La Fiscalia demana entre 8 i 27 anys de presó a 12 CDR de l' 'operació Judes' per terrorisme
Els acusats es veuran beneficiats per la Llei d'amnistia pactada entre el PSOE i ERC i Junts i que es troba en tramitació
Públic
Barcelona-
La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat entre 8 i 27 anys de presó als 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) detinguts en l'operació Judes per pertinença a organització terrorista. Els acusats, però, es veuran beneficiats per la Llei d'amnistia pactada entre el PSOE i ERC i Junts i que actualment es troba en tramitació.
A banda del delicte de pertinença a organització terrorista, a vuit dels 12 acusats també se'ls atribueix els delictes de tinença d'explosius i intent d'estralls terroristes. Per aquests, el Ministeri Públic els demana la pena més alta, 27 anys de presó.
El Ministeri Públic considera que els acusats es van integrar a un Equip de Resposta Tàctica (ERT), segons la versió de la instrucció judicial un grup de persones de diferents CDR que haurien conformat una "organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l'objectiu del qual seria dur a terme accions violentes o atemptats amb explosius i substàncies incendiàries".
Vuit anys de llibertat vigilada
A tots els acusats els demana, a més, inhabilitació per a oficis o professions educatives, esportives o de lleure durant deu anys més que la pena de presó imposada. Als vuit principals acusats també els demana vuit anys de llibertat vigilada.
El fiscal que signa l'escrit d'acusació contra els 12 membres dels CDR, Miguel Ángel Carballo, és el mateix que ha descartat el delicte de terrorisme a la causa oberta sobre Tsunami Democràtic, una altra investigació paral·lela on s'ha citat com a imputats a l'expresident Carles Puigdemont i a la secretària general d'ERC, Marta Rovira.
L'operació Judes es va desenvolupar inicialment el 23 de setembre de 2019, amb diversos escorcolls i nou detencions a cases de municipis del Vallès Occidental, Vallès Oriental i Osona. Finament, el volum de detinguts van ser 13, però un dels casos ja va ser arxivat fa un any i mig. Dels primers detinguts, set van ser empresonats preventivament durant tres mesos a Soto del Real, centre del quan van sortir en llibertat sota fiança.
L'operació va generar una forta mobilització en contra, amb manifestacions i actes de suport als detinguts que en alguns casos van reunir milers de persones. Malgrat que el relat acusador ha anat perdent força davant la falta de proves i la denúncia d'irregularitats del procés que han fet entitats com Alerta Solidària, l'Audiència Nacional ha decidit acusar-los de terrorisme. L'amnistia pactada entre el PSOE i Junts i ERC, però, inclou les persones acusades d'aquest delicte, sempre que no existeixi encara una condemna ferma.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..