Els impulsors de la sucursal de l'Hermitage a Barcelona dona per tancat el projecte. L'oposició de l'Ajuntament a l'espai ha provocat que la societat Museu Hermitage Barcelona –controlat pel fons d'inversió suís-luxemburguès Varia en un 80% i la societat Cultural Development en 20% restant- hagi paralitzat les despeses fixes que mantenia per tirar endavant el projecte i aposti ara per centrar els recursos en la via judicial contra el Govern municipal, segons ha avançat El País i ha confirmat Públic.

La primera resolució que s'espera és sobre les mesures cautelars, ja que la companyia ha sol·licitat al jutjat que anul·li la decisió del ple per impedir l'autorització administrativa per construir l'edifici. L'empresa promotora preveu una demanda multimilionària, que inclourà els tres milions invertits fins ara en els preparatius i una xifra més elevada per danys i perjudicis.

El Port de Barcelona és propietària dels terrenys on s'havia d'aixecar l'edifici i, el 26 de maig de l'any 2021, va autoritzar-ne la construcció amb la condició que es firmés el conveni. Només dos dies després de la decisió del port, el Govern municipal va aprovar no tramitar el document conjunt.

L'arribada de l'Hermitage a la capital catalana es va iniciar fa més de deu anys i contemplava una inversió superior als 50 milions d'euros. Preveia la construcció d'un edifici blanc amb línies ondulades, dissenyat per l'arquitecte japonès Toyo Ito, davant del mar. El museu havia d'incorporar el fons de l'Hermitage de Sant Petersburg, amb el qual va signar un conveni de col·laboració durant 50 anys.

Dur debat entorn l'Informe sobre l'Estat de la Ciutat 2021

La notícia del fiasco de l'Hermitage ha coincidit amb el debat al plenari de l'Ajuntament de Barcelona sobre l'Informe de l'Estat de la Ciutat 2021 en què l'oposició ha carregat aquest divendres contra la gestió del govern de coalició de Barcelona en Comú i el PSC. Els grups han coincidit a llençar crítiques contra l'alcaldessa, Ada Colau, i el primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, per la gestió en àmbits com la seguretat, la neteja, l'habitatge o l'economia, entre altres. "No hi ha projecte", ha replicat el cap de l'oposició, Ernest Maragall, a Colau després que l'alcaldessa hagi defensat la seva gestió. "El 2023 estrenarem ciutat", ha dit Colau amb relació a la nova contracta de neteja, el projecte Superilla o la transformació de les terrasses.

"Es pot compartir més o menys el model, però no es pot dir que Barcelona no té un projecte de ciutat il·lusionant", ha conclòs Colau.

La batllessa ha fet bandera de diverses actuacions fetes o en curs, com la construcció de 2.300 habitatges públics, el reforç de la Guàrdia Urbana o les futures obres per transformar la Via Laietana i la Rambla. Amb tot, també ha reconegut que hi ha temes que els "preocupen i els ocupen", com ara la seguretat o la neteja. En aquests àmbits, però, ha indicat que ja s'hi treballa.

Per la seva banda, Collboni ha remarcat que han treballat per "protegir" els sectors més febles i reactivar l'economia, la cultura o la vida social a la ciutat i ha criticat que sembla que a l'oposició li sàpiga greu que la ciutat se'n surti.

D'altra banda, en el torn de rèplica, Collboni ha assegurat en resposta a alguns comentaris de l'oposició que ell no renuncia a projectes com l'ampliació de l'aeroport o els Jocs Olímpics d'Hivern 2030, àmbits en què els 'comuns' i els socialistes tenen posicions diferents.

Manca de projecte i "desànim"

Maragall ha negat que Barcelona sigui "el motor" i ha assenyalat que és més aviat "un vehicle arrossegat pel conjunt d'economia del país" i ha fet referència també a dades sobre l'habitatge, els serveis socials o la seguretat que es recullen en l'informe per posar de manifest quin és "l'estat d'ànim" de la ciutat. El líder d'ERC, per exemple, ha posat sobre la taula que, d'acord amb l'informe, la xifra de noves sol·licituds i renovacions al Registre de Sol·licitants d'Habitatge de Protecció Oficial de Barcelona se situa en màxims –més de 26.500- després de triplicar-se en relació amb el mateix període de 2020. "Tenim més de 26.000 persones en llista d'espera d'habitatge a la ciutat", ha alertat.

El republicà també s'ha referit al fet que el nombre de persones ateses als Centres de Serveis Socials ha superat les 97.500 al llarg de l'any 2021, la xifra més alta de tota la sèrie històrica. Per tot plegat, Maragall ha indicat que "no s'aprecia ni projecte, ni horitzó ni model de ciutat" i ho ha atribuït en part a l'evident distància" entre els socis de govern.

Per la seva banda, Elsa Artadi (Junts) ha destacat que problemes com la seguretat s'han agreujat durant el mandat de Colau i ha afegit que n'hi ha de nous, com ara la neteja. "On està el pla de xoc?", ha demanat Artadi amb relació al pla anunciat pel govern municipal el 2021. "Sembla mentida que el 2022 haguem de debatre seguretat, neteja i mobilitat", ha lamentat la líder de Junts, que ha afirmat que haurien d'estar parlant de reptes com la innovació, la inclusió o la sostenibilitat. També ha criticat la "fòbia" al creixement econòmic. "El nostre model és generar activitat econòmica i llocs de treball i no esteu ajudant", ha replicat. Per últim, Artadi també ha retret a l'executiu que l'Informe sobre l'estat de la ciutat 2021 no inclogui dades de desnonaments o pobresa energètica.

Al seu torn, la líder de Cs a Barcelona, Luz Guilarte, ha retret al govern municipal haver "abandonat" la ciutadania i, tot afegint-se a les crítiques que parlen de manca de projecte, ha lamentat que Colau hagi deixat escapar "oportunitats" com l’Hermitage o l’ampliació de l’aeroport. Guilarte ha carregat contra "polítiques nefastes" del consistori com la iniciativa d’aixecar habitatges socials fets de contenidors marítims, un projecte que considera similar al "barraquisme". Alhora, ha demanat a Colau i els socialistes més transparència, publicitat i concurrència, i que abandonin el discurs de "triomfalisme" perquè amb la seva gestió governamental ha augmentat la pobresa i les desigualtats, segons Guilarte.

En la mateixa línia s’ha expressat el president del grup municipal del PP, Josep Bou, qui ha exigit a l’Ajuntament que acceleri la construcció d’habitatge públic davant l’emergència social causada per la pandèmia. En l’apartat econòmic, ha reclamat que es faciliti l’activitat de les PIMES i que es decretin ajudes per al turisme per pal·liar els efectes de les restriccions per la Covid. Bou s’ha dirigit als ciutadans per preguntar-los "si Barcelona està millor que fa cinc o sis anys", i ha demanat a Colau que escolti la resposta. Així mateix, ha instat el consistori a reclamar a la Generalitat el pagament del deute pendent per tal de garantir la prestació de serveis bàsics.

També li ha exigit aquest punt la líder de Valents (fins ara Barcelona pel Canvi), Eva Parera, que ha demanat en la seva intervenció que Colau i els socialistes aprofitin la seva aliança amb ERC, grup al capdavant de la Generalitat, per reclamar al Govern català més efectius dels Mossos per arribar als 4.000 que necessita Barcelona, així com el pagament del deute pendent. Així mateix, Parera ha retret a l’Ajuntament que hagi situat la seguretat com a últim punt de l’Informe de l’Estat de la Ciutat 2021, quan es tracta d’una de les principals inquietuds de la ciutadania.

D’altra banda, Marilén Barceló, regidora no adscrita, ha remarcat que Barcelona necessita més seguretat i més igualtat d’oportunitats per deixar de ser la "líder" en ocupacions il·legals, de les quals sempre es culpabilitza al sector privat, quan en realitat és part de la solució, segons Barceló. A més, s’ha mostrat escèptica amb l’urbanisme tàctic desplegat per Colau i els socialistes i els ha acusat de tenir una "fixació" contra cotxes i motos.