La Fiscalia ha presentat recurs contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar l'amnistia a Carles Puigdemont, Toni Comín, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Lluís Puig per un delicte de malversació de fons públics i mantenir les corresponents ordres de detenció. En el seu recurs, el ministeri públic rebutja que es pugui parlar de propòsit d'enriquiment personal i d'afectació als interessos financers de la Unió Europea per no aplicar l'amnistia, dues excepcions per no aplicar la llei.

"El fiscal no discuteix que els fets investigats siguin constitutius d'un delicte de malversació, el que discuteix és que existeixin indicis que en la malversació perseguida en aquesta causa concorri també un ànim superposat i deliberat d'enriquir-se personalment", apunta la Fiscalia. Al seu parer, la voluntat de legislador és "clara" i la norma que la desenvolupa "admet una interpretació absolutament conseqüent i coherent amb aquesta decisió". "No hi ha altra opció que l'aplicació de l'amnistia interessada", insisteix.

Pel que fa a l'argument dels interessos financers de la UE, una altra de les excepcions de l'amnistia, remarca que "no només no hi ha constància alguna que el capital gastat en la realització el referèndum procedís, tot o en part, de fons europeus", sinó que "tampoc és possible admetre que les despeses requerides per materialitzar la votació tinguessin virtualitat lesiva alguna -directa o indirecta- per als interessos financers de la UE".

En aquest sentit, assenyala que la pròpia sentència en els seus fets provats reconeix que els impulsors del referèndum que han estat processats eren perfectament coneixedors que el referèndum no acabaria en la creació d'un estat.

Sobre la qüestió d'inconstitucionalitat

D'altra banda, pel que fa a la qüestió d'inconstitucionalitat que planteja el Suprem sobre el delicte de desobediència previst a la llei d'amnistia, la Fiscalia adverteix que la resolució no determina en absolut la norma concreta que qüestiona ni tampoc els preceptes concrets constitucionals que es consideren infringits.

Fins ara, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acceptat aplicar l'amnistia a una vintena de persones, fonamentalment activistes que havien estat encausats i condemnats després de participar en algunes de les múltiples mobilitzacions del Procés.