Des de primera hora del matí d’aquest dissabte el formigueig de militants d’Esquerra Republicana de Catalunya que desafiaven la pluja per arribar al Centre Cívic La Farga de l’Hospitalet de Llobregat ha estat constant fins omplir la immensa sala central reservada per la celebració de la Conferència Nacional dels republicans. La primera que se celebra després de l’alliberament dels presos polítics que han rebut un llarg i emotiu aplaudiment, una veritable ovació, que han agraït Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa. El quart exprés del partit és el president del partit, Oriol Junqueras, que no ha pogut assistir a la primera jornada de la Conferència Nacional per recuperar-se d’una petita intervenció quirúrgica però que demà preveu adreçar-se a la militància en la jornada de cloenda. També hi ha hagut forts aplaudiments en record de les exiliades del partit, tant per la ja tornada, l’exconsellera d’Agricultura i actual diputada al Parlament, Meritxell Serret com per la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que ha obert la Conferència per via telemàtica des de Ginebra on resideix des de fa quatre anys.

Tampoc han faltat les referències als dos anys de pandèmia, i al fet que la millora actual ha permès fer aquesta àmplia trobada de la militància. I el partit ha cuidat diversos aspectes fonamentals del seu ideari que més enllà de les insígnies independentistes també ha inclòs una recollida de signatures per exigir al Govern espanyol la regularització de totes les persones migrades. I un espai feminista en un dels vestíbuls on es recordava les dones pioneres del partit per exemple ocupant càrrecs polítics durant l’etapa de la República.

La Conferència Nacional, que està dirigida per la exconsellera Anna Simó, s’ha convertit així en una mostra de la musculatura d’ERC en la seva aposta per la via dialogada per la resolució del conflicte i per la transformació del país, tal com indica la ponència que està previst aprovar 'Escrivim el futur republicà' que ja ha explicat Públic. El document, que es preveu que sigui aprovat aquest diumenge per una gran majoria -un cop tombada aquest dissabte per un 94,8% l'esmena a la totalitat presentada per un sector crític minoritari-, ha incorporat la petició de concrecions sobre la taula de negociació amb l'Estat, que la cúpula s'ha compromès a assumir: un calendari de reunions que es compleixi, una metodologia clara de negociació i un rendiment de comptes al partit.

"Negociació amb l’Estat però sense cap renúncia", afirmava un membre de la direcció republicana abans de començar la Conferència Nacional. Tot afegint que "podem negociar com fer possible els drets fonamentals com són l’autodeterminació del poble de Catalunya i l’amnistia però no hi renunciarem".

Aragonès apel·la a una gran victòria municipal d'ERC

Unes paraules que també avala el discurs de Pere Aragonès, que arribava a aquesta Conferència Nacional com el primer president dels republicans en l’actual etapa de la Generalitat des del retorn de Josep Tarradellas de l’exili pel franquisme. Un fet pel qual també ha rebut un llarg aplaudiment.

El també coordinador nacional d'ERC ha reivindicat l'estratègia política del partit. Aragonès afirma que ERC ha demostrat ser "el soci més fidel" per fer que el país avanci cap a la independència. El president avisa que cal "ampliar suports" i prendre "decisions difícils" que potser no responen a la seva voluntat per tal d'assolir els objectius: "El país no avança amb proclames buides, consignes, pancartes o frases enginyoses ni per art de màgia, sinó partint del principi de realitat, a partir del treball i l'esforç i el compromís, aprenent del camí fet fins ara".

Durant el seu discurs avançat un dia per poder asistir aquest diumenge a la Conferència de Presidents de La Palma, Aragonès també ha fet una crida a la militància a replicar la "sacsejada" electoral del 14-F a les pròximes eleccions municipals de 2023. "Aquesta ambició i inconformisme que hem fet arribar a la Generalitat, ara s'ha d'estendre arreu del país", ha expressat Aragonès.

El coordinador nacional d'ERC ha cridat a obtenir un gran triomf electoral a les eleccions municipals i especialmente a Barcelona. De fet, ha designat Ernest Maragall com a candidat, després que el 2019 ja fos el cap de files del partit a la capital catalana. Un discurs que ressonava davant la militancia enfervorida al cor de la segona ciutat de Catalunya, l'Hospitalet de Llobregat, que és un dels grans feus del PSC amb Núria Marín governant amb majoria absoluta i sacsejada els darrers mesos pel cas judicial del Consell Esportiu local.

"El nostre objectiu és crear oportunitats, benestar i prosperitat per tothom, servir la gent i fer un país millor". Amb aquestes paraules ha iniciat el seu discurs el coordinador general d'Esquerra Republicana i president de la Generalitat, Pere Aragonès. Aragonès ha fet una crida a parlar i governar pel "país sencer" i ha assegurat que els republicans són "el soci més fidel al país". "Tenim el futur del país a les nostres mans. Aquesta és la nostra responsabilitat", ha sentenciat.

El fil roig del republicanisme

Aragonès ha afirmat que el "fil roig del republicanisme" que representa Esquerra Republicana "guia totes i cadascuna de les decisions" que pren com a president. "Volem un país que tingui clar que sense igualtat no és possible la llibertat", ha sentenciat. Un país ecologista, solidari, que entengui que "hi ha moltes maneres d'estimar".

"Cal reforçar la nostra proposta de país", ha assegurat Aragonès, per assolir "un país millor en tot el seu conjunt, construint oportunitats, prosperitat i benestar". I ha apostat per l’alliberament de Catalunya, però en el seu conjunt fent una apel·lació a la "Catalunya sencera". Aragonès ha apel·lat als principis bàsics del partit de "llibertat, solidaritat i fraternitat", però també ha deixat clara la seva aposta per un país feminista: "amb el patriarcat no hi ha llibertat per això se l’ha de derrotar", ha assegurat, tot afegint que cal respectar "les moltíssimes maneres que hi ha d’estimar".

Combat contra el feixisme, no passaran

Aragonès ha posat l’enfasi en el seu discurs en el repte ecologista i la lluita contra el canvi climàtic. En la construcció d’una nació "des de la pluralitat d’orígens i de llengües dels seus ciutadans que ens enriqueix", i "amb el català com a eix central de trobada". I ha aixecat els centenars de militants de les cadires quan ha expressat rotundament el compromís d’ERC en "el combat contra el feixisme" assegurant que Esquerra combatrà "qualsevol Govern on estigui present l’extrema dreta feixista" en una clara referència a la incorporació de Vox al governs de l’Estat a partir de Castella i Lleó. "Ens tindran sempre al davant, no passaran" ha exclamat enmig d’una forta ovació de l’auditori.

Aragonès ha tancat la intervenció amb una reivindicació de l’europeisme del seu partit "compromès amb els valors de la pau i la democràcia" i ha mostrat la solidaritat amb Ucraïna tot denunciant la invasió russa. Finalment ha afegit una proclama en contra de la repressió recordant que Esquerra vol "un país lliure on no es persegueix algú per ser i per actuar com a independentista", tot reivindicant l’autodeterminació i l’amnistia, i ha deixat clar que "no hem vingut a gestionar una administració sinó a transformar un país".

Rovira i l'orgull per l'1-O

En la primera part de la Conferència Nacional oberta a la premsa, la secretària general, Marta Rovira, ha intervingut telemàticament des de Suïssa recordant els seus quatre anys d’exili, les 800 persones del partit que estan immerses en causes judicial i ha reivindicat el referèndum de l’1 d’Octubre de 2017 com a font de "la força per continuar lluitant". Rovira ha fet una emotiva intervenció i se li ha trencat la veu per reconèixer "l’orgull que sento per la militància d’ERC, la bona gent que treballa pel país i sempre hi és quan se la necessita". "Per la gent d'Esquerra Republicana, l'1-O són lliçons apreses que millorarem perquè volem guanyar! Són lliçons apreses de coses que no vam fer bé, lliçons apreses en positiu, fortaleses pròpies; hem de voler guardar amb honor i estima l'orgull que vam guanyar aquell dia com a poble", ha assegurat la secretària general.

Rovira ha defensat que l'independentisme es va guanyar l'1-O el "poder de tornar-ho". I ha demanat no embolicar-se en "debats estèrils i tàctiques partidistes". "Sabem la força que tenim, que ens va donar l'1-O i que ens ha de servir de guia", ha insistit.

La secretària general dels republicans també ha tingut paraules sobre la guerra d’Ucraïna fent una aposta pacifista pel "no a la guerra", exigint que es deixi de banda "la hipocresia" i demanat al Govern que actuï "per a què la factura d’aquesta guerra no l’acabin pagant els de sempre, els més febles de la nostra societat". Rovira ha fet una aposta per la taula de negociació sobre el conflicte polític amb el Govern espanyol. Tot i reconèixer que "sabem molt bé qui s’asseu a l’altre costat, un estat demofòbic", Rovira ha recordat que "els hem forçat a seure a negociar" i ha reivindicat aquesta via per avançar cap a la independència de Catalunya. I ha finalitzat la seva intervenció amb un missatge al conjunt del partit que ara ostenta les més altes responsabilitats de Catalunya: "ja no podem estar només per les proclames, ara calen resultats mitjançant iniciatives, decrets i lleis. Tenim els instruments per aconseguir els nostres objectius pel país".