Eva Baltasar: "Un suïcidi pot ser una mort en vida o un renaixement"

L'escriptora Eva Baltasar (Barcelona, 1978) estima molt els seus personatges, però a vegades els mata per fer-los brillar. De tarannà irònic i fresc, l'autora de Permagel (Premi Llibreter 2018) i Boulder (2020)-ambdues a l'editorial Club Editor- confessa que a ella li agrada posar les seves protagonistes en situacions en les quals "pateixin molt" perquè així tenen "la gran oportunitat d'aprendre i créixer". És per això que prenen decisions que les porten per camins que en un inici no haguessin agafat pas. Decisions que, fora dels llibres, podríem prendre qualsevol de nosaltres. "Hi ha etapes a la vida en les que fem coses que no pensaríem fer mai, i ens trobem amb aquest suïcidi que ens porta a una altra etapa", explica l'escriptora. Ara bé, Baltasar puntualitza que "un suïcidi pot ser una mort en vida o un renaixement" tant a la realitat com a la ficció.

"Els homes han actuat amb molta més llibertat. Les dones hem tingut una llibertat més coaccionada i havent d'amagar moltes coses"

L'habilitat de Baltasar de parlar de temes espinosos posa al lector en una situació incòmoda i emocionant. Les protagonistes de les seves dues novel·les són dones i lesbianes, i a Permagel  i Boulder apareixen dos elements que encara ara costa associar-los amb dones: la masturbació i la infidelitat. En elles no hi trobem ni embolics complicadíssims ni una passió que, de tan exagerada i constant, sembli falsa. Tampoc veiem culpa ni vergonya quan es masturben. Al contrari, aquestes accions es duen a terme amb honestedat i pragmatisme. Això, en gran part, és per l'al·lèrgia de Baltasar al dramatisme i el seu amor a la naturalitat. Encara que l'autora sempre ha viscut la seva sexualitat amb normalitat, reconeix que li agradaria els seus llibres ajudessin a les dones a expressar-se sense tabús. "Venim d'una societat en què els homes han actuat amb molta més llibertat. Les dones hem tingut una llibertat més coaccionada i havent d'amagar moltes coses", desenvolupa l'autora. I, en aquest sentit, les seves protagonistes són -gairebé sempre- lliures. 

Ara bé, ja siguis una persona de carn i ossos o un personatge de ficció, l'escriptora adverteix que cal desempallegar-se del judici extern per poder ser un mateix. "Quan t'alliberes del pes del judici dels altres pots fer coses com les que fa la Boulder, que s'equivoca molt però hi ha moments en els quals és molt lliure", defensa. Els paral·lelismes entre les protagonistes -que no tenen nom- i Baltasar no són una casualitat, ja que elles actuen de mirall. Així i tot, les seves novel·les no són autobiografies. "Si jo em sento dona, seran dones. Si jo em sento lesbiana, seran lesbianes. M’és més fàcil posar-me a la seva pell i a partir d'aquí desenvolupar la història i treballar el llenguatge", explica Baltasar. Després d'anys treballant amb la poesia, assegura que una de les coses que més cuida en el seus llibres és l'ús i ritme de les paraules.

"Els pensaments van més enllà de l'etiqueta d'un gènere. Les relacions i l'amor són universals"

Des d'aquesta llibertat i autoreconeixement, l'autora fuig de les etiquetes. "Jo he pogut viure el fet de ser dona i lesbiana sense cap mena de problema, perquè darrere meu hi ha hagut moltes dones i homes que han lluitat per aquesta igualtat de drets. Però jo ja no estic en aquesta lluita. Jo visc la meva vida amb tota naturalitat, i els personatges fan el mateix", raona. De fet, cap de les seves protagonistes surt de l'armari. Tot i que són dones no acaben d'encaixar, amb una mirada crítica a tot el que veuen i viuen, l'autora s'ha trobat amb homes que han afirmat sentir-se molt identificats amb elles. "Els pensaments van més enllà de l'etiqueta d'un gènere. Les relacions i l'amor són universals", reforça.

"Enfrontar-se requereix seguretat i força, i si no et veus amb cor de fer-ho, mentir és molt fàcil"

Ara bé, aquesta soledat identitària de les protagonistes entra en conflicte quan apareix l'amor. Quan entra en escena enfronten un altre problema: la incomunicació. Baltasar reconeix que Permagel és una dona que dialoga molt bé amb si mateixa, "però quan s'ha de relacionar amb els altres, menteix". "Menteix precisament perquè la deixin tranquil·la, per no haver d'entrar en conflicte amb ningú", desenvolupa. A més de mentir, la soledat la porta a aïllar-se. "Evita comprometre's perquè és incapaç d'acceptar que la felicitat o infelicitat d'algú depenguin d'ella", explica. "Jo havia mentit molt i cada vegada intento mentir menys. Enfrontar-se requereix seguretat i força, i si no et veus amb cor de fer-ho, mentir és molt fàcil", desenvolupa.

Del xoc entre l'amor i la solitud, les protagonistes es troben la maternitat, una temàtica que també apareix en els poemes de Baltasar. Però, contra tot pronòstic, l'acaben abraçant. Això sí: cap de les dues encaixa en el model de mare que veuríem en l'anunci d'un centre comercial. "La Boulder troba la seva fórmula salvatge i alternativa de viure la seva maternitat", defensa. De fet, en les dues novel·les, els infants "els hi serveixen d'interlocutors", ja que en ells hi troben "una connexió i un reconeixement". Però hi connecten des de la soledat i la intimitat. Potser per això "El seu amor era una cosa solitària", la frase de la novel·la La balada del cafè trist (L'Altra editorial) de Carson Mccullers, està impresa en les primeres pàgines de Boulder.