La Fiscalia recorre l'arxivament de la querella de Carles Vallejo per tortures a la Via Laietana durant el franquisme
Considera "prematura" la decisió d'un jutjat d'instrucció de Barcelona i al·lega que la nova llei de Memòria Democràtica obliga a investigar aquest tipus de crims comesos durant la dictadura
Barcelona--Actualitzat a
La Fiscalia de Barcelona, en coordinació amb la Unitat Especialitzada de Drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalia General de l'Estat, ha recorregut la no admissió a tràmit de la querella de Carles Vallejo per les tortures patides a la comissaria de la Via Laietana durant el franquisme.
La decisió de no investigar les tortures -que van produir-se el 1970- la va prendre la titular del jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona, amb l'argument que els fets denunciats ja havien estat amnistiats arran de la Llei d'amnistia del 1977 i, per tant, ja havien prescrit, partint de la base que no els considera un crim de lesa humanitat.
En canvi, la Fiscalia entén que la nova Llei de Memòria Democràtica reconeix el dret a la justícia de les víctimes de violacions dels drets humans comeses durant la guerra civil i la dictadura franquista, així com la correlativa obligació de l'Estat, d'investigar des de l'àmbit de la justícia. El ministeri públic, com Vallejo i el Centre Irídia -que el representa i, com a tal, n'exerceix l'acusació particular-, consideren que les tortures patides a la prefectura són un crim contra la humanitat.
Per això, considera que l'arxivament resulta prematur, ja que, després de l'entrada en vigor de la citada llei, no es pot rebutjar d'inici la querella -interposada contra sis agents de la Policia Nacional-, sinó que cal dur a terme una investigació dels fets i del seu context per poder adoptar una decisió sobre la continuació del procediment. Recorda, a més, que la doctrina jurisprudencial al·legada a la interlocutòria recorreguda correspon a un marc jurídic anterior a la Llei de Memòria Democràtica. I també cita els tractats internacionals signats per l'Estat espanyol, que obliguen a investigar els crims de lesa humanitat, que no prescriuen.
L'advocada de Vallejo, Sònia Olivella, del Centre Irídia, que també ha recorregut l'arxivament -com ha fet la Generalitat, que n'exerceix l'acusació popular-, ha valorat positivament aquest nou pas de la Fiscalia. En una entrevista amb Públic, Vallejo ja va avisar de la seva voluntat de persistir "per acabar amb aquesta impunitat [dels crims del franquisme] i fer justícia".
Sindicalista i activista antifranquista, Carles Vallejo va ser detingut per primera vegada el 1970, quan feia un any que treballava a la Seat. El van detenir justament quan sortia de casa per anar a la feina i el van acusar de propaganda i agitació il·legal per la seva activitat a les CCOO clandestines, i ja en el trasllat en cotxe fins a la prefectura de Via Laietana va rebre cops i vexacions. Un cop a la comissaria la detenció s'allargaria 20 dies, en els quals les pallisses i la tortura serien una constant. Actualment, Vallejo és el president de l'Associació Catalana de Persones Ex-Preses Polítiques del Franquisme.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..