MEMÒRIA PÚBLICAFamiliars d'afusellats entre 1939 i 1956 s'acosten a fosses de Paterna on s'intenta identificar-los

Un grup de 70 familiars d'afusellats durant el franquisme s'ha desplaçat aquest dissabte des d'Oliva fins al cementeri de Paterna per conèixer les tasques d'exhumació que porta a terme el Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica (GPRMH). L'objectiu del viatge era el de veure la fossa 113 en la qual s'està treballant actualment i constituir-se en agrupacions per tal d'organitzar-se amb la intenció de crear un banc d'ADN i sol·licitar el suport de les institucions per sufragar els costos de les proves.

L'arqueòleg i director tècnic de les exhumacions, Miguel Mezquida, ha explicat als familiars que s'ha obert només una fossa del centenar que tenen localitzades i que, d'aquesta fossa, ja s'han exhumat 27 cossos dels 59 que tenen registrats. "Són moltes les peticions d'exhumació que estem rebent, però molts ens diuen que només volen saber on estan els seus éssers estimats", assegura Miguel Mezquida. A més a més, adverteix que "no tots els represaliats estan registrats" i que les seves fonts són de "les actes de defunció del registre civil, si bé el registre no és l'original perquè va desaparèixer en la Transició".

Ha estat un matí intens per arqueòlegs i familiars, que han aprofitat el viatge per constituir-se en agrupacions amb el número de cada fossa registrada, un registre que segueixen gràcies a les dades recollides per l'historiador Vicent Gavarda. Segons aquest estudi fins a 47 persones d'Oliva van ser afusellades a Paterna.

El moment més emotiu ha estat quan s'ha destapat la fossa en la qual treballen actualment i els familiars han pogut apropar-se i veure els cossos amuntegats. Tan sols han trobat pertinences personals, llapissos (els que usaven per escriure cartes als seus), pintes i un monocle.

Els dubtes dels familiars han girat al voltant de la creació d'un banc de dades d'ADN. En aquest sentit, el regidor d'Hisenda de l'Ajuntament d'Oliva, Vicent Canet, ha explicat que han celebrat una reunió amb una empresa perquè reculli les mostres de saliva i que la intenció és traslladar els cossos a Oliva i erigir un monument. També ha revelat que estudien una aportació econòmica per sufragar les despeses. Les proves d'anàlisi de la saliva costen 90 euros i les d'ADN dels cossos exhumats, 400.

Per a Vicent Fuster, de l'Associació de Progrés i Solidaritat, "els estaments públics s'haurien d'implicar perquè hi ha molta gent que no s'ho pot permetre". Fuster assegura que l'objectiu és "dignificar aquesta gent i ajudar a traslladar les restes al seu poble".

El paredó o el terrer

Després de les explicacions de Mezquida i d'organitzar-se com agrupacions, les famílies s'han dirigit a peu fins el que es coneix com 'el paredó' o el terrer. Es tracta del lloc on es van produir els afusellaments. Estava ubicat al camp de tir del campament militar de Paterna i fins i tot es va obrir un camí entre els arbres cap al cementeri per traslladar els cossos en carros.

Alex Calp, un altre dels arqueòlegs de l'equip que dirigeix Mezquida, ha explicat als familiars com era el paredó. "Era un mur de 85 metres de longitud i un metre vuitanta d'alçada, fins aquí traslladaven als presos des de la presó Model de València o de la presó de Sant Miquel dels Reis. Els soldats disparaven i el cap de grup els donava el tret de gràcia "segons testimonis orals de veïns de Paterna que comptaven els tirs per saber quants havien afusellat. 1940 va ser l'any més dur de la repressió. Segons Calp, "la mitjana diària era de 67 i, mentres a altres llocs s'afusellava a l'alba, aquí era tal el ritme que fins i tot hi havia un altre torn a la tarda", ha afirmat Calp des de dalt del mur davant el profund silenci dels familiars.

Molts familiars buscaven els noms en les làpides que cobreixen les fosses, però els arqueòlegs els han advertit que fins que no s'exhumin els cossos i no es facin les proves d'ADN no tindran la certesa completa. Però mentre alguns tenen almenys una constància d'on poden estar els seus familiars, són molts els que no saben on buscar. És el cas de José Albero. Als seus 85 anys recorda que només tenia 7 quan van afusellar al seu pare, Tomás Albero Torres. "El meu pare era regidor d'Oliva, militant de la CNT i regentava un botiga de vins. Va marxar al front en el 37 i en acabar la guerra i tornar a casa, el van detenir res més baixar del tren". Malgrat la seva edat José conserva una bona memòria i un bon estat físic i ens explica que va anar a veure el seu pare, "el tenien dins de l'ajuntament juntament amb altres, només ho vaig poder veure una vegada i se'l van endur a la presó de Gandia ". José denuncia que la seva sentència va ser de 30 anys i un dia, no la pena de mort ", però que el 7 d'agost del 1939 el van afusellar. José creu que el seu pare pot estar en una fossa del cementiri de Gandia i sentencia que s´ha de fer Justicia. El poble no pot ignorar la seva història, perquè corre el risc de repetir-la ".

Una màquina de matar

El cementeri de Paterna  ostenta el trist rècord de ser el segon lloc de l'Estat espanyol amb més afusellats durant el franquisme. 2.238 persones es troben enterrades en fosses de tres metres per tres i amb molta profunditat. Però no van ser afusellats de la Guerra Civil sinó que l'anomenada pau de Franco es va convertir "en una màquina de matar", com explica Matías Alonso, coordinador del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica (GPRMH). Aquí els afusellaments es van prolongar durant 17 anys, des d'abril de 1939, final de la guerra, fins a novembre de 1956, quan va ser afusellat el maqui Doroteo Ibañez Alconcén. Encara avui els seus familiars segueixen buscant les seves restes.

Paterna va ser un exemple de resistència pacífica, explica Alonso, perquè els familiars es reunien al cementeri dues voltes a l'any: el 14 d'abril i l'1 de novembre.

Com que la Guàrdia Civil els dissolia en la commemoració de la proclamació de la República i, no així el dia de Tots Sants, no van dubtar a anar-hi tots els primers de novembre per retre tribut als seus morts. Els va valer crítiques de si s'estaven tornant religiosos, però la resposta era que així podien honrar els seus. Encara que fos d'una manera tensa com ho era tot durant els anys del franquisme. Tensió perquè el Dia de Tots Sants el capellà i els fidels desfilaven en processó amb els seus càntics i en passar per davant del grup que s'ajuntava al costat d'un monticle on sabien que es trobaven les fosses, sense làpides, sense noms ... la processó callava, deixaven de cantar i es feia el silenci.

La llei de Memòria Històrica va venir a fer llum sobre restes de persones abandonades a les cunetes. Va ser el 2013 quan es va exhumar la primera de les fosses on van trobar les restes de 12 persones, entre ells el de José Celda, afusellat el 1940 i la filla Josefa, que llavors tenia set anys, i que va assistir a l'exhumació, 73 anys després. Al costat de Celda, una ampolla amb un paper amb el seu nom dins. L'única làpida que van poder deixar molts familiars en connivència amb els enterradors.