L’actuació humana facilita l’aparició de pandèmies com l’actual de Covid-19. Aquesta és una de les conclusions del doctor en biologia Jordi Serra-Cobo, expert en ecoepidemiologia i investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. En una entrevista telefònica amb Públic, el doctor exposa com l’antropització massiva d’espais on abans no hi havia presència humana, com per exemple parts de l’Amazònia, és un element que exposa l’espècie a nous virus que, juntament amb qüestions com la major pressió demogràfica i una mobilitat accelerada fruit de la globalització d’un món hiperconnectat, pot contribuir a desencadenar epidèmies globals. Partidari de replantejar la nostra relació amb la natura, amb el seu equip també participa en un projecte d’investigació que enllestirà en els propers mesos una plataforma per diagnosticar coronavirus en tot just 20 minuts i per només 10 o 15 euros.  

En altres entrevistes ha comentat que en revistes científiques ja feia temps que s’advertia que podia produir-se una pandèmia. Quins són els elements que ho expliquen?

Tot i que és imprevisible saber amb quin virus i quan podia passar, sí que fa molt de temps que preveiem que hi hauria epidèmies i és molt previsible que n’hi hauran més en futur. A nivell global s’estan produint una sèrie d’alteracions dels sistemes naturals que fan que virus que mai han estat en contacte amb l’espècie humana, amb la societat, ara hi entrin. Ara estem bolcats en solucionar la situació actual i és normal, però ens estem plantejant poc quins són els orígens i perquè s’ha produït tot això, i d’ara en endavant ens ho haurem de plantejar de forma seriosa per tal que puguem evitar que això es repeteixi.

En el cas del Covid-19 jo ho definiria una mica com un accident. Un virus que no havia d’entrar al circuit humà hi salta. Per què? Encara no sabem directament si ha estat a partir d’un ratpenat o d’una espècie intermediària, tot i que evidentment no és el pangolí. És un virus que fa milers d’anys que està als ratpenats, però que normalment no els afecta. En aquest cas, hi ha tota una sèrie de factors que hi incideixen. Al sud-est asiàtic hi ha consum d’animals vius i en molts mercats no hi ha un control sanitari i això augmenta la probabilitat de transmissió de patògens, de virus, a l’espècie humana. I si el consum és massiu, augmenta la probabilitat que el virus passi i infecti la gent. En el cas de la SARS [la síndrome respiratòria aguda greu, que va sorgir el 2003 al sud-est asiàtic], l’intermediari era una civeta, que és un mamífer molt apreciat a la gastronomia i tenia un consum massiu. Amb el Covid encara ens falta informació, però tenim clar que ve d’un reservori animal.

A nivell més global estem observant que entrem de forma massiva a llocs on abans no hi havia assentaments humans, per exemple a l’Amazones com a conseqüència de la desforestació. Això exposa aquests nous assentaments a nous patògens, perquè part de la fauna que hi havia se’n va, però la resta s’hi adapta, s’hi manté i entra a les construccions humanes. No només on viuen, sinó també on hi ha el bestiar i poden infectar-lo i a partir d’aquí infectar les persones. Això està passant. Alhora, la desforestació està transformant els sistemes naturals. No només en termes de pèrdua de biodiversitat i d’hàbitats per a les espècies, sinó també que en les selves tropicals augmenten les zones d’aigües estancades. Això fa que augmentin molt les poblacions de mosquits, cosa que fa créixer molt la probabilitat que aquests mosquits transmetin malalties. Això ho vam dir fa tres anys a la zona amazònica del Perú i avui hi ha la pitjor epidèmia de dengue a la zona. Són coses que es poden preveure i s’han de posar solucions abans que vinguin.

La desforestació és un dels elements cabdals en l’emergència climàtica, però també parla de canvis epidemiològics i d’altres impactes d’una antropització extrema. S’han trencat massa equilibris i això té conseqüències?

No soc gens alarmista, però estem alterant massa coses. Una de les coses que estem veient és el canvi climàtic, que cada vegada és més evident i les seves conseqüències són més clares. Però hi ha altres transformacions que potser no es veuen tant, però que són igual de dràstiques i una és la globalització epidemiològica, que va lligada a l’augment demogràfic.

El canvi climàtic, la globalització dels patògens i la situació demogràfica són tres reptes molt grans, que es potencien l’un a l’altre i fan un còctel que haurem d’abordar durant aquest segle i que és difícil, però s’ha de gestionar per la supervivència de la nostra espècie. De moment, només estem amb el canvi climàtic. Si augmenta la població hi ha més pressió sobre els entorns naturals i, per tant, hi ha més desequilibris. I això s’hi suma que cada vegada ens movem més, perquè la mobilitat ha augmentat moltíssim els últims anys i el que passa a un lloc del món té molta probabilitat que s’expandeixi a la resta. Ho hem vist amb Wuhan i amb com els infectats han arribat a Itàlia i a partir d’aquí s’ha infectat tot Europa, perquè tot està molt connectat i ens movem moltíssim. No només les persones, també les mercaderies i a través seu ens arriben espècies que abans no hi eren, com el mosquit tigre o la papallona del boix. Això és molt difícil de parar, però hem de ser conscients que hi ha aquest fenomen i estar previnguts.

On poden generar-se aquest tipus de pandèmies? On hi ha els majors reservoris de patògens?

Fonamentalment hi ha tres punts calents a nivell de potencials malalties. Un és el sud-est asiàtic, que a més té la particularitat ha tingut un gran desenvolupament econòmic els darrers anys i està molt interconnectat. Ho hem vist amb Wuhan. Els altres dos són el centre i sud d’Amèrica, amb bona part de l’Amazones, i l’Àfrica tropical. Els tres punts són una font de patògens. La diferència entre els tres llocs és la densitat de població i que a més a més l’intercanvi de mobilitat no és el mateix, per exemple, des de la Xina que des de l’Amazones o l’Àfrica tropical, però és qüestió de temps que les coses puguin canviar. Això és a gran escala, però petites transformacions a casa nostra també poden originar problemes de salut, no com el Covid, però n’hem de ser conscients.

Què pot originar-se aquí?

A Catalunya poden originar-se trastorns importants, si vols no tan greus [com el Covid], bàsicament pel nivell de mosquits i de la quantitat de malalties tropicals que ens van arribant i que es poden instal·lar als mosquits, per exemple a través d’espècies migradores que venen d’altres llocs del món i porten malalties. Aquestes febrades d’estiu que el metge diu que “això és un virus”, doncs d’algun lloc ve aquest virus i pot estar associat a fauna salvatge. S’ha de canviar el xip i tenir en compte que la situació actual no és la que teníem anys enrere. Per exemple, s’ha de saber que els senglars ja no tenen la mateixa salut que fa 20 anys. Hi ha tota una sèrie de factors que cal tenir en compte. I es tracta de prendre mesures de precaució.

Què es pot fer per evitar hipotètiques noves pandèmies?

El primer que s’ha de fer és poder tenir més informació de com aquestes alteracions repercuteixen a nivell de salut, augmentant la probabilitat de transmissió a la població humana. I porto 30 anys batallant amb això! La segona cosa, quan tens la informació, és posar-hi barreres, que poden ser protocols a seguir molt fàcils. Per exemple, per protegir-se del que poden transmetre els senglars n’hi ha prou de rentar-se bé les mans, n’hi ha prou amb coure bé la carn, o que si els caçadors obren els senglars es posin guants. Coses que no s’han fet perquè tota la vida s’havia fet d’una altra manera, però ara la situació és diferent. Amb la informació podem donar després pautes de prevenció, que en molts casos són molt fàcils, però s’han de saber. Una de les dificultats que ens trobem és el finançament. Et trobes sovint predicant al desert, però amb moltes dades i amb la responsabilitat de dir que qualsevol dia es liarà una de nassos.

Segons el que explica, el que passa està connectat amb la relació que tenim amb el planeta, que alhora està molt lligada a la globalització i a un determinat model econòmic. Ens hauríem de repensar aquesta relació amb el planeta i qüestionar-nos el sistema econòmic, tenint en compte que impacta no només al medi ambient sinó també a la nostra salut?

Totalment. Fins ara ens hem dedicat a dir que es perd biodiversitat i això és cert. Però ens hem fixat en les conseqüències macro, però no en les micro, que poden ser devastadores, i no les hem relacionat. Ens hem de replantejar realment la nostra relació amb la natura, que no és una cosa aliena a nosaltres. És una qüestió pragmàtica, perquè ens hi va bona part de la nostra salut i malauradament n’haurem d’aprendre a base d’epidèmies, de bufetades com aquesta. Tot està molt relacionat i quan alterem coses hem de veure les conseqüències que té, també en termes de salut. A nivell egoista haurem de prendre mesures.

A través del seu grup de recerca és un dels participants en el projecte CONVAT, que lidera l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, per posar en marxa una plataforma de diagnòstic ràpid de coronavirus. Quins avantatges tindrà? Quan estarà a punt?

Hi estem treballant a tope, però requereix un temps, parlem d’uns mesos. L’aparell ja existeix, però s’ha de posar a punt per virus. El primer avantatge és que és molt manejable, el podrà fer servir gairebé tothom, és petit i no requerirà un personal especialitzat, serà molt generalitzable. No només servirà pel Covid, sinó per detectar en un futur qualsevol tipus de virus. L’aparell és molt barat i a més a més les mostres es podran analitzar per un preu d’entre 10 i 15 euros i això és un fet diferencial amb tots els testos que es fan actualment.

El que nosaltres portem és una nova manera d’analitzar, a partir de tècniques de nanotecnologia. Fins ara s’usen tècniques de PCR [reacció en cadena de la polimerasa, una tècnica de biologia molecular que busca obtenir un gran nombre de còpies d’un fragment d’ADN específic], que són molt interessants, però que tenen un cost i el que s’ha aconseguit és que ara amb una hora o menys pots tenir els resultats. Però en el nostre cas els tindràs en 20 minuts. Esperem que quan estigui a punt es pugui distribuir i sigui una eina per utilitzar als hospitals i als CAP. A més a més, la idea és que aquest aparell ens pugui permetre també trobar reservoris de virus i això és molt important, perquè ara ho fem amb PCR, que és molt car. Quan analitzem fauna salvatge has de passar centenars de mostres i de totes en trobes algunes de positives. I amb el nostre aparell un primer mostreig ens permetrà trobar d’una manera molt més ràpida i econòmica possibles reservoris de virus que poden passar a l’espècie humana.