ETA preveu lliurar les armes el 8 d'abril

L'organització armada ETA pretén encetar el proper 8 d'abril una iniciativa que permeti lliurar "el total de l'arsenal" que encara conserva, segons ha informat aquest divendres el diari francès Le Monde. "ETA ens ha confiat la responsabilitat del desarmament del seu arsenal i, a la nit del 8 d'abril, ETA estarà totalment desarmada", ha dit al diari el dirigent del moviment ecologista i social Bizi! Jean-Noël Etcheverry, Txetx.

Etcheverry va ser detingut amb altres quatre representants associatius el passat 16 de desembre a la localitat bascofrancesa de Luhuso al costat d'un dipòsit d'armes d'ETA, que, segons van afirmar, pretenien inutilitzar però no destruir. Diversos centenars de persones pertanyents a les organitzacions de la societat civil i càrrecs electes del País Basc francès participaran en el desarmament definitiu d'ETA. Els encarregats del lliurament d'armes demanen que les policies francesa i espanyola no ho impedeixin i que hi hagi verificadors

Les cinc persones de "la societat civil", arrestades en l'operació de França, que van ser posteriorment posades en llibertat, es van comprometre amb la banda a rebre les armes. Segons afirmen, al desembre la policia francesa només va requisar el 15 per cent de l'armament d'ETA, mentre que dissabte, 8 d'abril, es lliurarà tot el seu arsenal, ara dispers en zones de muntanya i en cases particulars.

Entre l'arsenal de Luhuso hi havia una desena de subametralladores Uzi, prop d'una desena de fusells d'assalt G-3 (fabricat per la marca alemanya Hecler & Koch), més de vint revòlvers Smith & Wesson, armes Sig-Sauer d'estrelles, Browning, centenars de detonadors, desenes de quilograms d'explosius i municions, cables, etc.

El portaveu parlamentari del PSE-EE, José Antonio Pastor, ha afirmat que espera que l'anunci de desarmament d'ETA es faci amb "plenes garanties" i que s'acompanyi de la "dissolució definitiva" d'ETA.

ETA va anunciar el 20 d'octubre de 2011 el fi definitiva de les seves accions violentes amb què ha matat, en les últimes cinc dècades, unes 850 persones en el seu objectiu d'aconseguir la independència del País Basc.