S'ha acabat. Tal i com estava previst, ETA ha anunciat mitjançant un comunicat "el final de la seva trajectòria", de manera que "dóna per conclosa tota la seva activitat política" i ja "no tornarà a ser un agent que manifesti posicions polítiques, promogui iniciatives o interpel·li d'altres actors". De fet, ja ha "desmantellat totes les seves estructures". Així ho informa en la seva última declaració, que ha estat donada a conèixer poc després de les 14.00 d'aquest dijous a través d'un missatge d'àudio, un dia que quedarà marcat en la història.

El missatge ha estat gravat per Josu Urrutikoetxea, més conegut coma Josu Ternera, l'històric dirigent d'ETA que estava fugit des del novembre de 2002 i que va participar en els processos de negociació amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero per tractar d'arribar a la pau. "Els i les exmilitants d'ETA continuaran amb la lluita per una Euskal Herria reunificada, independent, socialista, euskaldun i no patriarcal en d'altres àmbits, cadascú on ho consideri més oportú, amb la responsabilitat i honestedat de sempre", assenyala la declaració.

El contingut d'aquesta declaració ha estat confirmat i verificat pel Centre Henry Dunant, una prestigiosa fundació amb seu a Ginebra que treballa en processos de resolució de conflictes i que té com a president d'honor l'exministre d'Exteriors del PSOE i exsecretari general de l'OTAN Javier Solana. En una roda de premsa oferta davant un grup restringit de periodistes, el director del centre ha donat lectura a aquest comunicat i, tot seguit, ha relatat la feina feta durant els últims 15 anys per intentar arribar a la pau.

Segons ha confirmat ETB, que ha estat present en l'acte, hi ha hagut paraules d'agraïment cap a l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, l'exdirigent del PSE Jesús Eguiguren, el lehendakari Iñigo Urkullu i el dirigent de Sortu Arnaldo Otegi per la seva tasca a favor de la pau.

Es preveu que en els propers minuts es faci públic un vídeo en què, previsiblement, Josu Urrutikoetxea apareixerà a cara descoberta llegint aquesta declaració. En el comunicat també es destaca que "ETA vol tancar un cicle en el conflicte que enfronta Euskal Herria amb els estats, el caracteritzat per la utilització de la violència política". "Malgrat això, els estats s'obstinen a perpetuar aquest cicle, conscients de la seva debilitat en la confrontació estrictament política i temorosos de la situació que provocaria una resolució integral del conflicte", subratlla.

Sense por a l'"escenari democràtic"

El text assenyala a més que "ETA no té cap por a aquest escenari democràtic, i per això ha pres aquesta decisió històrica, perquè el procés en favor de la llibertat i la pau continuï per un altre camí. És la seqüència lògica després de la decisió adoptada el 2011 d'abandonar definitivament la lluita armada".

"D'ara endavant, el principal repte serà construir un procés com a poble que tingui com a eixos l'acumulació de forces, l'activació popular i els acords entre diferents, tant per abordar les conseqüències del conflicte com per abordar la seva arrel política i històrica", subratlla. En aquest sentit, indica que "materialitzar el dret a decidir per aconseguir el reconeixement nacional serà clau. L'independentisme d'esquerres treballarà perquè això condueixi a la constitució de l'Estat Basc ".

L'anunci ha estat respost ràpidament pel president del Govern central, Mariano Rajoy, que ha afirmat que "faci el que faci ETA, no trobarà cap escletxa per a la impunitat dels seus crims". Rajoy ha titllat igualment de "propaganda" "propaganda" els darrers moviments de l'organtizació, incloent-hi l'anunci de dissolució definitiva. "L'única política de futur en matèria antiterrorista és aplicar la llei", ha tancat Rajoy.