El nou sistema de finançament singular per a Catalunya acapara el focus polític, envoltat de polèmica, des que ERC i el PSC van signar l'acord que va permetre la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. Però més enllà de la intensa i dura batalla política sobre l'acord entre el PP i el Govern espanyol del PSOE y Sumar, i de les tensions internes que pateixen els socialistes, aquest és un tema de llarg recorregut. El nou finançament té per davant una ingent tasca d'adaptació legislativa i administrativa. Entre moltes altres coses, la reforma de la Lofca -la llei que regula el finançament autonòmic- o la gran ampliació que requereix l'Agència Tributària de Catalunya. De moment, s'han començat a fer els primers passos i ERC ja ha iniciat els contactes preliminars per ajudar a bastir la majoria necessària al Congrés dels Diputats.

El text de l'acord que van signar el PSC i ERC, i que va assumir el Comitè Federal del PSOE, estableix que caldrà fer "les modificacions legislatives necessàries", a partir del 2025. Entre les lleis que s'hauran de modificar hi ha la Llei de finançament de les comunitats autònomes (Lofca) i la Llei de cessió de tributs a Catalunya. I no es descarta que hi hagi d'haver algun retoc en alguna tercera llei.

La Lofca exclou el País Basc i Navarra del règim comú amb una disposició, i ERC defensa que per complir l'acord s'haurà de fer el mateix amb Catalunya. Perquè tiri endavant aquest canvi de la Lofca és necessària una majoria parlamentària que hi doni suport al Congrés dels Diputats. El rebuig del PP i Vox es dóna per descomptat, però també alguns grups dels que conformen la justa majoria absoluta de la investidura de Pedro Sánchez han mostrat reticències, entre ells Compromís o la Chunta Aragonesista integrats a Sumar.

Primers contactes amb els grups de la majoria d'investidura

Segons fonts de la direcció d'Esquerra, "el PSOE com a copartícep de l'acord ha de treballar per obtenir una majoria que s'haurà de construir, però nosaltres no ens quedarem de braços creuats". La secretària general dels republicans, Marta Rovira, assegura que "ja hem començat les converses inicials amb tots els grups del Congrés que creiem que han de donar suport a la modificació". Sense concretar quins grups i el detall de les converses, fonts de la direcció d'ERC asseguren que "volem traslladar als grups el fons de l'acord per contrarestar l'alt nivell de soroll que alguns estan interessats en generar respecte al finançament, i deixar clar que l'acord que hem establert és a favor de Catalunya però no va contra ningú ni té perquè perjudicar altres territoris de l'Estat".

Rovira assegura, però, que si no s'arribés a aconseguir la majoria necessària per fer viable la modificació legislativa "tenim vies alternatives per fer-ho". Vies que ERC no concreta, tot insistint en què "ara el que toca és la implementació de l'acord, treballar en la seva materialització tal com el vam acordar, pas a pas però sense perdre temps".

Perill d'inconstitucionalitat si no es reforma la Lofca

Amb tot, i a l'espera de la concreció de les vies alternatives, la modificació legislativa que suposaria la sortida de Catalunya del règim comú del finançament autonòmic és prou rellevant. O almenys així ho va deixar escrit l'anterior consellera d'Economia del Govern d'ERC, Natàlia Mas Guix. En l'informe de la proposta de finançament singular que ha inspirat l'acord entre el PSC i ERC, ja es planteja que la modificació de la Lofca seria necessària. Segons l'informe jurídic inclòs en aquell document, la llei "hauria de preveure l'aplicació del nou model de finançament per a Catalunya, fent referència expressa a aquesta Comunitat" diferenciada de la resta.

A més, "hauria de regular els principis i els trets essencials del nou règim de finançament, especialment els referits a la determinació del procediment per fixar la contribució de la Generalitat als mecanismes de redistribució i a les càrregues no assumides que corresponen a l'Estat". És a dir, les dues quotes contemplades pels serveis estatals a Catalunya i per a la solidaritat interterritorial.

L'informe jurídic incideix en el fet que, si no es fan aquestes modificacions a la llei, el Tribunal Constitucional podria tombar el nou finançament. I no hi ha cap dubte que el PP i diverses comunitats, fins i tot és possible que alguna presidida pel PSOE, recorreran al Constitucional en contra del nou finançament per a Catalunya. Per la qual cosa, la majoria per modificar la Lofca pot ser molt rellevant.

ERC defuig la polèmica i aposta per implementar l'acord

Respecte a les polèmiques, des d'ERC no es vol abonar la picabaralla ni el debat sobre qüestions nominatives com la denominació de concert o de finançament singular. "L'acord és clar i nosaltres ja hem dit el que havíem de dir, si el PSOE no compleix, Pedro Sánchez haurà de buscar un altre soci i Salvador Illa no podrà comptar amb ERC per a res. Però ara no estem en aquest moment, sinó en el de la implementació de l'acord", assegura un membre de l'Executiva.

Segons la pròpia Rovira, en aquesta implementació "hi ha molta feina per fer" i la primera serà constituir el comitè de seguiment de l'acord. Aquest comitè tindrà dues funcions: per una banda, fixar el calendari de desplegament de l'acord mesura a mesura i impulsar el seu desenvolupament. I d'altra banda, supervisar el compliment de l'acord i discutir possibles discrepàncies en el desenvolupament. Segons fonts d'ERC estarà format per entre sis i vuit persones, a parts iguals entre el PSC i ERC. I tot i que encara no s'han donat a conèixer els noms, es dona per fet que hi formaran part -capitanejant les delegacions- l'actual consellera d'Economia, Alícia Romero, i l'exconsellera d'ERC del ram, Natàlia Mas. La constitució d'aquest comitè de seguiment s'hauria de fer de forma imminent, els pròxims dies.

El dèficit fiscal i l'ordinalitat, la proba del cotó

Des d'ERC s'insisteix en l'exigència del compliment. "El Govern d'Illa ha de complir els acords amb Esquerra Republicana. I els asseguro que serem una oposició vigilant i exigent" adverteix la portaveu del grup parlamentari republicà, Marta Vilalta. Però des del partit s'assegura que el grau de compliment no es podrà avaluar fins que no se n'hagi fet l'aplicació del nou sistema. I tindrà dos vares de mesurar molt clares: la reducció del dèficit fiscal que actualment s'estima en prop de 22.000 milions d'euros, i la correcció del principi d'ordinalitat. "Nosaltres volem la màxima sobirania fiscal, a ser possible la d'un Estat, però ara mateix l'urgent és acabar amb un sistema injust amb Catalunya i revertir l'espoli fiscal", asseguren des d'ERC.

El que expliquen els republicans és que el nou finançament singular certificarà la seva aplicació quan es vegi l'eliminació del dèficit fiscal i la correlació en el principi d'ordinalitat, en què Catalunya s'hauria de mantenir en la tercera posició després de les aportacions fiscals corresponents cap a l'Estat i la resta de comunitats. Això es podrà verificar un cop l'Agència Tributària de Catalunya passi de recaptar el 9% dels impostos actuals al 100%. I s'estipulin les corresponents quotes pactades bilateralment entre la Generalitat i l'Estat. Una recaptació que no donarà el primer gran salt fins que la Generalitat assumeixi tot l'IRPF que generen els catalans i les catalanes. La primera campanya serà la de l'any vinent, que es recaptarà en la primavera del 2016. I per a la qual cosa cal dotar l'Agència Tributària dels recursos tècnics i humans necessaris, amb el traspàs dels actuals funcionaris estatals, la qual cosa no estarà exempta de polèmica i resistències.

La posició de Junts, rebuig però negociació a Ginebra

D'altra banda, el PSOE i ERC no només hauran de convèncer partits d'altres parts de l'Estat per configurar la majoria necessària al Congrés. També serà clau el paper de Junts, que de moment ha estat molt crític amb l'acord entre ERC i el PSC per les ambigüitats que considera conté el nou model de finançament singular. Per a la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, "se'ns ha estat venent un concert econòmic inexistent. ERC ha mentit i els socialistes han callat". Nogueras titlla de "greu" que "s'hagi construït una majoria política a partir d'un engany i d'una mentida", en referència a la investidura d'Illa per part d'ERC.

Ara bé, des de Junts no es fixa una posició sobre una possible votació en el Congrés: "Nosaltres ho tenim molt clar i demostrat, el vot el fixem en funció de si considerem que el que es proposa és bo per a Catalunya o no, perquè no pertanyem a cap bloc", asseguren. I no es neguen a treballar en la millora del finançament per a Catalunya però des de "el compliment del que en aquesta matèria s'inclou en l'acord de Brussel·les", segons el secretari general, Jordi Turull, en referència a l'acord d'investidura de Pedro Sánchez signat entre el PSOE i Junts a la capital belga.

L'acord de Brussel·les no contempla un compromís concret en finançament, sinó que es limita a posar sobre la taula de negociació les respectives posicions de Junts i del PSOE. Per part del partit de Carles Puigdemont, es fa constar la demanda de reforma de la Lofca i la cessió del 100% de la recaptació dels impostos. Unes exigències que encaixarien força en el marc de l'acord establert entre ERC i PSC, malgrat les crítiques de Junts. Els socialistes es limiten a exposar -en l'acord de Brussel·les- un compromís genèric sobre la suficiència financera de la Generalitat i un "diàleg singular" sobre l'impacte a Catalunya del model de finançament vigent. Segons Jordi Turull, els pròxims dies al llarg del mes de setembre, el PSOE i Junts reprendran les reunions de seguiment dels acords d'investidura a Ginebra, sota supervisió del mediador salvadoreny Francisco Galindo Vélez. En aquesta reunió es prioritzaria parlar del finançament i Junts fixarà la seva posició en funció de com evolucioni la negociació.