El fil desobedient entre la Caputxinada i el Tribunal Suprem

Aquest és un breu relat de la desobediència a Catalunya a les darreres dècades. Des del convent dels Caputxins, a Sarrià, fins a la porta del Tribunal Suprem a Madrid. Un recorregut d’experiències de desobediència que avui s’han exposat a la presentació del llibre Manual de desobediència (Edicions Saldonar), que es publicarà al setembre. I que ha comptat amb quatre veus de l’activisme per a la seva estrena en societat. Concretament, les de la moderadora de l’acte Iolanda Fresnillo de Auditoria del Deute; l’estudiant Aitana Ralda, representant de Friday’s For Future); Liz Castro, d'On són les dones i Arcadi Oliveres, de la Fundació Justícia i Pau.

Ha estat aquest darrer qui ha enumerat alguns dels casos més sonats de desobediència popular registrats en la història recent catalana. El mateix Oliveres va participar de la Caputxinada, la revolta juvenil de l’any 1966 a Barcelona en desobediència al règim franquista. Com també va ser partícip, uns pocs anys més tard, de l’Assemblea de Catalunya. Oliveres ha establert quatre eixos de possibles desobediències: en l’economia, en les migracions, en el sector militar i en el del vot popular.

Ni peatges ni Agbar: no vull pagar

Pel que fa a l’economia, Oliveres ha recordat que el “no vull pagar” va ser una acció coordinada de desobediència massiva durant molts caps de setmana seguits. “Catalunya es va aixecar contra els peatges, que ja estaven més que amortitzats". La gent volia anar per carreteres secundàries per estalviar, però això podia provocar accidents. I d’aquí l’impagament dels peatges. “El problema va arribar quan van començar a enviar multes, però com que no estàvem prou organitzats i no vam fer una caixa solidària de resistència, doncs es va acabar”. En segon lloc, ha citat la lluita contra Agbar iniciada des de barris com Horta, cap a l’any 2010, per no pagar l’extra en la factura de l`aigua. “Agbar portava tota la vida cobrant un plus, a banda dels metres consumits realment”.

Sobre les migracions, Oliveres ha destacat la necessitat de desobeir contra les deportacions de ciutadans sense papers en vols aeris. “Boicot sempre, especialment a Air Europa: si el teu avió està a punt d’enlairar i veus que hi ha algun xicot emmanillat a la darrera filera, protesta o baixa directament de l’avió”. El professor veterà de la UAB i activista per la pau també ha fet valdre la tancada migrant a l’Església del Pi de Barcelona, que va arribar a acollir 750 persones (en paral·lel a la de Sant Agustí, amb altres 450 protestants). I ha donat a conèixer un cas que ha passat molt inadvertit, el de l’alcalde Santa Fe (Penedès): “Ha passat alguna setmana en presó per fer certificats de residència a gent que no hi vivia, al poble, però que necessitava l’empadronament”.

Objecció fiscal a la despesa militar

En l’àmbit militar, Oliveres ha recordat que la campanya d’objecció fiscal es va engegar fa 35 anys: “Quan fas la declaració de la renda, els impostos a la despesa militar no s’han de pagar mai”. I ha afegit: “No ens podem quedar en la Marató de TV3, que està bé perquè no deixa de ser un netejador de consciència per tal que després puguem consumir tranquil·lament durant el Nadal”. Finalment, ha reivindicat el referèndum de l’1 d’octubre com el gran acte de desobediència popular registrat.

El moviment estudiantil i ecologista s’han donat la mà en la iniciativa Friday’s For Future i la seva activista Aitana Ralda, estudiant del col·legi Jaume Balmes, un que va registrar una acció policial més contundent l’1-0. “El nostre moviment també va nàixer d’una desobediència, la de l’estudiant sueca Greta Thunberg, qui es va negar a anar a classe durant dues setmanes consecutives per posar l’atenció en l’emergència climàtica”. El 15 de març d’enguany van aconseguir treure al carrer, segons les dades de la plataforma, prop d’1,4 milions d’estudiants arreu del món.

Àudio-versió del “Manual per la desobediència”

Liz Castro, per la seva part, ha estat l’encarregada de presentar els detalls del llibre Manual de desobediència, tot explicant que una de les novetats del volum és que es tracta d’un àudio-llibre. “És una innovació editorial, per intentar atraure l’atenció de la gent”. Malgrat que la versió impresa serà publicada al setembre per Edicions Saldonar, des d’avui mateix ja són consultables els dos primers àudio-capítols al web som.aixeta.com. I precisament les veus que narren els textos són les d’Arcadi Oliveras i Aitana Ralda. Castro ha fet una crida a col·laborar en el microfinançament del llibre, mitjançant la mateixa plataforma on estan penjats els dos primers episodis.

Les jornades organitzades per Òmnium Cultural també han comptat amb altres ponències com la de Nora Cortiñas, per explicar la lluita de les Madres de la Plaza de Mayo. Igualment, el judici al Tribunal Suprem ha estat analitzat per Benet Salellas, Robert Sabata i Andrés García. Salellas ha explicat alguns dels aprenentatges de la defensa en el judici recentment declarat vist per a sentència.