El Pla de la Catedral està quasi buit. Hi ha alguns infants jugant i persones que el creuen, dirigint-se a Via Laietana o a Portal de l’Àngel, però turistes n’hi ha ben pocs. La imatge general s’allunya de l’habitual bullici d’abans de la pandèmia, tot i que ja està permesa la mobilitat dins la Unió Europea (UE). Yamin Dendami i la seva parella són dels pocs estrangers que passegen admirant la Catedral. Han arribat fa poques hores en cotxe des d’Avinyó, a França, per passar quatre dies a la capital catalana. "El coronavirus crec que ja ha quedat enrere, no és perillós venir", explica Yamin a Públic. Han vingut buscant sol, platja i una mica de cultura, i aniran un dia a Lloret de Mar. El que haguessin fet qualsevol altre estiu. "Arribar no ha estat difícil, en cotxe són dues hores", apunta el jove. Han trobat alguns serveis de l’hotel on s’allotjen tancats, com la piscina, l’spa i el gimnàs, però per la resta no han trobat gaire diferència amb altres viatges.

Des que les fronteres internes de la UE van reobrir el passat 21 de juny, els visitants europeus poden arribar a Catalunya, però el turisme encara no s’ha reactivat. Tan sols un 10% dels hotels van obrir les portes arran de l'obertura de fronteres i l’ocupació se situa al voltant del 10%, segons la Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), que calcula que el gruix d’establiments reobrirà durant el juliol.

Comerciants i restauradors del centre de Barcelona apunten que la majoria de visitants estrangers arriben de França, en cotxe, però són pocs. "Aquest any serà difícil; la majoria d’hotels estan tancats", diu Estevao, encarregat del Cafè Zurich de plaça Catalunya. Hi ha algunes taules ocupades, a fora, però dins està buit. "Ve més gent d’aquí que de fora, ara mateix la reobertura de fronteres no es nota tant", afegeix.

El director general de Turisme de la Generalitat, Octavi Bono, explica que el viatger d’enguany tindrà un perfil diferent, i es caracteritzarà per desplaçar-se per carretera, viatjar en família, i ser més sensible a la seguretat, la privacitat i procliu a les activitats en espais oberts, amb un punt de precaució respecte als entorns urbans. Bono reafirma que "sí o sí" Catalunya ha de recuperar els mercats internacionals, que són, també, els que contribueixen a desestacionalitzar el sector, però això pot trigar perquè tenen processos de recuperació "més lents".

Les Rambles, desolades

Tot i que les Rambles s’han anat omplint de vida les últimes setmanes, la majoria és gent local que aprofita per fer compres, i no s’aturen a consumir. Les terrasses ofereixen una imatge estranya, buides, amb els cambrers esperant per si algú s’hi atura. Les pissarres mostren tot tipus d’ofertes i productes pràcticament "a preu de cost", com comenten els treballadors, però amb prou feines es veuen turistes passejant. Una d’elles és la Sara Ghisaura, amb els seus tres fills, que baixen Rambles avall cap al port. Són de Londres, i estan a la ciutat només de pas. Barcelona ha estat una parada tècnica en el seu viatge cap a Sardenya. En no haver-hi vols des del Regne Unit, han volat primer a Catalunya per agafar un ferri fins a l’illa italiana. "És segur, tothom porta mascareta", resumeix la Sara, preguntada per la seguretat d’emprendre un viatge en la situació actual. L’aeroport l’han trobat molt bé, còmode, amb pocs vols. Estan contents d’haver pogut solucionar els impediments derivats de la manca de vols directes i poder passar les vacances a Itàlia tal com volien. A Barcelona, l’únic que els ha sobtat ha estat trobar la Sagrada Família tancada.

El Tristan i la Julia també passegen despreocupats per les Rambles. Són alemanys, d’Hamburg, i volien passar les vacances a Lisboa, però degut a les restriccions els hi va semblar més difícil i es van acabar decantant per Barcelona. Viatjar els sembla "segur" i a més celebren que la ciutat no està atapeïda, no hi ha turistes com l’última vegada que van venir, poques setmanes abans del confinament. S’estan en un hotel del centre on, pel Tristan, "podria haver-hi menys mesures de seguretat", tot i que reconeix entre rialles que ell no creu gaire en el coronavirus. L’aeroport de Barcelona estava molt buit, diuen, i totes les botigues, tancades. Més enllà d’això i del fet que la Sagrada Família està tancada, no veuen gaire diferència a la ciutat després de superar l’emergència sanitària.

A la plaça Catalunya, Muhammad Shabir intenta vendre pals de selfie, sense èxit. Aquest venedor fa tan sols tres dies que ha tornat a treballar, esperançat per si començava a haver-hi clientela, però no ha estat així. "Molts hotels i restaurants estan tancats i els turistes no venen", lamenta. Yolanda, treballadora de l’oficina de Turisme de Barcelona instal·lada a la plaça, explica que en tot el dia només ha fet tres atencions en anglès, però remarca que d’una setmana per una altra s’ha notat cert canvi. "Tot és de prova, a veure com evoluciona", explica.

Més suport de les administracions

Totes les Administracions estan impulsant paquets d’ajudes per reactivar l’activitat turística. El pla estatal preveu mobilitzar 4.262 milions d'euros, la major part dels quals -3.362 milions d'euros- en línies de finançament de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO). La patronal Pimec considera "insuficients" aquests recursos i demana més ajudes directes. Pimec reclama, també, allargar els Expedients de Regulació Temporal de l’Ocupació (ERTO) fins el 31 de desembre de 2020 i impulsar el consum amb reduccions de l’IVA fins el 4%.

La Generalitat, d’altra banda, ha destinat 13,5 milions d’euros en ajuts directes per dotar de liquiditat a les empreses i garantir-ne la continuïtat. Pel que fa a la capital catalana, Turisme de Barcelona destinarà dos milions d’euros a una campanya fins el 2021 orientada a mantenir els 90.000 llocs de treball del sector a la ciutat, i posicionar Barcelona com una destinació de qualitat, sostenible i "segura", tant entre els visitants nacionals com estatals i internacionals. El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, assegura que la crisi és una "oportunitat" per fer canvis per la ciutat i apostar per la "convivència" del turisme amb la vida local.

Un model més sostenible

La recuperació del sector farà que quedin enrere imatges inèdites d’una Barcelona buida, on els veïns han pogut recuperar espais que feia anys que estaven dedicats als visitants. Daniel Pardo, membre de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), apunta que el responsable de la crisi socioeconòmica que es preveu és, més enllà de l’emergència sanitària, "el monocultiu turístic". "Posar tot el pes econòmic d’una ciutat o territori en un mateix sector és especialment perillós", adverteix. Pardo lamenta que ara, un cop passada l’etapa més aguda de la crisi sanitària, "la manovella torni a girar com si no hagués passat res" i les Administracions tornin a posar facilitats al sector. "Hi ha un aprenentatge zero per part del sector públic i privat", critica.

L’ABDT aposta per una "desconcentració de l’economia" que inclogui una transició cap a un model turístic més sostenible i compatible amb la vida local. La seva proposta passa per aturar la promoció pública del turisme, controlar els allotjaments temporals i limitar els desplaçaments turístics, a nivell de vols i creuers. També sotmetre el sector a un major control, incloent les condicions laborals. Aquests processos de decreixement turístic haurien d’anar acompanyats d’un reforç a altres sectors econòmics "més respectuosos", així com plans de suport i formació perquè els treballadors es puguin orientar a aquests altres àmbits, explica Pardo.

El director general de Turisme de la Generalitat, Octavi Bono, posa de relleu que l’economia catalana és "diversa" i està "molt lluny" d’estructures productives com la de les Illes Canàries o les Balears, on el turisme representa un 35% del PIB. Bono reafirma que parlar del pes del turisme en l’economia catalana com un element negatiu és “injust” i demana tenir en compte el paper que va jugar el sector en la recuperació econòmica de l’anterior crisi.

La Generalitat xifra entre el 41% i el 53% la reducció de turistes enguany, tant estrangers com estatals. Això suposaria l’arribada d’uns 10 milions de visitants a Catalunya, un daltabaix per un sector que representa el 12% del PIB català i el 14% de l’ocupació. Tot i la promoció del turisme de proximitat, Bono explica que "tot el que passi enguany acabarà sent insuficient". El mercat domèstic no compensa les pèrdues, ja que els visitants de l’Estat són la meitat del total però només fan un 14 % de la despesa.