"És un tòpic dir que abans es llegia més"
Enric Tubert, professor de Llengua i Literatura i historiador de l'art, impulsa en un poble de l'Alt Empordà 'PUNT DE LECTURA', una iniciativa cultural d'èxit sobre narrativa catalana contemporània
Marià de Delàs
Agullana (Alt Empordà)-Actualitzat a
"Escriure és difícil", però tot i així "cada cop hi ha més gent que escriu". "La iniciació a la lectura té una certa dificultat". Ho reconeixia amb aquestes paraules una representant més que reconeguda de les lletres catalanes, l'empordanesa Maria Mercè Roca, davant d'una sorprenent quantitat de persones. Són les que cada divendres dels mesos de juliol i agost es reuneixen amb narradores o narradors catalans, a un poble de l'Alt Empordà, Agullana, per escoltar, parlar i reflexionar sobre el que representa el fet d'escriure i sobre les seves darreres novel·les.
Les ofertes culturals de qualitat i l'interès per la cultura no són ni de lluny patrimoni de les grans capitals
"Llegir i escriure costa", va insistir la degana de la Institució de les Lletres Catalanes, quan explicava com havia concebut i elaborat, "amb molta calma", el seu darrer llibre, Marí (La Magrana).
Maria Mercè Roca participava per tercera vegada en un dels cicles literaris que des de fa tretze anys organitza i dirigeix a Agullana Enric Tubert, historiador de l'art i professor de Llengua i Literatura, que demostra reiteradament, de molt diverses maneres, que les ofertes culturals de qualitat i l'interès per la cultura no són ni de lluny patrimoni de les grans capitals.
Una activitat minoritària
"La clau per fer lectors es troba a l'escola, la família... i a les biblioteques"
"És un tòpic dir que abans es llegia més", tot i que "la lectura sempre ha estat una activitat minoritària". "En el món en què vivim hi ha molta més gent que sap llegir que la que hi havia abans", "inevitablement hi ha més gent que acaba llegint literatura", explica Enric Tubert en conversa amb aquest diari en la qual emfasitza sobre la manera d'esperonar l'hàbit de llegir. "La clau important per fer lectors es troba a l'escola i a la família. La gent que creix en un context en el qual la lectura forma part de la quotidianitat és molt difícil que en alguna de les fases de la seva vida no sigui lectora". "I penso que un altre lloc on es fan miracles és a les biblioteques. En aquests moments, en aquest país, a les biblioteques, especialment entre les franges socials més desafavorides, es fa una feina ingent, enorme, com espai per a fer deures, espai de treball, i de retruc com espai per descobrir la lectura".
'Punt de Lectura'
Seixanta-tres autores i autors de novel·la en català han volgut participar en les diferents edicions de 'Punt de Lectura'
Tubert és un intel·lectual empordanès que ha fet possible al llarg d'aquests anys que seixanta-tres autores i autors de novel·la en català participessin a les diferents edicions de Punt de Lectura, que és com es coneix "el cicle centrat en narrativa" que es convoca cada estiu a Agullana.
Vuit escriptores i escriptors han estat seleccionats i convocats un cop més entre qui havia publicat llibre en el darrer any. I s'ha fet de nou d'acord amb un seguit de criteris: respecte de la paritat de gènere, "que dos o tres autors hagin obtingut premis de novel·la entre els més anomenats del país", com el 'Prudenci Bertrana', el 'Josep Pla', el 'Ramon Llull' o el 'Proa', "que com a mínim un o dos fossin debutants, és a dir, que aquella novel·la que han publicat sigui la seva primera", com és el cas de Gemma Ventura o d'Helena Guilera; que un si més no dels autors convidats al cicle procedeixi "de mons diferents al de la novel·la", com per exemple el de la música, la poesia, o el periodisme, i "que hi hagi com a mínim un o una novel·lista d'un territori de parla catalana que no sigui del Principat". Enguany, per exemple, s'ha pogut comptar amb la presència del científic i narrador valencià Martí Domínguez.
A Punt de lectura s'afavoreix a més la diversitat de grups editors i que no falti "qui publica i aposta per editorials més alternatives".
Tubert explica també que pesa un altre criteri no explícit i és que "a cada una de les edicions sempre hi ha una o més d'una novel·la en la qual l'art, com a tema, es troba present directament o indirecta". "Crec que això és una debilitat que jo tinc", confessa fent al·lusió a la seva formació i al seu perfil d'expert simultani en literatura i arts plàstiques.
En aquesta tretzena edició, per exemple, un dels autors amb més poder de convocatòria, Màrius Serra, va ser prolífic quan va parlar sobre La dona més pintada, un llibre que combina realitat i ficció, que li va exigir una gran feina de recerca sobre l'obra i vida del pintor Maties Palau Ferré, que obliga a reflexionar sobre la complicada relació entre art i comerç.
L'estiu passat, l'escriptora Tània Juste, va poder compartir amb els assistents les inquietuds que la van portar a escriure Per amor a l'art, un llibre reivindicatiu de les dones artistes i de la seva obra.
Literatura, art, periodisme...
En quin estat es troba la literatura catalana?
"En el terreny de la narrativa passem per un moment molt interessant"
"Crec que en el terreny de la narrativa passem per un moment francament molt interessant. Hi ha autors de molta qualitat i amb estils molt diferents. Hi ha tot un allau d'autors que provenen del món del periodisme, com a formació, i que sovint tenen una posició personal mediàtica, de tal manera que quan publiquen una novel·la sonen molt i resulten exitosos en les vendes, però ràpidament t'adones quins han entrat en un món en que s'hi quedaran i quins han fet una peça que ha funcionat prou bé i que potser és prou bona, però que quedarà com una anècdota", respon Enric Tubert.
"I en canvi és interessant veure també gent que prové del món de la pintura o de les arts plàstiques i que tot de cop entra en el món de la literatura i ho fa amb una mirada renovada", afegeix. "Hi ha una generació molt jove que a les novel·les que publiquen hi ha dibuixos, gràfics... hi entren tot un seguit d'elements que són nous i que connecten amb tota una generació de gent a la qual li agrada segurament un tipus de discurs més acotat, més fragmentat".
El poder de la paraula i el de la imatge
Hi ha polèmica sovint entre sociòlegs i comunicadors sobre canvis de paradigmes culturals. Uns que han posat en valor el poder de la paraula per sobre del de la imatge que, segons diuen, posa en perill el pensament abstracte, i altres, professionals i artistes, defensors de diverses formes de creació iconogràfica i de llenguatge visual. Ja fa una barbaritat de temps que es diu que "una imatge val més que mil paraules".
Enric Tubert, en la seva condició de professor de literatura, d'expert en arts plàstiques, i d'intel·lectual compromès en la difusió cultural, pren partit en favor de totes les formes de comunicació.
"Jo crec que cada vegada queda més clar que l'art, més enllà de ser una activitat, el resultat de la qual són uns objectes que tradicionalment s'ha considerat que són 'bonics', -entre cometes-, és una forma de comunicació, que està al servei de qui sigui, en funció de les èpoques, d'un poder o d'un altre, d'un mercat o d'un altre", afirma. "Quan ets professor de literatura, en ocasions, quan vols que quedi clar un concepte estètic, o un detall propi d'un autor o d'una època, el millor recurs que tens és projectar imatges de pintors contemporanis". "De vegades, el que no s'entén analitzant les paraules o l'estructura del text, doncs sí que s'entén veient una imatge", assegura.
L'impulsor de Punt de lectura, però, és també un activista cultural més que interessat en el món de la fotografia i particularment en el llegat sovint oblidat a caixes, calaixos, àlbums i prestatges de moltes cases. Entre els llibres que ha publicat, es troba el dedicat a l'Agullana desapareguda, en el qual rescata un munt d'imatges en blanc i negre, que comenta per transmetre coneixement històric, econòmic, urbanístic, artístic, arquitectònic i social a través d'infinitat d'escenes de la vida quotidiana del seu poble.
De fet, en l'edició d'enguany de Punt de lectura, destaca també la presència de d'autors de llibres on la fotografia ocupa un paper més que destacat. Maria Mercè Roca, atorga una funció especial a una Leica R4, en mans de la seva protagonista, la Marí. Al seu avi li agrada molt la fotografia. "La fotografia sempre diu la veritat, sobre tot les antigues", pensa l'escriptora. El periodista i escriptor Martí Gironell, que va ser el primer convidat del cicle d'aquest estiu, centra la seva darrera novel·la El fabricant de records, en un fotògraf ambulant que a inicis del segle XX va recórrer Catalunya per retratar la seva gent. Gironell, explica Tubert, "va reivindicar la força de la fotografia com a eina per construir records i per aprendre a mirar".
En un altre extrem es troba la Severina, protagonista de la novel·la d'Imma Monsó, La mestra i la bèstia, que llegia compulsivament des de ben petita, "marcada a foc" com la seva mare per la paraula escrita. "Llegia perquè volia salvar-se. Llegia perquè volia ser lliure, sàvia, rica i feliç", es diu en aquest llibre també comentat amb la seva autora al cicle literari agullanenc.
Un cicle sobre narrativa catalana, allà dalt?
"En un lloc remot, un micropoble de menys de mil habitants, situat en un extrem del territori, hi ha la possibilitat d'assistir i dialogar amb autors contemporanis interessants"
Punt de lectura s'ha consolidat com una iniciativa cultural d'èxit. Molts autors queden sorpresos pel fet que "en un lloc remot, un micropoble de menys de mil habitants, situat en un extrem del territori, hi ha la possibilitat d'assistir i dialogar amb autors contemporanis interessants amb la mateixa naturalitat i qualitat que es podria tenir si la cita es fes al barri de Gràcia de Barcelona", explica el seu impulsor.
"El que ha anat passant és que gent del mateix poble... i de pobles del voltant, de La Jonquera, de Maçanet de Cabrenys, Darnius, La Vajol, però també de Colera, Figueres Llançà... ha anat agafant l'hàbit, en funció de l'autor que hi ha, de fer cap a Agullana divendres, assistir a la sessió i, si convé després, sopar o prendre alguna cosa als jardins de La Concòrdia. Això fa que sovint es ratllin els cent assistents, que hi hagi noranta, cent vint... aquest any, algun dia 135... i Clar, els autors, quan contactes per primera vegada amb ells, si no saben on és Agullana i els ho expliques, diuen, ostres! Allà dalt? Ho veuen com un lloc allunyat, remot... Autors com en Joan Benesiu, o el mateix Martí Domínguez, que ha vingut aquest any, es desplacen des d'Alacant o des de València, per ells és un extrem, però un cop són aquí, quan comença a omplir-se l'espai, i sovint s'han d'afegir cadires, es queden molt sobtats".
"Es tracta d'endinsar-se en les estratègies tècniques que un novel·lista assumeix a l'hora de fer una novel·la"
"El llibre és com un artefacte", diu Enric Tubert a les persones que manifesten interès per la seva iniciativa. Ho diu perquè li agrada considerar-lo en el seu conjunt, des de la portada, "com a metàfora del que hi ha dins" fins la seva estructura. I el més important, com una excusa per a que els autors puguin compartir amb el públic el que representa per ells el fet d'escriure narrativa, "quines feines de documentació, d'edició, de correcció han hagut de superar" i per poder tractar sobre "aspectes formals de contingut d'estil de la novel·la, de la seva feina". "Es tracta d'endinsar-se en les estratègies tècniques que un novel·lista assumeix a l'hora de fer una novel·la".
Aquest és segurament un dels secrets de l'èxit de Punt de Lectura.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..