SOBIRANISME ALS TRIBUNALSLa Fiscalia s'oposa a acumular en el Suprem la causa de rebel·lió contra Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i els membres del Govern

La Fiscalia s'oposarà a l'acumulació en el Tribunal Suprem de la causa oberta sobre rebel·lió, sedició i malversació contra els membres del Govern de la Generalitat que no estan aforats, com el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i els onze membres de l'executiu cessat, així com els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, el major dels Mossos de Esquadra, Josep Lluís Trapero i intendent Teresa Laplana.

Així ho confirmen fonts del ministeri públic, que aquest dimecres lliurarà davant el jutge del Suprem Pablo Llarena un escrit en el qual sosté que en el Suprem només han de ser jutjats els polítics aforats, conforme contempla l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la llei d'Enjudiciament Criminal.

Per a la Fiscalia, és prematur en aquest moment la possibilitat que algun d'ells acabi de nou aforat, ja que són candidats a les eleccions autonòmiques del 21 de desembre, convocades per Mariano Rajoy després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, amb la dissolució del Parlament de Catalunya i el cessament del Govern per convocar el referèndum de l'1-O i aprovar la independència de Catalunya el 27 d'octubre passat.

De prosperar aquesta posició, el Tribunal Suprem només enjudiciaria als polítics aforats, que actualment només són els membres de la Mesa del Parlament que exerceixen la Diputació Permanent: la seva presidenta, Carme Forcadell i els quatre membres d'aquest òrgan de la càmera (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Anna Simó), a més de Joan Josep Nuet, que ara no és aforat però que està investigat al costat dels altres.

"Les conductes de la Mesa del Parlament, l'acció executiva del Govern i la de les associacions ANC i Òmnium Cultural, així com de diversos comandaments dels Mossos, encara que entrellaçades, presenten característiques pròpies i són susceptibles d'anàlisi independent o separat", opinen en fonts fiscals.

El ministeri públic argumentarà davant el Suprem que busca evitar "una macrocausa, no estrictament necessària i molt inconvenient per a l'agilitació de la justícia" i l'economia processal. I afegeix que, en la mesura "que les conductes són diferents, fa aconsellable adoptar fórmules que agilitin i facilitin la celeritat de la recerca processal".

La participació en la suposada rebel·lió, sedició i malversació dels no aforats, que són investigats per la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, especialment Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i els comandaments policials "no presenten una connexió material inescindible, la qual cosa permet l'enjudiciament separat de les conductes incardinades en cadascun dels blocs d'actuacions".

Per això, la Fiscalia no considera "necessari ni convenient" que les seves conductes siguin jutjades al costat de Forcadell i els cinc membres de la Mesa de la cambra legislativa catalana.

També explica que la reforma de 2015 de la Llei d'Enjudiciament Criminal limita l'anomenda 'connexitat' [un principi jurídic pel qual una causa s'acumula i atreu a una altra quan existeix connexió, els fets són els mateixos i estan estretament vinculats]. Després d'aquesta reforma, argumenta la Fiscalia, aquest concepte s'ha fet més restrictiu quan l'acumulació implica “excessiva complexitat o dilació per al procés”.