És l'últim curs a la universitat i probablement l'última oportunitat per a viure una experiència acadèmica i vital a l'estranger. Què fer? Molts estudiants inicialment seduïts per la marca Erasmus no viatjaran a cap universitat europea enmig de la pandèmia. Uns altres, en canvi, han decidit arriscar-se i seguir endavant tot i el moment històric que els ha tocat viure.

Entre els estudiants que arriben a Catalunya, la russa Svetlana Alypova, de l'Erasmus Student Network (ESN), fa el seu intercanvi a la Pompeu Fabra. "Era la meva última oportunitat de participar en el programa Erasmus. Tenia tantes ganes que res em podria parar", ni la seva mare metgessa. Malgrat tot, Alypova sap que no és un any normal: "Ja estic notant-ho, perquè m'agradaria sortir més amb la gent d'Erasmus, anar de festa, organitzar esdeveniments, i la veritat és que també m'agradaria assistir més a les classes presencials", encara que assenyala que cal acostumar-se a la nova realitat.

A l'últim curs del superior de conservatori, la granadina Mari Carmen Lorente, també de l'ESN, acaba de viatjar a Nàpols: "Sempre he volgut fer Erasmus i aquest era el meu últim any". Malgrat una burocràcia una mica "més complexa", ha decidit arriscar-se: "Era ara o mai, i em vaig llançar". La seva família l'ha recolzat en tot moment, encara que admet: "Estan preocupats per la situació complexa. Van intentar fer-me veure que podia quedar-me a Espanya, però, tot i que no ho van aconseguir, em donen suport en tot". Sobre els estudiants espanyols traslladats a Nàpols, assegura: "Hem vingut amb ganes de viure l'experiència encara que tinguem limitacions".

A Catalunya, la Generalitat encara no disposa de dades actualitzades sobre aquestes beques i remet al Servei Espanyol per a la Internacionalització de l'Educació (Sepie), l'Agència Nacional del programa Erasmus+ a l'Estat. Aquest organisme ha llançat un sondeig entre els centres espanyols sobre la mobilitat prevista per al primer semestre d'aquest curs, i s'estima una reducció aproximada de prop del 40% respecte els anys anteriors.

Com a termòmetre, la seva directora, Coral Martínez Íscar, precisa que en la convocatòria Erasmus+ d'enguany s'han adjudicat 60.337 mobilitats en el sector de l'educació superior, de les quals la majoria (53.195) són per a estudiants, i la resta són per a personal docent i d'administració i serveis. Segons detalla, els destins favorits dels estudiants espanyols han estat Itàlia (21,2%), Regne Unit (10,8%), Alemanya (9,4%), França (9,2%) i Polònia (9,1%). I les comunitats autònomes que més alumnes manen a l'estranger són Madrid, Andalusia i Catalunya, aquesta última amb 7.852 estudiants.

Segons detalla la directora, la informació que els arriba com a agència estatal del programa és que "la major part de les universitats europees estan fent tot el possible per a oferir un ensenyament presencial" i, si no es pot dur a terme a causa de l'obligat manteniment de la distància de seguretat entre els alumnes, ho faran de manera mixta. "La Comissió Europea espera que els estudiants Erasmus+ puguin realitzar la seva estada de manera presencial quan sigui possible, i de manera combinada –blended mobility– si es comença el curs amb un ensenyament virtual, bé des del país d'origen, bé des del país de destinació, quan les circumstàncies de la pandèmia així ho aconsellin", assegura. Martínez Íscar insisteix a subratllar la importància que té aquest programa, "vaixell almirall de la construcció europea, obrint les ments i enriquint les vides dels ja més de 10 milions de persones" que han participat en ell.

Espanya, la preferida des de 2001

Segons dades de la Comissió Europea en el seu Informe Anual Erasmus+ 2018, publicat a finals de gener de 2020, Espanya continua ocupant el primer lloc en recepció d'estudiants Erasmus+ d'educació superior, amb 51.321 mobilitats, "molt per davant" d'Alemanya, Regne Unit, França o Itàlia, una posició que continua mantenint de manera ininterrompuda des del 2001. Quant a l'enviament d'alumnes, els estudiants espanyols ocupen el tercer lloc, amb 40.226 mobilitats, "just per darrere de França i Alemanya".

Entre les universitats amb més estudiants estrangers de Catalunya, la Universitat de Barcelona (UB) ha registrat per a aquest curs una caiguda de la demanda d'alumnes estrangers. "Estem en xifres globals d'un 57% menys respecte al curs anterior", expliquen fonts del centre, que asseguren que des de la universitat "en principi s'està animant que els alumnes s'n vagin, sempre que es pugui", si bé els adverteixen que han de ser molt rigorosos i seguir les recomanacions sanitàries. "En funció dels destins i en la majoria dels casos, els qui se'n volien anar en el marc del programa Erasmus a Europa ho han pogut fer", assenyalen aquestes fonts de la UB, mentre que en la mobilitat extracomunitària, "especialment en el continent americà", s'han cancel·lat bona part dels programes. Per als estudiants que arriben al centre, la UB s'esforça a actualitzar la informació dels seus portals, perquè disposin de "totes les dades possibles".

A la segona universitat catalana amb més mobilitat, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el vicerector de Relacions Internacionals i Alumnes, Màrius Martínez, assegura que la tendència ha estat de davallada, amb un 31% menys d'Erasmus que se'n van. Si l'any passat van marxar 865 alumnes, aquest curs ho faran només 598 estudiants. A l'altra banda, entre els estudiants estrangers que cada any visiten la universitat, el centre registra una caiguda del 41%, en venir 326 estudiants davant dels 555 de l'any passat. Per als alumnes que marxen, la universitat ha optat per "intentar que ajornin al segon semestre" la seva experiència, amb la idea que segurament "les coses estaran més controlades", malgrat la incertesa del moment.

Entre els que han acabat quedant-se, Martínez assenyala tres perfils: "Els que no ho veuen clar i renuncien; els que anaven a anar a una universitat que ara no accepta estudiants internacionals, i els que directament pateixen les restriccions imposades a estudiants procedents d'Espanya". Cal destacar que a les fronteres espanyoles no s'imposa cap restricció als estudiants si als països d'origen els deixen venir. A més, Martínez assegura que les universitats catalanes segueixen a l'uníson les directrius de les autoritats sanitàries en aquest terreny, ja que "es podria caure en una cosa molt discrecional".

"La preocupació és global", opina Martínez, que assenyala que no hi ha precedents d'una situació similar, encara que assenyala que altres esdeveniments internacionals, com el Brexit, havien donat pistes de la "incertesa" sobre l'intercanvi d'alumnes. "No sabem si als britànics que vinguin els hem de cobrar les taxes com a extracomunitaris, o si se'ls podrà fer una assegurança normal. I als estudiants d'aquí, al revés", diu sobre la sortida del país de la Unió Europea. També Donald Trump ha sembrat dubtes en els qui aspiren a estudiar als EUA, assegura. Aquests casos, més localitzats en l'espai, se sumen a la pandèmia i han fet canviar les peticions dels alumnes aquest curs: "Els destins han canviat per les restriccions i la inseguretat". Ara, els països preferits pels estudiants de la UAB a Europa són Itàlia, Alemanya i el Regne Unit.