Les arques públiques van deixar d'ingressar gairebé 42.150 milions d'euros –més de 10.000, a Catalunya– durant el 2017 com a conseqüència de l'existència dels beneficis fiscals. Si més no, aquesta és la previsió que acompanya els pressupostos, ja que no existeix una avaluació a posteriori de l'impacte real que tenen. Però què són exactament els beneficis fiscals? A qui beneficien? Contribueixen a la justícia fiscal o, al contrari, fan créixer el caràcter regressiu del sistema tributari? Per respondre a aquestes qüestions i posar una mica de llum a un tema molt desconegut, la Plataforma per una Fiscalitat Justa ha elaborat l'informe Beneficis fiscals, beneficis per a qui?  El treball, que s'ha presentat aquest dijous al vespre a la seu de Cristianisme i Justícia, analitza al voltant de 8.000 milions en beneficis fiscals, dels que n'hi ha 5.501 "són discutibles tant per la seva utilitat pública com pel seu caràcter regressiu". Xavier Martínez, coordinador de l'informe a més de ser-ne coautor, ha afirmat que "la voluntat del treball és que es parli dels beneficis fiscals".

S'entén per benefici fiscal "qualsevol mecanisme pel qual s'estableix una minoració de la càrrega tributària efectiva suportada per un contribuent", teòricament amb la finalitat "d'estimular l'assoliment d'objectius d'interès general", ja sigui de política econòmica o social. Aquests beneficis poden tenir forma d'exempció tributària, reducció de la base imposable d'un tribut determinat, deducció sobre la quota tributària, reducció percentual d'aquesta quota o aplicació d'un gravamen reduït.

La Plataforma per una Fiscalitat Justa subratlla que aquestes disminucions en la càrrega tributària "no sempre s'adopten amb la garantia de l'assoliment de finalitats públiques més elevades, sinó que, sovint, responen a la pressió de grups de poder que determinen la voluntat del legislador". Xavier Martínez ho ha resumit de la següent manera: "per gaudir d'un benefici fiscal no necessites un advocat ni un assessor fiscal, sinó que has de ser amic del ministre". El coordinador del sindicat de tècnics d'hisenda Gestha a Catalunya, Miguel Ángel Mayo, ha afegit que per a ell els beneficis fiscals són "un dels principals principis tributaris del sistema espanyol, en el sentit que et diuen 'no et preocupis, tu no paguis que ja pagarem la resta per tu'". Mayo ha deixat clar que no s'oposa a l'existència de beneficis fiscals, però que se n'haurien de beneficiar "els més desfavorits", quan justament succeeix el contrari, i s'haurien de posar "en activitats d'interès socials, però ens trobem que n'hi ha molts en operacions financeres o empresarials".

El treball, que té Xavier Casanovas i Pili Castellà com a coautors, analitza els principals beneficis fiscals de quatre impostos: successions i donacions, patrimoni, IRPF i societat. Una de les conclusions fonamentals de l'estudi és la "poca informació i transparència" que s'ofereix sobre els beneficis fiscals. De fet, en la majoria de casos no se n'ha trobat la justificació de la "finalitat pública d'interès social que es vol perseguir", ni quin objectiu constitucional es pretén assolir amb l'aplicació. Tampoc existeixen indicadors que permetin fer-ne un seguiment i avaluació sobre la seva idoneïtat ni valorar-ne la proporcionalitat entre la "conducta exigida i la quantitat del benefici". Hi ha una estimació pressupostària, però no una quantificació de què han suposat en la liquidació dels comptes.

L'informe també subratlla que "en algunes ocasions els beneficis fiscals lesionen el principi de progressivitat [que teòricament ha de regir el sistema tributari] per afavorir més a les rendes altes". Casos flagrants són la reducció de la base imposable en l'IRPF per fer aportacions a sistemes de previsió social, com mútues o plans privats de pensions; o l'aplicació de tipus reduïts de què gaudeixen societats d'inversió com les sicav o les socimi, aquestes últimes amb un paper cabdal en la nova especulació amb l'habitatge. La Plataforma per una Fiscalitat Justa reclama modificar els beneficis fiscals que són "regressius o difícilment justificables" i acabar amb el "tractament privilegiat" que reben les societats d'inversió, amb l'eliminació del "règim fiscal especial" que tenen tant les socimi com les sicav pel seu "caràcter especulatiu".

Successions i patrimoni: porta oberta a l'elusió

Pel que fa a cada tribut en concret, en l'impost de successions la previsió de beneficis fiscals se xifra en gairebé 1.420 milions, el que suposa un 325% de la recaptació prevista (436 milions). L'anàlisi de l'informe se centra en dos tipus de beneficis concrets, que quantifica en 336 milions, dels quals gairebé 290 es consideren injustificats. Com en el cas de donacions, els beneficis afavoreixen especialment les empreses familiars, malgrat que no estan definides i, segons destaca el document, el legislador "no ha tingut en compte discriminar per tipus d'activitat", de manera que s'incentivés empreses amb un "major interès social". Això s'ha traduït en el fet que es permet la bonificació d'empreses hòlding, és a dir que difícilment complirien el requisit de necessitar un suport fiscal per garantir-ne la transmissió del teixit empresarial d'una generació a una altra. També es permet que una empresa de tinença de béns immobiliaris quedi exempta en l’impost sobre successions i donacions si acredita una persona contractada a jornada completa i un local exclusivament destinat a aquesta activitat.

En el cas de l'impost sobre el Patrimoni, un tribut suprimit el 2008 i recuperat teòricament amb caràcter temporal el 2011, la previsió de beneficis fiscals també supera amb escreix la recaptació prevista. Els ingressos contemplats durant l'any passat se situaven en 517 milions, mentre que els beneficis fiscals s'elevaven fins a gairebé 1.800. També aquí són premiades les empreses familiars per uns beneficis que, en la seva major part, Fiscalitat Justa considera injustificats. L'informe argumenta que "caldria pensar que aquells patrimonis en els quals s'inclou accions, participacions o bens afectes a activitats econòmiques són, de mitjana, més elevats dels que no compten amb aquests béns. Si fos així, aquest benefici fiscal recauria sobre els contribuents que, precisament, manifesten una major capacitat econòmica". Un fet que n'evidencia el caràcter regressiu. "Les participacions en entitats i accions exemptes presenten criteris dubtosos de justificació i que permeten fins i tot l'enginyeria empresarial per eludir el pagament d'impostos", s'afegeix.

Contractar mútues o plans de pensions privats té premi

L'IRPF, l'impost sobre la renda, és el que aporta majors ingressos a l'Estat. D'una previsió de recaptació de 38.264 milions, els beneficis fiscals s'eleven a 7.790,5, és a dir gairebé el 17% del que se n'ingressa. En el cas de Catalunya, l'impacte dels beneficis fiscals s'eleva a quasi el 19%. L'estudi ha detectat 3.154 milions d'euros en beneficis fiscals de l'IRPF que tenen un caràcter regressiu, és a dir, que afavoreixen a qui té més renda. Un cas molt destacat és la reducció de la base imposable per fer aportacions a sistemes de previsió –com les mútues– o plans de pensions privats, que impliquen deixar d'ingressar gairebé 800 milions. L'informe posa de manifest que més de la meitat de les persones amb rendes més elevades –a partir de 150.000 euros– gaudeixen d'aquest benefici en tenir contractats mútues o pensions privades. En un moment en què la sostenibilitat d'un sistema públic de pensions dignes està qüestionat des de diversos sectors, fonamentalment des del capital financer, no deixa de ser paradoxal que contractar un sistema privat gaudeixi d'un incentiu fiscal.

En el cas de l'IRPF hi ha un element fonamental, i és que totes aquelles persones que ingressen menys de 22.000 euros anuals d'un únic pagador no estan obligats a fer la declaració. I si opten per aquesta opció no poden gaudir dels diversos beneficis fiscals que té el tribut. N'hi ha per la tributació conjunta, amb un impacte de més de 1.150 milions, i que està acotada als matrimonis; o per la inversió en habitatge habitual, que va suprimir-se fa cinc anys però que es manté en aquelles immobles comprats abans de 2013. Encara té un impacte de 1.176 milions i va ser un dels elements que va contribuir a inflar la bombolla hipotecària. També n'hi ha per tenir família nombrosa o per persones amb discapacitat a càrrec o l'exempció del gravamen especial sobre premis de determinades apostes i loteries.

En tots els casos, està demostrat que se'n beneficien molt més les rendes altes que no pas les baixes. La plataforma proposa reinvertir l’augment d’ingressos que es derivarien de l’eliminació o modificació de determinats beneficis fiscals, en les polítiques socials de despesa, com són les pensions, l’habitatge o polítiques familiars i atenció a la dependència. La raó és que aquestes polítiques beneficien més les rendes mitjanes i baixes, mentre que fer "política social a través dels beneficis fiscals sembla poc adient", bàsicament perquè afavoreix sobretot les rendes altes.

Socimi i sicav, beneficis a l'especulació

La recaptació de l'impost de societat ha caigut enormement els darrers anys, en part perquè el tipus impositiu s'ha reduït i actualment ja només és del 25% per a totes les empreses. Ara bé, aquest és el gravamen teòric, perquè la realitat és el que el tipus real acaba sent més baix en tots els casos, especialment en les grans empreses. I això és així en part gràcies als beneficis fiscals. Si bé és cert que aquests instruments s'han reduït amb relació a l'impost de societats, sí que hi ha un cas en què han crescut i és el destinat a l'aplicació de tipus reduïts per a les societats d'inversió, que ha passat de 85,5 milions el 2016 a 234 l'any passat.

Bàsicament parlem de les societat d'inversió de capital variable, les sicav, i les societats anònimes cotitzades d'inversió immobiliària, les socimi. Les sicav, teòricament un fons d'inversió col·lectiva tot i que sovint això no es compleix i és merament instrumental, té una tributació per rendiments i plusvàlues de l'1%. Les socimi estan exemptes de pagar l'impost de societats, si bé tributen un 19% els dividends que reparteixen als socis. Aquest tipus de societats s'han convertit en un dels mecanismes estrella per invertir en el sector immobiliari i, de retruc, han contribuït a l'increment del preu dels lloguers. La immobiliària Colonial va transformar-se l'any passat en un socimi per gaudir d'un millor tracte fiscal, un fet que li ha permès incrementar els beneficis. El president de Colonial, Juan José Brugera, també està al capdavant del Cercle d'Economia. La Plataforma per una Fiscalitat Justa reclama acabar amb els beneficis fiscals de sicav i socimi pel seu caràcter especulatiu. El que és evident és que no beneficien precisament les rendes baixes, que no participen en aquestes societats d'inversió.