CONFLICTE ENTRE CATALUNYA I L'ESTATLa Fiscalia demana la inhabilitació de Quim Torra

La Fiscalia demana un any i vuit mesos d'inhabilitació al president de la Generalitat, Quim Torra, per a l'exercici de funcions de govern o de càrrec públic d'àmbit "local, autonòmic, estatal o europeu", per un delicte de desobediència, per no haver fet cas de l'ordre de la Junta Electoral de retirar els llaços grocs dels edificis públics en període previ a les municipals i les europees del 26M.

En el seu escrit d'acusació, la Fiscalia demana a més al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) una multa de 30.000 euros al president de la Generalitat. 

La inhabilitació, especifica la Fiscalia, comportaria la "privació definitiva" del càrrec públic que ocupés Torra, així com dels "honors que li siguin annexos", i la seva impossibilitat d'obtenir-ho durant el temps de la condemna.

En l'escrit presentat davant el TSJC, el ministeri públic demana obrir judici oral al president de la Generalitat davant la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L'acusa d'"evidenciar el seu menyspreu" de l'ordre que la Junta Electoral Central va dictar l'11 de març passat, arran d'una denúncia presentada pel partit Ciutadans, perquè retirés els llaços grocs de reivindicació de llibertat dels dirigents independentistes dels edificis públics durant el "període electoral", elements que finalment va acabar retirant.

Segons la Fiscalia, la Junta ordenava a Torra suprimir de forma "immediata" el que considera "símbols associats a una determinada filiació ideològica o política alineada amb els partits o organitzacions que propugnen la secessió" de Catalunya.

La Fiscalia recorda que el president Torra "va decidir desatendre-la" i va presentar un escrit en el qual demanava a la Junta que reconsiderés l'acord adoptat, al mateix temps que, en una aparició pública a Tarragona, "va manifestar la seva negativa a retirar la simbologia al·ludida".

El 18 de març, assenyala el ministeri públic, la Junta va adoptar un nou acord en el qual reiterava el seu requeriment al fet que retirés els llaços, resolució que Torra va demanar suspendre i va adduir, també davant la Junta Electoral, que estava a l'espera d'un informe del Síndic de Greuges sobre l'assumpte, encara que, recorda la Fiscalia, aquest dictamen "obrava en mans de l'acusat des de, almenys, el dia 15 de març".

El "menyspreu" per part de Torra es va posar en evidència, segons la Fiscalia, quan va substituir la pancarta amb un llaç groc del balcó de la Generalitat "per una altra idèntica amb el llaç en color blanc", amb una barra de color vermell, en protesta contra la restricció de la llibertat d'expressió.

Vista la "contumàcia" del processament, sosté l'acusació pública, la Junta Electoral va adoptar el 21 de març un nou acord en el qual ordenava al Departament d'Interior que els Mossos d'Esquadra retiressin la nova pancarta, requeriment al qual la policia catalana, subratlla el fiscal, va donar "estricte compliment" sense incidències.

El propi Torra va admetre el passat 15 de maig, en la seva declaració com a investigat davant el jutge, que va desobeir l'ordre "il·legal" d'un òrgan "incompetent" com la JEC, ja que com a president català es deu a un "mandat superior" de la ciutadania.

Aquest mateix dilluns, la defensa de Torra va presentar un escrit davant el TSJC per exigir que s'aparti de la causa al magistrat que la investiga, Carlos Ramos, davant la seva "absoluta falta d'imparcialitat", atès que s'ha demostrat el seu "clar ànim de criminalitzar" el president català i que "li mou un especial interès" en fer-lo seure al banc dels acusats.

Resposta de Torra

El propi president Torra ha donat resposta immediata a través de xarxes socials a la petició de la Fiscalia, amb una defensa del "dret negat" i una crida a exercir-lo de nou.

La portaveu del Govern de la Generalitat, Meritxell Budó, ha qualificat de "contrasentit" la decisió de la Fiscalia i ha insistit en la necessitat que l'Estat defensi en comptes de vulnerar els drets fonamentals.

"Ens estranyaria que Fiscalia no demanés aquestes penes d'inhabilitació i econòmiques per garantir, preservar i defensar la llibertat d'expressió", ha subratllat la consellera en roda de premsa posterior al Consell Executiu.

u