Estrangeria nega el reagrupament familiar d’un nadó de 17 mesos per un document que el ministeri no considera necessari

"Estic desesperada, per favor, que algú faça alguna cosa. Fa vuit mesos que no puc veure el meu nadó. La situació és insostenible", explica Sara Murillo per telèfon. Sara és hondurenya i el seu fill, Diego, de només 17 mesos és nascut a València i de pare d'origen bolivià. Ara fa un any van viatjar a Bolívia perquè l’àvia poguera conèixer el seu nét. "Abans de marxar vaig anar a la comissaria de Sapadors [on es gestionen tots els tràmits d’estrangeria] per preguntar que necessitava per viatjar i em van dir que no patira, que si tenia el certificat de naixement i el llibre de família no tindria cap problema", continua Murillo.

"Estic desesperada, per favor, que algú faça alguna cosa. Fa vuit mesos que no puc veure el meu nadó. La situació és insostenible"

Però sí que en va tenir de problemes. Quan a l’abril va voler tornar a l’estat espanyol va trobar-se que les autoritats bolivianes li exigien un visat d’entrada per al petit Diego poguera agafar l’avió. Ells no ho sabien, però el pare, Fran Gonzales, tenia la targeta de resident extingida. L’havia obtingut després de casar-se amb una ciutadana comunitària, però després del divorci, aquesta va caducar sense que ell en fora conscient.

Això va provocar que la petició de residència de Diego fos rebutjada mentre la família ja era a Bolívia. "Òbviament, si ho haguérem sabut, hauríem registrat al nadó al meu nom, perquè jo sí que tinc la residència. I és que a més, ho vam intentar fer tot molt bé, contractàrem una advocada i tot, però ningú se’n va adonar. Ni tan sols la duana a Barajas, que va deixar entrar al meu marit sense problema quan tornava de Bolívia", continua Murillo. Aquesta mala sort burocràtica, però, sols va ser el principi d’aquest malson.

A més, l’ambaixada espanyola a Bolívia va negar-se a tramitar el visat per la raó que el menut Diego no era un turista, sinó que pretenia quedar-se a viure a València. "La situació cada volta era més insostenible –continua Murillo-, el meu marit ja havia tornat perquè començava a treballar i a mi m’havia caducat el visat per quedar-me a Bolívia. Al final, l’única opció va ser deixar el meu fill amb la iaia i tornar sola. Un lactant que en aquell moment només prenia pit. Va ser una decisió duríssima".

Un cop a València va demanar el reagrupament familiar, però ací va vindre una nova decepció. El passat 27 de desembre, l’Oficina d’Estrangers de la Delegació del Govern espanyol al País Valencià li denegava la petició. El motiu? La demandant "no acredita uns ingressos mensuals del 200 per cent de l’IPREM" [l’índex que determina la renda vital mínima].

Fins ací es podria dir que la normativa és la que és, però hi ha un altre problema. L’Oficina d’Estrangers de València va demanar a Murillo la declaració de la renda del 2020. Murillo, que treballa a la restauració, va patir, com tot el sector, els tancaments forçats per la pandèmia i va estar diversos mesos a l’atur, pel que la declaració de la renda d’aquell any és netament inferior als seus ingressos actuals.

Des de la Delegació del Govern insisteixen que la declaració de la renda és el document habitual que es demana en aquests procediments i aconsellen Murillo en tornar a presentar la sol·licitud a partir de l’abril, quan ja haja fet la declaració del 2021. Un tràmit que pot endarrerir encara força mesos la tornada a casa de Diego, que just ara comença a dir les primeres paraules.

En realitat, la Llei d'Estrangeria exigeix certificar la situació econòmica, però no especifica amb quina documentació. A més, una ordre del ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions que contradiu la versió de la Delegació. Amb data del 8 de juny del 2020 es van expedir les "instruccions DGM 4/2020 sobre la flexibilització del requisit de mitjans suficients en la tramitació d’autoritzacions de residència per reagrupament familiar". Aquest document estableix que la petició de reagrupament serà valorada "tenint en compte l’evolució dels mitjans del reagrupant en els sis mesos previs a la data de presentació de la sol·licitud". O siga que si a Murillo li hagueren demanat les seues darreres sis nòmines, ella hauria pogut acreditar uns recursos suficients per poder portar al seu fill de tornada. Ara mateix, tant ella com el seu marit treballen amb contracte i, entre tots dos, sumen uns ingressos mensuals de 2.500 euros, més del doble de la quantitat exigida per al reagrupament.

La instrucció, a més, ordena "flexibilitzar la interpretació de l’article 54 del Reglament", tenint en compte "les circumstàncies del cas concret, i en particular, la relació de l’estranger amb el menor, l’edat, el desenvolupament físic i emocional" –en aquest cas es tracta d’un menor de dos anys- i, fins i tot, recorda que es poden "flexibilitzar, d’acord amb l’apartat 3, per disminuir les quanties exigides", sempre atenint-se a "l’interès superior del menor, implica afavorir la reagrupació d’aquest amb els pares o representants, amb independència dels recursos econòmics d’aquests".

Sara Murillo està assessorada pel Centre d’Atenció a Immigrants, una ONG que ofereix ajuda jurídica en casos d’estrangeria. Des d’aquest centre reconeixen que "no poden explicar perquè va rebutjar-se la petició. No té cap sentit".

"Una cosa és ser rigorosos i l’altra és exigir requisits de més"

Paco Solans, advocat expert amb qüestions d’estrangeria, reconeix que el cas "no el sorprèn", ja que té "casos molt similars". Per Solans, l’Oficina d’Estrangers de València "compleix estrictament quan les instruccions són restrictives però les incompleix quan aquestes són més laxes", inclòs inventant-se la presentació de documents com la declaració de la renda. "Perquè una cosa és ser rigorosos i l’altra és exigir requisits de més". De fet, Solans avisa que la petició de documents no només no es flexibilitza, tal com ordena el ministeri, sinó tot el contrari: "En el seu moment eren sis nòmines, després van passar a demanar la declaració d’IRPF i a valorar un any, i finalment van acabar valorant tot l’any de la declaració, més el temps anterior de l’any en curs". En augmentar el període de valoració creixen també les probabilitats que la mitjana mensual de la renda baixe i la família demandant no aconseguisca arribar al mínim. I més encara en temps Covid, amb nombrosos tancaments i ERTO. Una situació, la de la pandèmia, que la instrucció ministerial també demana tindre en compte.

En aquest sentit, no seria la primera volta que hi ha denúncies sobre el tracte a persones migrants a les comissaries valencianes. El novembre del 2020, dues dones colombianess denunciaren haver estat multades i haver rebut un expedient d’expulsió després d’anar a la comissaria de Paterna (València) per fer el DNI als fills. Poc després, el desembre del mateix any, la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) denunciava que la comissaria de Sapadors impedia a demandants d’asil accedir al procediment i, en canvi, els obria un procediment d’expulsió.

"La meua sogra és molt major i està malalta, no se’n pot fer càrrec. Nosaltres hem de contractar les cuidadores per videoconferència"

Mentrestant, Sara Murillo i el seu marit continuen sense poder abraçar el seu fill. "La meua sogra és molt major i està malalta, no se’n pot fer càrrec. Nosaltres hem de contractar les cuidadores per videoconferència. I tot això ens genera una gran angoixa i inseguretat. Diego té la pell atòpica i l’altre dia la cuidadora va equivocar-se de sabó i se li va posar tota la pell roja i inflada, era horrorós. Només demane que algú que ho puga resoldre tinga un poc de cor".