La constitució del nou Parlament i l'articulació d'un front independentista -ni que sigui temporal- per escollir Josep Rull (Junts) com a president de la cambra ha culminat el primer capítol de la legislatura catalana. I a partir d'ara arrenca de debò l'element realment decisiu: les negociacions per a la investidura del president del Govern, una carpeta de final incert que, com a tard, s'haurà de tancar amb èxit el 25 d'agost si es vol evitar una repetició electoral, que arribaria la primera quinzena d'octubre.

Malgrat que Junts insisteixi en postular Carles Puigdemont com a candidat, si no hi ha un canvi d'escenari altament improbable que comporti una abstenció del PSC, l'únic aspirant amb opcions reals de ser investit és el primer secretari dels socialistes catalans, Salvador Illa. Ara bé, en cap cas es pot donar per fet que serà així, ja que necessita rebre el vot favorable d'una ERC en ple procés de reconstrucció després d'encadenar patacades electorals i que ha decidit passar a l'oposició.

Per tant, tot apunta que la política catalana s'aboca durant més de dos mesos d'unes llargues negociacions que determinaran si Illa arriba a la presidència de la Generalitat o es confirma un escenari de bloqueig que comportaria la repetició electoral, justament el que ara mateix buscaria la cúpula de Junts.

Aquest dimarts, el mateix líder del PSC ha insistit que la seva prioritat és tancar un "acord progressista" amb Comuns i ERC, que li garantiria la majoria absoluta de 68 diputats. L'altra suma que arriba a aquesta xifra implica PP i Vox, però els socialistes han deixat clar que no negociaran amb l'extrema dreta i tampoc sembla que el PP tingui incentius per donar-los els seus vots. Tot plegat situa, per tant, ERC en el centre de qualsevol operació.

Anem per parts. El nou president del Parlament, Josep Rull, ha anunciat que la setmana vinent engegarà la ronda de consultes amb els diferents grups per comprovar quin és el candidat que té més suports per sotmetre's a la investidura. "No farem coses estranyes", ha assegurat en una entrevista a Rac 1.

Ara mateix gairebé es pot descartar que sigui Puigdemont el que opti a la primera investidura. El mateix secretari general de Junts, Jordi Turull, ha avisat que l'expresident no hi concorrerà sense els suports per fer-ho. En el rerefons, Junts vol esperar a veure com evoluciona l'aplicació de l'amnistia abans que Puigdemont es plantegi assistir físicament al Parlament sense, a priori, tenir risc de ser detingut. Per tant, difícilment el líder de Junts se sotmetrà a una votació d'investidura abans de l'agost.

Per tant, de cara a un debat que com a tard hauria d'arrencar el proper dia 25 -amb la primera votació per a l'endemà i la segona per al dia 28- hi ha dues opcions: o votació d'investidura d'Illa o que Rull decideixi no convocar el debat perquè no hi ha cap candidat amb possibilitats reals de ser escollit en aquest moment. En qualsevol cas, el resultat seria el mateix: investidura fallida i activació del compte enrere de dos mesos abans de la convocatòria automàtica de noves eleccions.

Què proposen ERC i PSC en finançament?

Això suposarà que arribarem a finals de juny amb un horitzó de llargues negociacions entre ERC i PSC, que difícilment es resoldran fins a la segona quinzena d'agost. A partir d'aquí, què demana ERC i què pot acceptar el PSC? La nova vicepresidenta primera del Parlament i portaveu d'Esquerra, Raquel Sans, ha manifestat aquest dimarts que es decantaran per "qui faci la millor proposta" sobre finançament, autodeterminació i llengua catalana i ha insistit que "volem parlar del què i no del qui".

Sans insisteix en les condicions dels republicans ja avançades per Públic i que poden resumir-se en una proposta de finançament "singular" per a Catalunya i un full de ruta "clar" per celebrar un referèndum acordat. A la pràctica, però, la cúpula de transició d'ERC, que des d'aquest dilluns lidera la secretària general, Marta Rovira, després de la marxa -de moment provisional- d'Oriol Junqueras, posa el focus sobretot en el finançament. "Si Illa vol els nostres vots, sàpiga que posarem les persones al centre", apunta, el que implica que Catalunya pugui "recaptar impostos" per tal d'aconseguir "millors hospitals i escoles".

Després d'una dècada durant la qual gairebé va desaparèixer de les demandes polítiques, la millora del finançament ha recuperat centralitat a Catalunya i genera un ampli consens entre els partits. Una altra cosa és que les propostes concretes discrepin. ERC aposta per un finançament "singular" per a Catalunya, que comporti la seva sortida del règim comú de la resta d'autonomies -excepte el País Basc i Navarra-, la recaptació de tots els impostos, passar a tenir plena capacitat normativa per regular-los i que transfereixi a l'Estat una quota pels serveis prestats i recursos per a un fons de reequilibri territorial.

El partit d'Illa, en canvi, es limita a defensar que es respecti el principi d'ordinalitat, és a dir, que Catalunya no perdi posicions respecte la seva aportació un cop es faci l'assignació de recursos; i la creació d'un consorci tributari entre les hisendes catalana i estatal en igualtat de participació que s'encarregui de recaptar els impostos. Tot plegat sense sortir del règim comú.

Les posicions de partida són divergents, però veus socialistes ja han admès que en aquest àmbit hi ha marge de negociació. Aquest mateix dimarts Illa ha promès "generositat" en les negociacions. El dubte és si el PSOE de Pedro Sánchez acceptaria que Catalunya sortís del règim comú de finançament autonòmic, un fet que aixeca ampolles entre els seus barons territorials. Un fet que també passava, almenys parcialment, amb l'amnistia, però aquesta s'ha acabat convertint en una realitat.

En canvi, no sembla que a curt termini pugui tenir opcions de prosperar un acord per tirar endavant un referèndum d'autodeterminació. A partir d'aquí, si realment hi ha una proposta de millora ambiciosa del finançament de Catalunya restarà per veure si les bases d'ERC l'accepten com a suficient per avalar la investidura d'Illa, tenint en compte el fort corrent intern que hi ha entre la militància per refusar el "sí" al dirigent socialista.

Paral·lelament hi haurà la pressió que exercirà Junts per defensar la impossible investidura de Puigdemont i buscar una segona ronda en forma de repetició electoral. En una nova cita amb les urnes, la formació de dretes intentarà una llista unitària amb ERC, en la línia de Junts pel Sí, sempre sota el seu lideratge. Molts escenaris oberts que s'aniran aclarint en un llarg estiu polític.