjudici letal per al manteniment del Delta. Una opinió compartida per Ecologistes en Acció, segons la qual "si la primera ampliació de l’Aeroport, feta els anys 90 dins del Pla Delta, ja va suposar un gran impacte ambiental, aquesta pot acabar amb la resta d’un enclavament clau per a la reproducció de centenars d’ocells que transiten cap el sud del Mediterrani". L’ampliació de l’aeroport és una demanda dels grans lobbies econòmics, com Foment del Treball o la Cambra de Comerç, mentre que genera rebuig dels comuns, com han manifestat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler.

A aquests projectes s’hi afegeix després la urbanització del Pla de Ponent, el corredor ecològic que connecta els espais protegits del Garraf i el parc agrari del Baix Llobregat. En aquest cas l’objectiu és utilitzar 200 hectàrees del turó del Calamot, la riera de Canyars i el pla de Queralt (entre Castelldefels i Gavà) per construir cinc mil habitatges, diversos equipaments i noves xarxes viàries.

De la pressió a l’acció

Davant la nova ofensiva urbanística, DEPANA, Ecologistes en Acció, Salvem l’Olla de Rei, Salvem el Calamot i SOS Delta Llobregat, entre altres grups, han començat a coordinar-se mitjançant la plataforma "Ni un pam de terra!". Un espai destinada a conscienciar entorn la devastació ecològica que patirà el Delta del Llobregat. "Perdrà el seu caràcter agrícola per convertir-se en un subproducte urbà envaït per la implantació d’activitats industrials i la proliferació de grans infraestructures", afirmen des d’Ecologistes en Acció.

Altres col·lectius afegeixen que la degradació del Delta i dels corredors que l’enllacen amb el Garraf pot tenir greus perjudicis pels mateixos residents. No sols perquè els aqüífers veuran disminuïda la capacitat d’infiltració d’aigua, cosa que afavorirà les emissions de CO2. També recorden que, en l’actual context de canvi climàtic, el risc d’inundació degut del territori pavimentat augmentarà de forma exponencial.

Per evitar aquestes actuacions, "Ni un pam de terra!" prepara mobilitzacions de cara les pròximes setmanes, alhora que pressiona les administracions perquè s’avinguin a revisar un pla urbanístic que -insisteixen els experts- hauria de garantir la regeneració del Delta i el tractament de la zona amb criteris de sostenibilitat.

Amb aquest objectiu, la plataforma ha presentat un plec d’al·legacions perquè es paralitzin les accions més lesives mentre estudia alternatives que tenen a veure amb la conservació de l’estany, el corredor ecològic i la qualitat de l’aigua. Accions pel qual reclamen el concurs de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). "Cal trobar una taula que eviti que les administracions es passin les responsabilitats les unes a les altres", afirma DEPANA.

En paral·lel a això, "Ni un pam de terra" exigeix que el PDU s’obri a la participació i el disseny de la ciutadana, perquè "fins ara els veïns de Gavà i Castelldefels s’han trobat amb un procés completament opac i sense debat públic". Segons la plataforma, "qualsevol política d’urbanisme ha de ser transparent i posar en el centre de les prioritats la vida de les persones i la protecció del medi que l’habiten". Per ara, només l’Ajuntament del Prat s’ha reunit amb alguns col·lectius locals, amb qui ha compartit els recels davant dels efectes que pot tenir l’ampliació de l’Aeroport.

En espera de què facin la resta d’institucions i organismes públics, la plataforma ha convocat una primera marxa pel 14 de març a Gavà i altres protestes sota el paraigua "Per un Delta i per una vida digna, ni un pam de terra!". I és que, segons afirmen, després dels sacrificis que ha sofert el Delta, la implementació de noves infraestructures pot sentenciar un dels patrimonis naturals més importants del sud d’Europa.