La Unió Europea fia la seva estratègia de vacunació a la farmacèutica de Pfizer. Ha estat una reacció davant l'aturada de la vacunació amb Janssen després que les agències reguladores dels Estats Units recomanessin que es paressin les inoculacions. Però també ha estat una reacció als retards amb els enviaments d'AstraZeneca. Per això, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va avançar aquest dimecres que s'ha arribat a un acord amb BioNTech i Pfizer per avançar al segon trimestre 50 milions de dosis que estaven previstes per al quart trimestre. L'anunci té dos efectes molt importants: d'una banda ajuda a complir els objectius, però per una altra, mostra l'estratègia de la UE d'apostar a mitjà i llarg termini per les vacunes fabricades amb la tecnologia d'ARN missatger (Pfizer i Moderna) sobre els fàrmacs que usen virus atenuats (AstraZeneca i Janssen).

Gràcies a aquest acord d'última hora, el subministrament de vacunes de Pfizer entre l'abril i juny ascendeix a les 250 milions de dosis, compensant part de les pèrdues que suposaria que no s'iniciés la immunització amb Janssen. D'aquesta manera, encara es poden complir els objectius de vacunació encara que tot dependrà del fet que la farmacèutica Pfizer no retardi cap dels enviaments, quelcom que ja va passar durant les primeres setmanes de vacunació.

A l'Estat espanyol en concret els objectius es podrien aconseguir, com ha afirmat la ministra de Sanitat, Carolina Darias. De les noves 50 milions de dosis acordades, un 10% són per a l'Estat espanyol, un total de 5 milions. Això se sumaria, sense comptar les vacunes de Janssen, als 32 milions que ja s'esperaven rebre de Pfizer, AstraZeneca i Moderna. Sumant-se a les 3.185.186 persones ja immunitzades i les 5.065.701 que ja han rebut una dosi, hi hauria marge per aconseguir inocular a 15 milions de persones a mitjans de juny. Les tres vacunes que s'administren a l'Estat espanyol ara són de dues dosis. Si es comença a inocular Janssen s'arribaria a l'objectiu amb bastant marge, ja que només en cal una dosi.

Els nous anuncis formen part d'una estratègia que ha adoptat Brussel·les davant els problemes i els incompliments de la campanya. Segons fonts sanitàries, s'ha decidit prioritzar tot el que es pugui les vacunes amb tecnologia ARN missatger, és a dir, les de Pfizer i Moderna. La UE no ho ha confirmat de manera oficial, però sí que ha transmès als 27 que no tenen intenció de renovar contractes amb AstraZeneca ni amb Janssen. Sobretot per als pròxims anys, ja que es pretén mantenir la compra centralitzada de vacunes contra la Covid-19 durant els últims anys. Segons aquestes fonts, això també es fa perquè les vacunes d'ARN missatger sembla que s'adapten millor a les noves variants de la Covid que s'estan estenent cada vegada més pel territori europeu.

A més, aquestes fonts argumenten que les vacunes d'ARN missatger, utilitzades durant la pandèmia per primera vegada en humans, estan demostrant ser les més útils. Quelcom que també va deixar caure la cap de la Comissió Europea: "Hem de centrar-nos en les tecnologies que han demostrat la seva eficàcia. Les vacunes d'ARN missatger són un clar exemple d'això. Pfizer ha demostrat ser un soci fiable. Ha complert amb els seus compromisos", va afirmar en roda de premsa.

Això contrasta amb els problemes amb els retards en els enviaments amb AstraZeneca i amb els casos de trombes que també s'han vinculat amb Janssen, ja que ambdues utilitzen la mateixa tecnologia.

Malgrat aquesta intenció, no s'ha descartat vacunar amb les vacunes de Janssen que ja són ha a l'Estat espanyol. La ministra Darias ha explicat que ja s'ha rebut el primer lot de gairebé 300.000 dosis. "S'espera que l'Agència Europea del Medicament es posicioni i emeti una valoració favorable. El que s'ha produït és un retard que esperem que sigui de dies", ha explicat en roda de premsa després del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut.

A la reunió amb les comunitats autònomes, diversos consellers de Sanitat han mostrat la seva preocupació pels canvis amb les vacunes. "Cal vacunar el més ràpid possible. Totes són vàlides. És igual l'estratègia de Brussel·les", comenta enfadat a Público un portaveu autonòmic del PP. És un missatge que també han defensat consellers socialistes encara que el fet que les vacunes siguin centralitzades fa que es depengui dels següents passos de Brussel·les. "Serà per això que no es negocia amb la vacuna de Sputnik?", afegeix el dirigent.

Una incògnita que encara no s'ha resolt és què es farà amb l'administració de les segones dosis a les persones menors de 60 anys que han rebut la primera dosi d'AstraZeneca. Segons han informat fonts presents en el Consell Interterritorial, serà l'EMA la que es pronunciï sobre això el pròxim 22 d'abril.