Esquerra Republicana de Catalunya arriba a aquestes eleccions municipals del 28 de maig en una situació excepcional. Per primer cop des de la República, ERC afronta uns comicis electorals ocupant la presidència de la Generalitat que ostenta el seu coordinador nacional, Pere Aragonès, i fent-se càrrec de tot el Govern de la Generalitat en solitari. Esquerra és un partit eminentment municipalista ja que cal recordar que la seva fundació va esdevenir amb motiu de les eleccions municipals del 14 d'abril de 1931 que van provocar la caiguda de la monarquia espanyola i la proclamació de la República. Unes eleccions en què ERC va arrasar en bona part de Catalunya malgrat els pocs mesos de vida.

Però la dictadura franquista va fer estralls en les files republicanes i ERC ha tardat 40 anys en recuperar aquesta primacia en l'àmbit municipal després que ara fa quatre anys es proclamés guanyadora de les eleccions municipals tant en nombre de vots com en nombre de regidors, superant als tradicionals guanyadors d'aquests dos paràmetres, el PSC en votants i CiU en regidories. Així doncs, la prioritat dels republicans per aquest 28M serà aconseguir revalidar i ampliar aquest lideratge del món municipal.

Esquerra fixa l'estratègia per al 28 M en cinc objectius: ser la primera força en nombre de regidors i regidores, guanyar al conjunt de Catalunya en nombre de vots, ampliar la seva base territorial amb un creixement exponencial a l'àrea metropolitana de Barcelona, remuntar a Barcelona per fer possible la reedició de la victòria electoral d'Ernest Maragall de fa quatre anys però aquest cop assolir l'alcaldia i finalment refermar les alcaldies de Tarragona i Lleida que ostenten els republicans Pau Ricomà i Miquel Pueyo.

Líders en candidatures presentades

La condició de formació amb més candidatures presentades arreu de Catalunya ja augura que el primer objectiu d'assolir més regidories que ningú és més que factible. ERC ha presentat 804 candidatures -de 947 municipis- a les eleccions municipals del 28 de maig que cobririen el 99% de la població. Segons la formació, això suposa un "rècord històric" superior a les 802 llistes de l'any 2019. A banda de les candidatures en ajuntaments, els republicans també han presentat 32 llistes en entitats municipals descentralitzades (EMD), 10 més que en els darrers comicis.

ERC tindrà candidatura a totes les capitals de comarca, també a Vielha –després que es presenta a la Val d'Aran per primer cop amb l'acord amb la formació aranesa Aran Amassa- i el Pont de Suert, on el 2019 no van presentar candidat a l'alcaldia.

Esquerra vol apuntalar doncs aquest lideratge municipal que va assolir fa quatre anys en obtenir 822.107 vots (un 23,53% dels vots) i una tercera part dels electes municipals de Catalunya amb 3.114 regidors i regidores. Amb unes 360 alcaldies que ara haurà de defensar. Unes xifres molt per sobre de les del 2015 en què van assolir 2.380 regidories i van quedar per darrere de CiU i van obtenir 510.080 vots (16,37% dels vots), molt per sota del 21,5% de CiU i a tocar però també per sota del PSC que en va obtenir un 17%.

L'objectiu de liderar el conjunt territorial és el reflex, segons el responsable nacional de Comunicació i Estratègia del partit, Marc Colomer, de la "presència equilibrada que té ERC a tots els territoris del país amb la voluntat de representar el que anomenem la Catalunya sencera". En total ERC presenta 11.525 candidats i candidates la qual cosa, segons Colomer, demostra "molta capil·laritat, una gran xarxa territorial i una forta organització per part del partit".

Créixer a l'àrea metropolitana de Barcelona i aliança amb Comunistes

En aquest afany de ser presents amb força arreu del país a diferència de Junts molt més forta a l'interior que a les àrees metropolitanes o del PSC que té la situació contrària-, ERC buscarà aquest 28M un fort creixement a l'àrea metropolitana de Barcelona. On la candidatura de Gabriel Rufián a Santa Coloma de Gramenet o de l'exregidor socialista de l'Hospitalet de Llobregat, Jaume Graells, que va denunciar un cas de presumpta corrupció del govern local de la segona ciutat, són dues de les principals apostes. ERC es presenta al 100% de municipis de l'àrea metropolitana i apunta que si en l'actualitat ja és la "primera o segona força a la majoria, ara anirem a més".

Així doncs, ERC vol tenyir de groc el cinturó roig. De fet, el president d'ERC, Oriol Junqueras, reivindica les sigles d'Esquerra com els 'true reds', és a dir, els 'rojos de debò'. El líder republicà assegura que, "afortunadament", el cinturó roig "no pertany" al PSC, i que quan l'àrea metropolitana va ser batejada amb aquest nom els socialistes no hi guanyaven eleccions -ho feia el PSUC, recorda. De fet, Junqueras ha afegit que ERC és "hereva" de la formació comunista i del 'maragallisme'.

En aquesta aposta per liderar l'esquerra, ERC es presenta en coalició amb els exmembres d'EUiA –ara Comunistes- en 9 municipis que representen 1 milió d'habitants, coma ara Sabadell, Cornellà, l'Hospitalet, Sant Vicenç dels Horts, Mollet o Sant Andreu de la Barca, entre d'altres. Segons el responsable nacional de Coordinació interna, Oriol López Mayolas, aquestes candidatures situen ERC com el "referent de l'esquerra nacional inqüestionable". "Ho demostra que aquest espai –Comunistes- hagi acceptat la coalició". El principal entrebanc en aquesta àrea pot estar al Vallès després que l'acord de pressupostos amb el PSC obligués als republicans a negociar una fórmula per la connexió viària coneguda com a quart cinturó.

La remuntada a Barcelona de Maragall, possible

Dins de l'àrea metropolitana de Barcelona no cal dir que la pugna per l'alcaldia de la capital catalana té també un capítol propi en els objectius d'ERC pel 28M. Els republicans han apostat per repetir amb Ernest Maragall com a cap de llista després de la victòria de fa quatre anys tot i que no va poder assolir l'alcaldia pel pacte d'Ada Colau i el PSC amb Manuel Valls. Maragall repeteix amb Elisenda Alamany com a número dos i situa l'exconsellera de Justícia i delegada del Govern a Madrid, Ester Capella, en el tercer lloc.

ERC ha iniciat el camí cap el 28M amb una demoscòpia molt desfavorable i l'objectiu és la remuntada. "Amb l'evolució de la demoscòpia a les mans és viable", assegura Oriol Junqueras. Les dades mostren una revifada en les últimes setmanes encara que de moment insuficient per garantir l'alcaldia en l'estreta pugna amb l'alcaldessa dels comuns, Ada Colau, el candidat de Junts, Xavier Trias o el del PSC Jaume Collboni. Maragall es mostra convençut d'aconseguir posar-se al capdavant i assegura que "mentre uns es desinflen i altres s'estanquen, nosaltres pugem i sumem. Ja ha començat el canvi a Barcelona". Junqueras apunta que ERC a Barcelona "estarà al Govern municipal segur i molt probablement amb l'alcaldia. Serem imprescindibles i l'eix vertebrador de qualsevol Govern que hi hagi".

Les alcaldies de Tarragona i Lleida, claus

Finalment, un altre element que marcarà el balanç dels republicans la nit del 28M serà el resultat a Tarragona i Lleida on ERC va assolir l'alcaldia per primer cop en l'etapa postfranquista després de descavalcar el PSC, que en el cas de Lleida havia ocupat des de fa 40 anys l'alcaldia. En el cas de Tarragona Pau Ricomà va quedar unes dècimes per sota dels socialistes i en el cas de Lleida, Miquel Pueyo va guanyar també per uns pocs vots. Però en els dos casos els republicans van aconseguir construir un Govern de coalició per assumir la direcció d'ambdues capitals. Ricomà i Pueyo es tornen a presentar i tenen possibilitats de victòria front al PSC, el principal rival, però de forma ajustada. L'aritmètica del consistori marcarà després l'accés a la vara d'alcalde.

ERC arriba al 28M amb 53 alcaldies ja assegurades que són les candidatures en municipis on només es presenten els republicans, molt per sobre de la trentena de Junts i 5 del PSC. Sant Pere de Torelló a Osona és el municipi més gran i 9 més superen els 1.000 habitants. La resta són pobles petits. Entre les curiositats hi ha que el 48% de les candidatures tenen cap de llista renovat i que els alcaldables van des dels 23 anys als 82. En 10 comarques Esquerra presenta candidatura absolutament a tots els municipis i entre alguns "famosos" compta amb el popular bateria d'Els Pets, Joan Reig, com a alcaldable per Constantí (Tarragonès) i l'àrbitre de VAR de Primera Divisió, Xavier Estrada, que va liderar la denúncia de l'estament pel cas Negreira, a la llista de Lleida.

En el conjunt dels Països Catalans, ERC també presenta al País Valencià en 18 municipis en solitari i en 6 més en coalició i a les Illes Balears participa en 54 candidatures amb Més per Mallorca i Més per Menorca. Segons López Mayolas: "No ens afecten les dinàmiques de desafecció de la ciutadania per la política com a altres com demostren les dades de presentació de candidatures". A la qual cosa Colomer afegeix que "la veritat és que l'evolució creixent d'ERC és sòlida i sostinguda malgrat el relat d'alguns. La realitat és tossuda".

La paritat, objectiu central

D'altra banda, la paritat és també un objectiu bàsic que s'ha fixat la formació republicana. Segons Marc Colomer l'objectiu és "esdevenir el mirall més nítid de la realitat social del país també en termes de paritat". En global, els republicans s'aproximen a la paritat i les dones ja representen el 48,63% de les candidates que conformen les llistes, segons les seves dades. El líder d'ERC, Oriol Junqueras, reivindica que el partit ha presentat "més llistes que mai encapçalades per dones" a les municipals. Junqueras destaca que és "motiu d'orgull" que hi hagi més dones liderant aquestes llistes. Segons els republicans, un 35,45% de les seves candidatures municipals estan liderades per dones. Des d'ERC veuen una "progressió favorable" a l'hora de "feminitzar el partit", ja que el 2015 només un 23% de les llistes estaven encapçalades per dones.