País ValenciàFerraz cedeix a Ximo Puig el control del PSPV quan falten quatre mesos pel congrés

L’eixida del valencià José Luis Ábalos del Govern espanyol i –dos dies després- de la Secretaria d’Organització del PSOE ha estat una sorpresa total. Cap analista ni expert havien predit la marxa de qui fora la mà dreta més fidel de Pedro Sánchez en els obscurs moments que va ser expulsat de la secretaria general del partit en una maniobra extremadament tèrbola.

Per ara no hi ha explicació oficial de la decisió, més enllà dels agraïments de rigor i els habituals "motius personals" esgrimits pel ja exministre. Però de ben segur que hi ha un clar guanyador en la maniobra i no es troba a Madrid. Ximo Puig no només veu com el seu principal adversari pel control del PSPV desapareix del mapa, sinó que a més passa a tenir un peu al consell de ministres, amb el nomenament de l’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, com a ministra de Ciència i Innovació. Fons pròximes al partit socialista apunten que amb aquest moviment, Sánchez tractaria de reconciliar-se amb el principal baró socialista, president de l’autonomia més important on governen i secretari general de la segona federació del PSOE en nombre d’afiliats. També destaquen el suport entusiasta de Puig als indults i a la política federalitzant de Sánchez, a diferència d’altres dirigents autonòmics.

La defenestració del fins ara ministre de Transports deixa a Puig via lliure de cara al control total del partit en el congrés previst pels propers 12, 13 i 14 de novembre. Encara que, atenint-nos a la història de batalles, traïcions i punyalades, una de les principals senyes d’identitat del PSPV, el president faria bé de no vendre el blat fins no tenir-lo al sac i ben lligat.

Gir total del panorama

Fa sols uns dies, les càbales giraven al voltant dels possibles acords i negociacions entre el sector ximista i l’abalista o, fins i tot, una possible guerra total al congrés valencià. Les forces es trobaven relativament igualades, amb el primer controlant el Govern autonòmic, el partit a Alacant i València ciutat, mentre el segon s’agrupava al voltant de les federacions provincials de València i Castelló, a més d’altres càrrecs importants com la Delegació del Govern espanyol. Cal no oblidar que al darrer congrés del PSPV, el 2017, un Ximo Puig president de la Generalitat va suar per revalidar-se com a secretari general del partit, amb un candidat alternatiu –l’alcalde de Burjassot, Rafa García- que aconseguia més del 40% dels vots.

Ara, en canvi, només es discuteix la profunditat de la purga que patirà el partit, una vegada escapçada l’oposició a Ximo Puig. Fonts pròximes als socialistes confien que el procés passe més "per la integració que per la liquidació". En favor d’aquesta opció hi juguen dos elements principals: la més que probable rendició sense condicions dels abalistes i el mateix tarannà de Puig, qui ja ha fet operacions de reconciliació importants en el passat. Sense anar més lluny, l’actual portaveu socialista a les Corts, Manolo Mata, va enfrontar-se al president al congrés del 2012. Amb tot, hi ha dos càrrecs que, segons les fonts consultades, tindrien més números en les quinieles de recanvis.

La primera és Mercedes Caballero, secretària general del partit a la província de València, i que fins ara veia segura la revalidació del càrrec com a primera espasa del poder d’Ábalos al PSPV. La segona, encara que no depèn directament del Consell ni del PSPV, és Gloria Calero, delegada del Govern espanyol al País Valencià. Calero acumula crítiques i peticions de dimissió, tant per part de diferents moviments i col·lectius socials, com pels mateixos socis dels socialistes al govern. Les polèmiques actuacions policials en les manifestacions per la llibertat del Pablo Hásel o les multes al moviment feminista, així com una suposada permissivitat amb l’extrema dreta han erosionat la seua imatge.

Encara que la principal llosa en l’expedient de Calero es diu Rafa Rubio. L’exsubdelegat del govern i mà dreta de Calero va ser alliberat aquest dimecres, després de passar dos mesos a la presó de Picassent per la seva presumpta implicació en una xarxa de suborns mentre era regidor a València, una trama desvelada en l’anomenada Operació Assut de la Guàrdia Civil. Rubio era una peça clau dins de la família abalista dins del partit, i la seua detenció va ser especialment dolorosa. Que un presumpte delinqüent es trobara al capdavant de la policia al País Valencià tampoc era un plat fàcil de digerir.