ENTREVISTA A MIQUEL RAMOS"El fantasma del catalanisme és el comodí de la dreta valenciana"

Sense por a arriscar-nos, podem afirmar que el nom de Miquel Ramos (València, 1979) el coneix qualsevol periodista que hagi escrit algun cop sobre la ultradreta a Espanya i, més concretament, al País Valencià. Col·laborador de diversos mitjans de comunicació, és també coautor del projecte Crímenes de odio (2015), un mapa i un registre sobre els delictes d'odi comesos a l'Estat espanyol. L'any passat va ser un dels periodistes agredits durant la manifestació del 9 d'octubre a la ciutat de València.

D'aquí uns dies se celebra el 9 d'octubre, la Diada del País Valencià. L'any passat la manifestació, que es va celebrar tan sols vuit dies després del referèndum de l'1-O enmig d'un ambient molt tens, va acabar amb agressions de l'ultradreta contra els manifestants. Què va ocórrer exactament?

Al País Valencià, l'extrema dreta sempre ha tingut un marcat component catalanòfob i d'autoodi cap a tot allò valencià que no encaixe en el seu model de valencianitat. Durant els mesos anteriors al 9 d'octubre de 2017, els esdeveniments a Catalunya i el recent referèndum de l'1 d'Octubre havien encès els ànims d'aquests grupuscles que portaven uns anys poc actius i es limitaven a atacar el govern tripartit de la Generalitat i els ajuntaments governats per l'esquerra i el valencianisme. La tradicional manifestació del 9 d'Octubre, en aquell context, esdevingué un objectiu fàcil i definit: l'esquerra valencianista tota junta el dia en que s'aplega tota l'extrema dreta valenciana a la ciutat de València. Les xarxes socials d'extrema dreta estaven farcides de crides al boicot de la tradicional marxa valencianista. La inexplicable absència de policia i la presència ja una hora abans de la cita de grups organitzats que tenien com a objectiu rebentar la manifestació amb violència va provocar que les primeres persones que s'acostaven per unir-se a la manifestació foren atacades impunement. Després, l'afluència de cada vegada més contra-manifestants que ocupaven la plaça i la decisió de la policia de no desallotjar-los i arraconar els manifestants que sí que tenien permís per ocupar la plaça, va desembocar en l'espectacle lamentable d'agressions, insults i coaccions, que es va permetre al llarg de tot el recorregut.

"La tradicional manifestació del 9 d'Octubre, en aquell context, esdevingué un objectiu fàcil i definit: l'esquerra valencianista tota junta el dia en que s'aplega tota l'extrema dreta valenciana a la ciutat de València"

Qui hi ha al darrere d'aquestes agressions?

Els autors de les agressions físiques són majoritàriament homes d'entre 18 i 40 anys, molts d'ells vinculats a grups ultres del futbol, als qui cal sumar elements espontanis que buscaven gresca i havien arribat per unir-se a la cacera de rojos i valencianistes. Altres dels agressors són persones més majors que en altres contextos no són extremadament violentes però que, veient l'orgia d'insults i coaccions impunes, es van llençar a la gresca. Cal sumar-hi la violència verbal, els robatoris, les coaccions i les amenaces que es van produir al llarg de tota la manifestació. D'aquests atacs hi van participar persones de totes les edats, des de menors fins avis i àvies enfurismats, i tot davant la policia nacional, que aquell dia no va efectuar cap detenció ni cap identificació.

Abans de començar l'entrevista m'heu comentat que hi ha més de 20 investigats per aquelles agressions arran de la col·laboració ciutadana. Considereu que la policia no ha fet suficientment la seva tasca?

Les agressions més greus van ser captades per diversos mitjans de comunicació que retransmetien en directe. Les xarxes socials també es van omplir de testimonis dels atacs, de vídeos i fotos dels agressors i dels nombrosos atacs contra manifestants i periodistes. La societat es va mostrar indignada davant l'extrema violència i l'actitud passiva de la policia, pel què la societat civil, polítics i mitjans de comunicació es preguntaven com havia pogut passar i exigien responsabilitats i actuacions contundents contra els agressors. La col·laboració ciutadana ha estat clau per identificar alguns dels atacants.

Què espereu aquest 9-O?

Enguany l'extrema dreta ha canviat d'estratègia i sap que tornar a ocupar il·legalment la plaça i tractar d'agredir de nou els valencianistes no els resultaria igual de fàcil que l'any anterior. Per això han demanat permís a Delegació del Govern per manifestar-se durant tota la vesprada i ben aprop de la manifestació de la Comissió 9 d'Octubre i dels grups antifeixistes. Hi haurà diversos actes organitzats per l'extrema dreta i el regionalisme, que envoltaran en hora i lloc la marxa de l'esquerra i el valencianisme, prevista enguany per a les 18:30 de la vesprada. Tot i que el Govern espanyol ha assegurat un desplegament policial sense precedents que garantirà l'ordre, la coincidència al llarg de tota la vesprada de nombrosos actes que aplegaran tota l'extrema dreta i el regionalisme serà difícil de gestionar. Ara bé, el valencianisme enguany no acudirà desprevingut, i s'ha organitzat bé per evitar que qualsevol grup violent torne a atacar la marxa.

Quina és la força actual de l'ultradreta al País Valencià? Quins grups destaquen?

L'extrema dreta al País Valencià és irrellevant política i socialment. Són grupuscles sense cap tipus d'incidència social però amb una gran activitat a les xarxes socials. Tot i que el darrer any han incrementat notablement el seu activisme, no deixen de ser sempre els mateixos, que no apleguen mai més d'un centenar de persones. Electoralment, a més, no sumen entre tots ni 10.000 vots a tot el país. Ara bé, la seua virulència, la constant exhibició a les seues xarxes i la seua visibilització en distintes accions (sobretot de boicot a altres organitzades per l'esquerra i el valencianisme i especialment cada 9 d'Octubre durant la processó cívica) i la impunitat de la que han gaudit històricament, els ha magnificat i inclús encoratjat. Però en realitat no deixen de ser un minúscul reducte folklòric i visceral que passa desapercebut per la gran majoria de la societat.

"L'extrema dreta al País Valencià és irrellevant política i socialment. Són grupuscles sense cap tipus d'incidència social però amb una gran activitat a les xarxes socials"

Sou impulsor del mapa de crims d'odi a l'Estat espanyol, presentat el 2016. Heu observat un augment dels delictes d'odi des d'aleshores?

Existeix una major sensibilitat i informació sobre allò que són els crims d'odi, i per tant es denuncien i es visibilitzen més que abans, però així i tot, només coneixem una part, ja que molts altres, per diferents circumstàncies de les víctimes, no són denunciats. Si que podem afirmar que han crescut els de caràcter islamòfob, xenòfob i catalanòfob, tal i com han recollit diversos informes. Per altra banda, l'ús inadequat que està fent l'Estat espanyol d'aquesta legislació, ha provocat moltes suspicàcies, fins i tot un toc d'atenció dels organismes internacionals experts en la matèria. Un exemple és tipificar els atacs a la policia com delictes d'odi, com si aquesta representés un grup vulnerable, un subjecte de protecció especial com les minories, per les què està pensada esta legislació. El mapa crimenesdeodio.info recollia els crims d'odi amb resultat de mort des de 1990 fins 2015. Vam documentar més de 80, però en aquests darrers tres anys hem de lamentar alguns més. En uns mesos tindrem el mapa actualitzat amb els nous casos.

Hi ha qui ha comparat la situació actual a Catalunya –amb l'aparició de grups com els GDR, en els quals participen membres d'organitzacions d'ultradreta– amb l'anomenada Batalla de València, el conflicte político-lingüístic els efectes del qual van durar fins ben entrada la dècada dels noranta. Ho subscriuríeu?

Si que hi ha certes similituds malgrat ser contextos ben diferents. En primer lloc, el suport de l'Estat i dels mitjans de comunicació és clau, tan per construir un relat com per legitimar qualsevol acció contra els qui amenacen el règim. En segon lloc, la impunitat amb la què es porten a terme accions violentes. I en tercer lloc el blanquejament de l'extrema dreta que fan la majoria de mitjans de comunicació, conscients que aquesta força de xoc de l'espanyolisme els és útil, però cal ocultar-la o disfressar-la de "ciutadans indignats" sense cap altre objectiu que mantenir l'ordre i l'estabilitat de l'Estat.

El 2019 se celebren eleccions municipals i autonòmiques al País Valencià. Veurem un rearmament ideològic del Partit Popular? Com a mínim des del 2016, la seva presidenta, Isabel Bonig, acusa fins i tot a Compromís de "pancatalanisme"...

El fantasma del catalanisme és el comodí que fa servir la dreta valenciana cada vegada que hi ha eleccions. Ara el PP competirà amb Ciudadanos, amb VOX i amb un grapat de formacions regionalistes que porten l'anticatalanisme com bandera. Així i tot, la societat valenciana cada vegada te menys interès en reviure aquest fals conflicte identitari, i està més preocupada per altres coses que afecten al seu dia a dia.