La fiscalia del Tribunal de Comptes rebaixa de 9 a 3,4 milions la demanda als ex alts càrrecs del Govern

La fiscalia del Tribunal de Comptes (TdC) ha rebaixat de 9 a 3,4 milions d'euros la suposada responsabilitat comptable contra els 35 ex alts càrrecs de la Generalitat per l'organització de l'1-O i de l'acció exterior dels governs d'Artur Mas i Carles Puigdemont. El ministeri públic ha presentat la seva demanda i justifica la rebaixa perquè se cenyeix estrictament als fets provats en la sentència del Suprem o constatats i atribuïbles a persones en concret, deixant al marge actes culturals i viatges a l'estranger on es va defensar el dret a l'autodeterminació. La demanda consta de 130 folis i s'agrupa en més de 29 conceptes comptables procedents de la sentència del Suprem i de la investigació sobre l'acció exterior.

Té dues parts diferenciades perquè deriva de dos procediments diferents amb dues actes de liquidació diferents i amb persones demandades només en part coincidents. La primera part de la demanda correspon a l'encàrrec del Suprem que va condemnar els membres del Govern de la Generalitat, entre d'altres, per malversació de fons públics com a conseqüència de la despesa de la preparació del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre del 2017. El Suprem va derivar al Tribunal de Comptes l'execució de la responsabilitat civil.

Els tres criteris seguits per la fiscalia parteixen del propòsit de racionalitat jurídica i unitat d'actuació en els termes següents: depurar els fets per evitar una doble imposició i aclarir conceptes en fets i responsabilitats que de vegades estan relacionats entre si; respectar i aplicar el principi d'unitat d'acció de la fiscalia, no només en l'exercici de la demanda davant del mateix Tribunal de Comptes, sinó també en els diferents procediments oberts a la jurisdicció penal sobre els mateixos fets o fets concurrents; i establir un principi de seguretat jurídica, recollint el mateix criteri que el TS pel que fa als fets provats de la sentència, les condemnes i l'autoria d'aquestes.

Exconsellers afectats

La demanda postula la responsabilitat comptable dels exconsellers condemnats pel Suprem per malversació: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull. Se'ls considera responsables solidaris de les despeses en base al criteri fixat en la sentència del Suprem. La demanda no es dirigeix contra els exconsellers absolts de malversació: Josep Rull, Joaquim Forn, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs.

La demanda inclou també els exconsellers a l'exili que, seguint el criteri de la sentència de l'alt tribunal, van posar els seus departaments al servei "d'actes nuclears d'execució": el de Cultura, Lluís Puig, i el de Salut, Toni Comín. Respecte d'aquests consellers no hi ha pronunciament, ja que no han estat enjudiciats, però sí que hi ha un camí marcat per la sentència del TS.

L'exconsellera d'Educació Clara Ponsatí no consta que participés a través del seu departament, per la qual cosa no es formula cap demanda contra ella. A l'expresident Carles Puigdemont se li imputa a la demanda en atenció a la seva condició de responsable màxim de la Generalitat. A l'exconsellera d'Agricultura Meritxell Serret no se li imputa un delicte de malversació, perquè està pendent de judici davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). No es formula cap demanda contra ella de moment.

D'altra banda, no es formula cap demanda contra les interventores de la Generalitat que sí que figuraven en la primera acta de liquidació el tribunal perquè, segons els informes dels pèrits interventors que auxilien la fiscalia del Tribunal de Comptes, no queda acreditat que hagin fiscalitzat la despesa en alguna de les fases d'execució de la despesa pública.

Pel que fa a l'exsecretari general de Vicepresidència, Economia i Hisenda Josep María Jové i a l'exdirectora de serveis del mateix departament i actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga, queden exclosos de la demanda, ja que malgrat estar inclosos a l'acta de liquidació provisional en relació amb les despeses del 'call center' habilitat al CTTI per recollir dades del referèndum, no s'inclou a la demanda ja que no va ser objecte de condemna pel Suprem. És el cas també de Francesc Sutrias, ex director general de Patrimoni, a qui no se li exigeix responsabilitat per l'exclusió de les despeses relatives a Unipost i al 'call center'.

Despeses finalment excloses

Hi ha tres despeses incloses inicialment en la liquidació provisional i ara descartades. La primera és la del 'call center'. La quantitat que es descarta a la demanda, en no haver-se acreditat que la despesa tingués relació exclusiva amb el referèndum, no figura en les despeses incloses en la sentència del Suprem, malgrat que va ser objecte d'acusació per l'acusació popular de Vox, raó per la qual el TSJC el va excloure de la interlocutòria de processament en el procediment penal seguit per aquests fets i tampoc no és objecte d'acusació en el procediment seguit davant el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona.

D'altra banda, la sentència del Suprem veu acreditat que la Generalitat va encarregar a l'empresa de missatgeria Unipost, "en l'oculta i clandestina manera amb què intentava dissimular les despeses del referèndum", la distribució de cartes certificades amb designació de càrrecs a les meses electorals i sobres ordinaris amb targetes censals. Es considera acreditat, com ho fa la sentència, que la prestació no es va arribar a executar. És més, consta l'anul·lació de les factures, la renúncia de l'administradora concursal i la dada rellevant que no figura a la massa activa del concurs de creditors d'Unipost. La fiscalia conclou per tant que no hi va haver prestació i no hi ha cap possibilitat de reclamació.

L'ús de locals públics va ser expressament objecte d'acusació en el judici del 'procés', però el Suprem la va excloure a la seva sentència per "la falta de determinació de l'efectiu perjudici que aquest ús hauria comportat". La mateixa instructora delegada del TdC l'exclou sostenint que l'ús dels locals com a centres de votació no ha originat un dany als fons públics de la Generalitat "en no haver-se realitzat el pagament de cap quantitat com a contraprestació a utilitzar-los".

Per contra, la demanda de la fiscalia sí que recull la partida destinada a la cartelleria del referèndum, continguda a la sentència del Suprem, per la quantitat de 61.879 euros.

Per tot això, l'import reclamat en aquesta part de la demanda és de 1.219.838 euros, mentre que l'import de la liquidació provisional era de 3.903.294 euros i el reclamat per l'acció pública exercida per Societat Civil Catalana (SCC) ascendeix a 3.466.335 euros. Fa referència a persones i fets només parcialment coincidents.

Responsabilitat comptable per l'acció exterior

La segona part de la demanda deriva de la fiscalització efectuada pel Tribunal de Comptes sobre l'acció exterior de la Generalitat i el Diplocat, que inclou tant els viatges realitzats pel president i els consellers de la Generalitat en èpoques de Mas i Puigdemont, com les despeses efectuades per les diferents delegacions de la Generalitat a l'estranger i les diverses activitats del Diplocat, tant les destinades a promocionar el procés sobiranista, segons l'informe de fiscalització, com una altra sèrie de despeses. El criteri seguit per la fiscalia intenta ser coherent amb les resolucions judicials, especialment l'exposat a la sentència del Suprem i el de la delegada instructora de l'acta de liquidació provisional. Així, el ministeri públic assegura que ha mantingut quatre principis: seguretat jurídica, llibertat d'opinió, anàlisi de la no invasió de la competència exclusiva de l'Estat i unitat d'actuació del ministeri fiscal.

El respecte al principi de seguretat jurídica determina que s'hagi de seguir el mateix criteri respecte de les irregularitats anàlogues de què es deriva una presumpta responsabilitat comptable, segons l'acta de liquidació complementària respecte del criteri seguit pel Tribunal Suprem quan aquesta responsabilitat comptable es basa en una aplicació desviada de la finalitat pública compresa a les competències de la Generalitat en matèria d'acció exterior.

La fiscalia diu que la seva demanda respecta i aplica també un principi de llibertat ideològica respecte a la finalitat dels desplaçaments per impartir conferències o per assistir a debats, jornades i presentacions de llibres, ja que la majoria de les activitats no es poden considerar dirigides exclusivament a publicitar el procés sobiranista, sinó que s'emmarquen en l'organització d'un programa de viatge amb un objecte i finalitat de caràcter institucional en l'exercici de les seves funcions i, d'un altre, que les manifestacions que es fessin en el curs d'aquests debats, conferències o declaracions quedarien emparades pel dret fonamental a expressar i difondre lliurement pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l'escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció.

Pel que fa a les despeses ateses pel Diplocat derivades d'activitats en àmbits parlamentaris, acadèmics i culturals, pràcticament totes les activitats consisteixen en actes coorganitzats pel mateix Diplocat amb diverses institucions, en gran part amb departaments o instituts dependents d'universitats estrangeres i escoles superiors o altres centres i entitats culturals.

Competències sobrepassades

Tant l'informe de fiscalització com l'acta de liquidació provisional complementària parteixen del fet que en l'ús donat als fons públics en l'àmbit de l'acció exterior de la Generalitat es va incórrer en múltiples activitats que no tenen cabuda a l'àmbit competencial de la Generalitat. S'estableix com a criteri que dota de seguretat jurídica la demanda que el fet determinant a partir del qual s'estima acreditat l'excés competencial és la suspensió per part del Tribunal Constitucional de la llei d'acció exterior de la Generalitat del 2014 mitjançant una provisió del 14 d'abril del 2015.

Per últim, tant la Fiscalia de Barcelona com la de l'Audiència Nacional van excloure la il·legalitat de moltes de les despeses, no només per la manca d'acreditació de la irregularitat de la despesa, sinó especialment sobre la base del criteri de la sentència del Suprem que va afirmar que algunes despeses semblants estaven emparades per la llibertat ideològica. El treball de la Fiscalia del Tribunal de Comptes ha estat "minuciós" i ha atès, per raons de coherència, la postura processal del ministeri fiscal en cadascun dels procediments en què els possibles responsables resultaven investigats, encausats, acusats o processats al Tribunal de Comptes, a l'Audiència Nacional o als jutjats d'instrucció números 1, 13 i 18 de Barcelona.

Segons la fiscalia, la demanda se centra en les despeses de les quals es pot sospitar incorrecció comptable, en les despeses en què van incórrer les delegacions de la Generalitat a l'exterior i en les despeses del Diplocat tant per algunes activitats de promoció del procés sobiranista com per altres despeses injustificades. La demanda afecta presidents i consellers de les dues legislatures i, com en el cas anterior, persones que ocupaven esglaons intermedis als departaments afectats. L'afectació a alguns dels responsables disminueix de manera considerable respecte de l'import reclamat per la instructora. Respecte de la demanda de Societat Civil Catalana cal acotar concepte a concepte, ja que els demandats i les quanties són divergents.

L'import reclamat en aquesta part de la demanda és de 2.209.503 euros, mentre que l'import de la liquidació provisional era de 5.150.711 euros i el reclamat per l'acció pública exercida per Societat Civil Catalana és de 1.843. 471 euros, i fa referència a persones i a fets només parcialment coincidents, per la qual cosa no és possible fer-ne una comparativa.