La Fira de Santa Llúcia, el mercat nadalenc més antic “del món”

Més de 200 parades i al voltant de 2 milions de visitants cada any. Són algunes de les xifres de la Fira de Santa Llúcia a Barcelona, el mercat de Nadal més antic del món i l'únic amb més de 160 espais de venda estrictament nadalencs , segons ens fa saber Albert Deulofeu, president de l'Associació de la Fira, sobre la base de l'estudi de l'historiador Josep Maria Garrut. És, per tant, una de les tradicions nadalenques més arrelades a Catalunya, que ha subsistit el pas dels anys, la pandèmia (aquell mateix any també es va celebrar) i les modes actuals.

Tot i que aquesta fira data de molt abans, les primeres cites documentades són de l'any 1786. Aquest 2024 celebra el 238è aniversari, amb més parades que l'anterior i activitats paral·leles, en el període del 29 de novembre fins al 23 de desembre, de 10 a 21h, a l'Avinguda de la Catedral.

Evolució: ubicació, tipus i nombre de parades

Tot i que la trobem a la plaça davant la Catedral de Barcelona, la Fira de Santa Llúcia no sempre ha tingut la mateixa ubicació. “Hi va haver uns anys que vam estar tot al voltant de la Catedral i a les mateixes escales, i a partir de l'any 89 o 90, van restaurar la façana del monument i ja la fira va baixar a l’Avinguda de la Catedral”, explica a Público Albert Deulofeu, president de l’Associació Fira de Santa Llúcia.

En acabar les obres, la Fira no va tornar al lloc anterior, “perquè tant els passadissos que hi havia a la mateixa Plaça de la Seu com al voltant de la Catedral, eren estrets i, si hi havia un incendi, no entraven ni els camions de bombers”. I es va quedar on se celebra avui.

Cada any passen per la Fira pels volts de 2 milions de visitants

Pel que fa a la seva instal·lació, la Fira ha canviat molt si es compara amb antany. A principis del segle XX, segons fotografies que es conserven, els firaires muntaven les parades amb un gran tauler de fusta i uns prestatges senzills, protegint-los amb un rudimentari envelat impermeabilitzat amb oli de llinosa, i s'il·luminaven amb llums de petroli o acetilè, quan començava a fer-se fosc.

Quarta generació de paradistes, Albert Deulofeu destaca que aquí va començar a vendre la seva besàvia. “Ella i la meva àvia venien amb dos cavallets, un taulell que, a més a més, havien de muntar i desmuntar cada dia, i un llençol, i això era tot el muntatge que hi havia. La meva mare hi havia estat amb tant sols un any d’edat, embolcallada amb mantes a sota del taulell”. Ara, les parades són de fusta, ben equipades i resistents, i il·luminades amb llum elèctrica.

Repassant la seva història, el folklorista i autor del Costumari Català Joan Amades relata que ni certes calamitats, com la terrible epidèmia de febre groga a Barcelona el 1860, van impedir la seva celebració. Tampoc no va poder amb ella la pandèmia de la Covid. “Abans d’aquesta érem al voltant de 280 parades; amb la Covid, molta gent no va voler venir, tot i que es va fer un esforç brutal per poder muntar la fira. Aquell any hi va haver una pèrdua de parades. Haguéssim pogut omplir-la un altre cop, però vam suprimir dos passadissos molt estrets que hi havia a la part de baix i vam fer més amples també les zones d'intersecció. Això ha fet que, tret de dies comptats, com els del pont de desembre, a la fira s'hi pugui passejar amb comoditat, no com anys enrere”, afirma Deulofeu.

Distribució segons temàtiques d'objectes

Tot i aquesta pèrdua de parades, el 2023 n’hi van participar 210 i aquest any, la Fira ha crescut fins a les 215. Per sectors, hi ha 90 parades al de figures i pessebres, 90 al sector d'arbres, molsa i herbes, i 35 a artesania i regals. Entre les novetats destaca la col·locació de més de 15 arbres de Nadal il·luminats.

Deulofeu, que té parada de pessebres i figures, relata, “hi ha tres sectors diferenciats: un de pessebres i figures, el sector de verd, que és aquest passadís centrals i un dels lineals de l'últim passadís, perquè l'altre lineal també és pessebres i figures; i després, el tercer sector, el d'artesania i objecte de regal, on trobem artesans de diferents professions”.

Turistes que miren i locals que compren

La Fira de Santa Llúcia és atracció per a molts turistes que són de pas per la ciutat. Alguns paradistes comenten que els forans queden impressionats per la quantitat de parades, figures i objectes tradicionals, no vistos en altres mercats nadalencs europeus, però “miren i no solen comprar gaire”.

Una de les figures que més els crida l'atenció és el caganer. “La majoria, amb la primera impressió fan una rialla. Després, quan els hi pregunto si coneixen la tradició, es queden sorpresos quan els hi explico de què va”, afirma Miquel Reverter, de la parada Caganer.com.

La Fira de Santa Llúcia se celebra fins el 23 de desemb

Curiosament, els estrangers que ja coneixen la Fira sí que s'emporten objectes. Albert Deloufeu assenyala que “Avui, ha vingut una clienta, és el segon any que ve, des d’Ohio. Va fer una compra molt important fa dos anys, i aquest any ha vingut matí i tarda i ha fet una altra compra. Són turistes que venen expressament”. Al marge d’aquesta anècdota, el 90-95% de visitants és públic local.

Pel que fa a la quantitat de visitants que cada any passen per la Fira, el seu president fa càlculs i exposa que, durant la Covid, van delimitar el perímetre de la fira, van calcular els metres quadrats dels passadissos, les persones que hi podrien cabre i en funció d'això, “vaig fer números, que són molt orientatius d'un any normal”. I el resultat: al voltant de 2 milions de persones, “ara bé, és difícil saber quanta estona hi és la gent... si al camp del Barça hi caben 100.000 persones, els dies del pont de desembre per aquí hi passen bastants camps del Barça durant tot el dia...”.

Figuretes de pessebre i caganers: els més venuts

En una parada d'arbres naturals de Nadal, una parella de mitjana edat encarrega una peça de mida mitjana. Solen venir cada any a la Fira, perquè “és tradició”, indiquen, i prefereixen sempre allò natural a un arbre artificial.

Raisa Mena, propietària de la parada d'arbres de Nadal, destaca que venen especialment arbres petits, d'1,50 m, “En portem sempre moltíssims i en venem moltíssims. Cada vegada es ven més arbre natural”.

La Fira ha estat més curta aquest any perquè ha començat més tard. Per això, Raisa creu que ha estat més intensa. “Durant la primera setmana, el pont de desembre, no es podia passar, tot i així la gent comprava molt... Fins i tot l'any de la Covid... El Nadal no es perd. Pel que fa als arbres, va ser un any boig, i aquest també ha estat molt fort pel que fa a vendes”.

Els caganers més demandats són de Lamine Yamal i Donald Trump

Figuretes de pessebre, elements com a fonts, ponts… i fins i tot coves per restaurar. Albert Deulofeu ressalta que, “de vegades hi ha gent que ens porta coves que les havia fet la meva mare, de fa 25 o 30 anys, per restaurar-les. Com que saps que és una cosa sentimental, ho fem”. Dins del sector verd, el que es ven més és el ram de la sort.

El Marc i la Raquel, una parella de joves, acaba d'adquirir un petit tió. És per decorar, juntament amb la resta de figures que engalanen la casa per Nadal. El propietari de la parada que el ven a la Fira s’ha especialitzat en aquesta popular figura catalana. “Els últims anys hem tingut sempre una molt bona venda de tions, perquè les escoles han tornat a explicar que és el tió. La tradició catalana ha tornat a revifar, perquè estava agafant molt de terreny el Pare Noel”, comenta.

Tot i això, assenyala que cada vegada hi ha més competència en aquest tipus de figures i les vendes no són les mateixes que en anys anteriors, “en bona part per la competència dels basars. El mercat és el que és i s'ha de gastar el mínim per guanyar el màxim”. Creu que aquest any “ens ho estem mirant tot una miqueta més, no sé si per la incertesa del què passarà demà”.

Dels més innovadors, el que més es demana és el del jugador del FC Barcelona, Lamine Yamal, el president dels Estats Units, Donald Trump, i també el Deadpool

Cada any, produeixen de 3.000 a 5.000 tions petits, “i aquest n'haurem venut uns 2.500-3.000 d’aquesta mida. Som una família, i jo soc la tercera generació de tioners, i la quarta o la cinquena a la fira, perquè això ve del meu besavi, i passa de pares a fills”.

Tions i caganers, l'estrella de la Fira. Aquesta popular figureta del pessebre evoluciona i en trobem des dels tradicionals fins a personatges actuals. Els preus dels de sempre van dels 6 fins als 16 euros, i els que més es venen són els de mida mitjana. “Dels més innovadors, el que més es demana és el del jugador del FC Barcelona, Lamine Yamal, el president dels Estats Units, Donald Trump, i també el Deadpool”, explica Miquel Reverter, de la parada Caganer.com, “als nens els hi agraden molt l'Stitch, l'Among Us, el Homer i l'Spiderman”. Els estrangers solen comprar el caganer del polític del país i algun futbolista.

“Competència” entre Fires

Amb el pas dels anys, Barcelona ha instaurat altres fires de Nadal a diversos emplaçaments. En aquest sentit, el propietari d'una parada es queixa que l'Ajuntament de Barcelona no inverteix a la Fira de Santa Llúcia, “ho va fer en els anys de la Covid, amb una rebaixa dels permisos per ocupar la via pública i el permís per vendre”, però comenta que se celebra un altra fira similar al Port Vell, “en comptes de donar més vida a aquesta, que té gairebé 300 anys”.

El paradista explica que el consistori hauria d'invertir més perquè la Fira fos més coneguda al món, “i no fer altres fires que divideixen la gent. O gastes allà o aquí, no podem gastar a tot arreu. Això fa que poc a poc es vagin perdent parades. Cada vegada és més petita”.