Una crida a la unitat, a "deixar de costat les nostres diferències" per a unir-nos entorn d'un "mateix objectiu", vèncer al coronavirus, i ni un sol esment a la polèmica que ha tornat a posar en dubte els negocis i el paper de la Corona.

El discurs televisat d'aquest dimecres del rei, Felip VI, ha estat una crida a continuar lluitant, cada ciutadà amb el seu paper, contra l'expansió del Covid-19, amb certa càrrega èpica i amb constants al·lusions a l'horitzó en què Espanya superarà el virus. "Si no baixem la guàrdia, si tots ens unim des de les nostres responsabilitats", sostenia el monarca, "Espanya recuperarà el seu pols, la seva vitalitat, la seva força".

Es tracta de les primeres paraules del monarca sobre la crisi del Covid-19, que ja s'ha cobrat les vides de 558 persones a tot l'Estat. L'últim acte de Felip VI, segons la seva agenda oficial, va tenir lloc l'11 de març, fa exactament una setmana, i ja han passat cinc dies des que el Consell de Ministres va declarar l'estat d'alarma.

Durant la tarda, el rei es va reunir en el Palau de La Zarzuela amb el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i amb els quatre ministres al capdavant del comitè tècnic de gestió de la crisi del virus (Salvador Illa, Margarita Robles, Fernando Grande-Marlaska i José Luís Ábalos).

A més, és el segon missatge extraordinari del seu regnat, que va començar el juny de 2014, i això evidencia la gravetat de la situació. L'únic precedent és el discurs del 3 d'octubre de 2017, després del referèndum de l'1 d'Octubre, que va causar un gran rebuig a la societat catalana. Llavors només va requerir dos dies per a pronunciar-se.

De fet, ni aquest monarca ni el seu pare, ara rei emèrit, han tingut per costum pronunciar discursos solemnes davant la nació, més enllà del seu tradicional Missatge de Nadal. Sí que han realitzat declaracions en diferents actes públics, l'habitual discurs durant el Solemne Acte d'Obertura de les Corts Generals, quan ja ha estat investit un president del Govern estatal i comença una nova legislatura.

Sarsuela va difondre el comunicat sobre la polèmica del rei emèrit el dia de l'entrada en vigor de l'estat d'alarma

El seu discurs arriba, a més, durant la polèmica per les finances opaques del rei emèrit. Mentre PSOE, PP, Ciutadans i la formació ultradretana Vox s'oposen a investigar Joan Carles I al Congrés dels Diputats, després de les últimes revelacions sobre les seves finances, la Casa Reial ha optat per intentar resoldre la polèmica amb un comunicat i un parell de decisions carregades de simbolisme.

La data triada per a la seva difusió tampoc sembla casual. La Casa Reial va divulgar el comunicat el diumenge, el mateix dia de l'entrada en vigor de l'estat d'alarma, que només s'havia declarat una vegada, gairebé deu anys enrere. En aquest comunicat, Felip VI va assegurar que renunciava a l'herència del seu pare -malgrat que aquest no ha mort, i per tant la renúncia no té valor jurídic-, i li va retirar l'assignació directa de la qual fins llavors es beneficiava, amb càrrec a l'erari públic: 194.000 euros a l'any.

El text reconeix que el cap de l'Estat va saber fa ja gairebé un any que figurava com a beneficiari d'un capital d'origen desconegut, i ha esperat fins ara per a retirar-li aquesta assignació.

Felip VI ha intentat tallar tot vincle amb les finances opaques del seu pare, després de conèixer-se que la Fiscalia helvètica investiga una multimilionària donació que va rebre Corina Larsen des d'un compte suís que el seu advocat va justificar com un "regal no sol·licitat del Rei emèrit", i que procedeixen d'una fundació panamenya amb un patrimoni de 100 milions de dòlars. La recerca judicial intenta esbrinar si aquests diners tenen alguna relació amb les obres de l'AVE a la Meca.

I, mentre el soci del PSOE en el Govern, Unidas Podemos, continua apostant per investigar les finances del rei emèrit -una vegada superada aquesta crisi-, el president del Govern espanyol va defensar aquest dimarts la "necessària i coherent" decisió del monarca, recollida en aquest comunicat.

(Hi haurà ampliació)