Jéssica Albiach (València, 1979) encara les properes eleccions al Parlament del 12 de maig després del "no" dels comuns que va tombar els pressupostos de la Generalitat acordats entre ERC i el PSC. Malgrat que el veto del seu partit al macroprojecte d'oci i casino del Hard Rock va induir l'avançament dels comicis, la cap de llista de Comuns Sumar assegura que "han sigut clares i transparents" i que han demostrat "un altre model de país", que es contraposa amb el model de Junts.

Centrada en formar un "govern progressista" que posi al centre de la política "l'habitatge, la sanitat, l'educació i la transició ecològica justa", Albiach afronta una nova etapa sense Podem al seu costat. Després de nou anys de coalició, ambdues formacions van trencar llaços i el partit morat va decidir no presentar candidatura per no "fragmentar les esquerres". Caldrà esperar al 12 de maig per saber si aquest moviment els afecta a les urnes. 

Ara que som a les portes de l'inici de campanya, quina és la situació de Comuns Sumar?

No esperàvem aquesta convocatòria electoral, però vam veure que era el moment d'explicar a Catalunya quin és el model de país que necessitem i defensem. Aquestes eleccions van de dos models i crec que amb el Hard Rock s'ha exemplificat molt bé. Tenim un model que proposa trinxar el territori, que insisteix en el mateix model productiu de sempre, que ens ha portat a la precarietat, a un turisme de masses que està absolutament desbordat i que a més no és respectuós amb les persones. Si pensem en municipis com Salou, està entre els més pobres de Catalunya i, en canvi, és el cinquè de tot l'Estat en places turístiques.

Necessitem un canvi i tenir un nou model productiu que revaloritzi els treballs de cures, que acostumen a recaure sobre les dones, moltes vegades en dones migrades, que acaben tenint una tercera estigmatització. Per ser dona, per ser migrada i per dedicar-se al sector de les cures. En segon lloc, necessitem una indústria verda. Estem veient com s'està desmantellant el nostre país a nivell industrial. Hem perdut en els últims anys el 7% del pes de l'economia, del pes de la indústria en el PIB. Per això necessitem reindustrialitzar-nos, però d'una manera justa i verda. I evidentment també hem de blindar els serveis públics i garantir el dret a l'habitatge.

La Generalitat té la competència exclusiva de fer parc públic d'habitatge i nosaltres volem que sigui de lloguer i que no es pugui vendre mai, perquè s'acaben enriquint els de sempre. Estem a un 1,5% i hem d'arribar al 15% o el 20% de parc públic i regular els lloguers de temporada i d'habitacions. Desplegar una llei de regulació dels preus del lloguer no només ha de servir per topar-los, sinó per abaixar-los.

I si parlem d'educació i sanitat, hem d'acabar amb la mercantitlització dels serveis públics que hem patit en els darrers anys, que va començar amb les retallades de convergència, però que els successius governs de la Generalitat han estat incapaços de revertir. Esquerra Republicana, que ha estat al capdavant del Departament d'Educació des de fa més de sis anys o al capdavant del Departament de Salut, no ha canviat el model de conservació i mercantilització dels serveis públics essencials i que no podem fiar els interessos privats de ningú.

Se senten corresponsables de l'avançament electoral?

Jo no m'esperava aquestes eleccions. De fet, aquest divendres s'han aprovat a la Diputació permanent modificacions de crèdit i decrets en matèria social, sanitària i educativa que són necessàries pel nostre país i que estaven acordades entre el Govern de la Generalitat i entitats o agents socials. Què estem demostrant? Que podríem haver blindat els serveis públics sense que s'utilitzés com a xantatge construir el casino més gran d'Europa a Catalunya. Per tant, no entenc perquè ERC ha baixat els braços i ha cedit davant el PSC. Hem sigut clares i transparents, hem demostrat que hi havia una alternativa. La responsabilitat d'aprovar uns pressupostos és del president de la Generalitat.

L'any 2020, en plena Covid, Catalunya va tenir pressupostos amb els vots dels comuns i el PSC votà en contra quan Salvador Illa era ministre de Sanitat. Els pressupostos de l'any 2022 tiren endavant amb els nostres vots i Illa, ja de cap de l'oposició a Catalunya, torna a votar en contra. L'any 2023, en tornem a tenir. Què defensem al cor de les negociacions? Habitatge, salut, educació, transició ecològica justa. Quines condicions posa el PSC? Estudiar l'ampliació de l'aeroport del Prat, la B-40 i el pla director urbanístic del Hard Rock. Ho dic perquè en campanya tothom parla de sanitat o educació, però a la hora de la veritat t'adones que ERC al govern no ha canviat el model ni ha avançat les transformacions necessàries. Tampoc entenc que el PSC, que diu que defensa un model social demòcrata, estigui demostrant que està més a la dreta que Pedro Sánchez.

Quin paper voldrien jugar vostès després de les eleccions?

Aquests anys hem donat a Pere Aragonès la caixa d'eines amb els pressupostos o amb el decret de desplegament de renovables, per exemple, i no les ha fet servir. D'altra banda, el PSC està defensant en moltes qüestions l'agenda de Foment [la patronal]. Nosaltres volem estar al Govern de la Generalitat perquè volem transformar el país i l'únic vot segur per fer-ho és el vot als comuns.

És important que hi hagi un govern progressista a Catalunya, però que faci polítiques progressistes, no val només l'etiqueta. Necessitem polítiques valentes de transformació. No entenc com el PSC, ERC o la CUP estiguin disposades a pactar amb la refundació de Convergència, que és Junts. Cada vegada és més nítid, només cal veure la seva llista.

Serà difícil configurar un govern i caldran pactes. A qui donaran suport vostès?

Nosaltres diem: u, forces progressistes, i dos, acord de govern. El proper acord de govern, si és amb els comuns, ha de contemplar, l'habitatge, ha d'estar al centre, al cor de les polítiques, sanitat i educació públiques. Necessitem resoldre les crisis dels serveis públics. També necessitem canviar l'enfocament dels drets socials, que moltes vegades s'enfoca des d'un punt de vista assistencialista i per a nosaltres són drets de la ciutadania. Parlo, per exemple, de la renda garantida de ciutadania o d'una plaça en una residència per a una persona gran o una persona dependent. També ha de contemplar la transformació del model productiu, el "no" a l'ampliació de l'aeroport del Prat i el "no" a ser Las Vegas del Mediterrani o el casino d'Europa.

Considera que el PSC és un partit progressista després d'exigir el Hard Rock i que Illa digués al debat del Pimec que executaria el Quart Cinturó si era elegit president?

Hi ha dos models de país: un que representem clarament els comuns i l'altre que representa Junts. A partir d'aquí, veiem en massa ocasions ERC i el PSC assumint l'agenda de Junts. No sé si per inèrcia, per manca de lideratge o perquè són incapaços de plantar-se als lobbies que pressionen. Ho hem vist a l'Ajuntament de Barcelona, amb el tema de la gestió de l'aigua. Nosaltres volem avançar en la remunicipalització de l'aigua, però s'han practicat tota una sèrie d'accions de lawfare contra Barcelona en Comú i Ada Colau.

És important tenir clar que el PSC, i ho hem vist a Catalunya i a l'Estat, actua diferent en funció de la força que tenim nosaltres. Hem escoltat dir a Pedro Sánchez: "Vamos a hacer de la necesidad virtud". Si Catalunya vol avançar, els comuns hem d'estar forts i hem d'estar al Govern. Aquesta serà la garantia.

Ara que el menciona, Sumar forma part d'un Govern espanyol que vol construir la B-40 i  que vol ampliar l'aeroport del Prat, carregant-se la Ricarda. No és contradictori criticar el govern d'ERC per aquests temes?

Tinc claríssim que som dos partits diferents. Si no, estaríem militant en el mateix espai. Hem d'entendre, i més quan ets la força minoritària, que hi ha contradiccions. Nosaltres també en tenim. Hi ha contradiccions en l'acció de govern i en les coses que defensa el PSOE. Però no hem vingut a ser els més purs i els més intactes. Jo prefereixo caure en contradiccions i poder transformar i millorar la vida de la gent. Pensem quina és l'alternativa. A l'Estat no és la mateixa que aquí. Allà l'alternativa és un govern de PP i Vox, que defensen els més privilegiats, que estan en contra del feminisme, que són negacionistes climàtics, que volen retallar drets i llibertats, que volen incendiar Catalunya i que volen fer política des de la venjança.

El més important és tenir l'espai i el temps per poder explicar a la gent quins són els teus valors, els teus principis i les teves polítiques. Si t'agraden, fes-me confiança, perquè quan més forta sigui jo, quan més forts siguem els comuns, més podrem condicionar la resta. S'ha acabat el temps de les majories absolutes i no crec que estigui malament.

Per què és tan difícil aconseguir que les esquerres catalanes, de la CUP al PSC, passant per ERC i vostès, articulin unes bases de treball conjunt?

És una història de l'esquerra catalana. Hem de tenir clar que jo puc tenir diferències amb la CUP, amb Esquerra i amb el PSC, però és fonamental no equivocar-se d'adversari. Nosaltres hem pogut cometre errors, tinc diferències amb ells, però per a mi són els meus aliats naturals. És important treballar bé un acord de govern, tenir clares quines són les polítiques i saber que liderar Catalunya vol dir "sí", però també vol dir "no". Ens diuen a nosaltres i a la CUP que som els del "no a tot", però nosaltres diem "sí" a la reindustrialització de Nissan, a Lotte. No està bé l'ampliació de l'aeroport o ser el casino d'Europa, i això no ens hauria d'acomplexar. Forma part del lideratge i del projecte de país i ho hem d'assumir amb certa naturalitat, però veiem que tant a Esquerra com el PSC en aquest sentit els tremolen les cames.

Parlant de valors i principis, mantindran el Hard Rock com una línia vermella a l'hora d'investir Salvador Illa?

Crec que seria un error que hem vist en altres moments i en altres llocs. Tenir un govern amb etiqueta progressista que acaba fent les mateixes polítiques que faria la dreta és no donar-li cap argument a la ciutadania perquè et voti. És on s'acaba perpetuant la dreta i on creix l'extrema dreta. Hem de donar la batalla política i cultural per demostrar que hi ha un model de país alternatiu al que plantegen els més reaccionaris. Per tant, qui ens voti a nosaltres ha de saber que si estem al Govern no es farà el Hard Rock i no s'ampliarà l'aeroport. Portem de número dos a la llista a l'alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijolet, és a dir, té un valor polític i simbòlic. Jo no vull que al meu país arribin 20 milions de turistes més cada any, no vull que es carreguin la Ricarda, no vull que s'incrementin les emissions un terç.

Entenc que en els últims 15 anys hi ha hagut més canvis que mai, que ens hem situat en un context d'una absoluta incertesa, on la gent té por i està preocupada perquè no sap què vindrà. La transformació no pot ser només pels de dalt o estarem deixant un terreny fèrtil enorme perquè continuï creixent a l'extrema dreta.

Sembla que a Catalunya el cordó democràtic contra l'extrema dreta ha funcionat fins ara. Li preocupa que això es pugui trencar en la nova legislatura?

Catalunya ha fet una cosa molt bé: mantenir Vox fora del Parlament. L'extrema dreta és extrema dreta, sigui espanyolista o independentista. No podem comprar discursos que la dreta està comprant a l'extrema dreta i criminalitzar les persones nouvingudes. Si mirem les dades, veurem que no tenen res a veure amb aquestes mentides. Jo he emplaçat a la CUP, ERC i PSC a no pactar ni amb la refundació de Convergència ni amb el Partit Popular. Ningú està garantint que no passi.

A quins discursos es refereix?

Hem escoltat el Partit Popular dir que s'ha d'expulsar als reincidents, però això ja ho va dir Junts per Catalunya quan es va negociar l'amnistia. Deixem de vincular d'una vegada la immigració amb delinqüència perquè és una falsedat. Només fa mal com a país i engreixa l'extrema dreta. Catalunya és mestissa i no ha de ser un problema, només és un repte gestionar la diversitat.

El Procés independentista ha desdibuixat l'eix esquerra-dreta a Catalunya?

Aquestes eleccions van de dos models i a totes dues bandes hi ha independentistes i no independentistes. 

Creu que s'ha acabat el Procés?

S'ha transformat. També depèn del que entenguem per Procés. El full de ruta i la unitat independentista s'han acabat. Hem vist com es va trencar el Govern. Però encara hi ha forces independentistes i no té perquè acabar. Una altra cosa és que els governs es continuïn articulant al voltant d'aquest eix. En els últims deu anys s'han desatès moltes qüestions que no anaven relacionades amb l'eix nacional. L'eix social i nacional no tenen per què anar separats, però cal prioritzar habitatge, sanitat, educació i transició ecològica justa i reactivar la taula de diàleg per seguir avançant, veure com s'aplica la llei d'amnistia, el traspàs de Rodalies, el català a Europa.

La llei d'amnistia ha comptat amb l'aportació de Jaume Asens. Resoldrà la judicialització de la política catalana?

Jo ho espero, però no podem avançar-nos mai a les ocurrències que tindrà la dreta política i judicial del nostre país. Hem avançat molt: indults, després eliminació del delicte de sedició i aviat l'amnistia. La col·laboració de Jaume Asens ha estat essencial. Veurem com s'acaba aplicant la llei d'amnistia i veurem si cal fer algun ajust en una altra llei per veure com acabem de blindar a totes les persones que van estar implicades en el Procés.

Com valora que torni a haver una nova onada d'activistes, polítics i periodistes que fugen de l'acusació de terrorisme?

És altament preocupant i una autèntica barbaritat insinuar que les mobilitzacions de Tsunami són terrorisme. És dret a la protesta, a la mobilització. Jo no soc una experta, però la definició de terrorisme en el Codi Penal és molt àmplia i pot donar lloc a moltes interpretacions. Estaria bé limitar-la, concretar-la, aterrar-la perquè no es pugui aplicar d'una manera tan arbitrària.

Recuperem Sumar. Què suposen les eleccions catalanes per la consolidació del projecte després de quedar fora del Parlament de Galícia i amb les enquestes molt en contra al País Basc?

Nosaltres som comuns i som una força catalana. Som una força catalanista, autònoma i sobirana i les decisions de Catalunya es prenen a Catalunya. Ho dic perquè hi va haver persones com el president Aragonès que es pensaven que les decisions de Catalunya es podien prendre a Madrid quan va trucar a Yolanda Díaz perquè ens digués el que havíem de votar als pressupostos. Les decisions de Catalunya es prenen aquí i les prenen els comuns. Ara bé, tenim un projecte de transformació de Catalunya i també de la resta de l'Estat perquè sabem que quan Catalunya avança, avança l'Estat i viceversa.

L'Ernest Urtasun, com a ministre de Cultura, ha sigut la persona que des del Govern espanyol ha defensat la plurinacionalitat i el català aquí a Catalunya i també al País Valencià i a les Illes Balears. Entenem que Sumar és una força de transformació i per a mi les meves aliances no són tàctiques o oportunistes.

Què ha suposat per vostès que Podem no hagi presentat candidatura de cara el 12-M?

Ha sigut un gest important de responsabilitat i generositat. Jo vinc de Podem, soc coordinadora dels comuns, però no se m'obliden els meus orígens. Podemos ha fet coses importantíssimes en la història del nostre país, ha trencat el bipartidisme i ha fet el primer govern de coalició progressista des de la República. S'ha fet molt bona feina, però ha patit moltíssim la càrrega i el setge de l'extrema dreta. Ha estat una decisió molt generosa i seguim treballant braç amb braç a nivell municipal on vam presentar moltes candidatures conjuntes. Estic segura que ens seguirem trobant.

Amb quins resultats se sentirien satisfets?

Per a mi no són tan importants els números, sinó que Catalunya pugui tenir un govern progressista. Ara que ja hem vist que s'han aixecat els vetos en altres institucions, aquest govern progressista és possible. Primer que donin els números i després que siguem capaços d'entendre'ns. Evidentment, preferim un millor resultat, però no només com a espai. Quanta més força tinguem, més transformacions hi haurà a Catalunya. Ens hem deixat la pell al Govern de l'Estat i a Barcelona perquè hi hagi canvis. No és fàcil, però jo vull poder seguir mirant als ulls quan acabi la legislatura a la gent que ens ha fet confiança. Has de fer exercicis de responsabilitat, però crec que hi ha certs pilars bàsics que no es poden moure ni trontollar.