"El sistema judicial espanyol ha obert la porta a que qualsevol protesta pugui ser castigada amb molts anys de presó", explica a Públic el catedràtic de Dret Processal i advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso Cuevillas, en entrevista dedicada a analitzar i valorar la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes.

"Tinc la mateixa sensació que quan mor una persona estimada, després d'una malaltia llarga. És quelcom que esperes, que saps que ha de passar, que t'has preparat psicològicament, però que quan arriba és un "mazazo" molt fort, explica quan li preguntem pel seu estat d'ànim mentre ell i el seu equip repassen i estudien els aspecte més significatius de la sentència. 

Recorda que ja va pronosticar fa mesos, en entrevista amb aquest diari, que els anys de condemna es quedarien més o menys en la meitat del que demanava la Fiscalia.

A la sentència es nota, diu, "que tot i que l'han intentat polir estava apuntada cap a la rebel·lió". "S'estava cuinant des que va començar el judici" i "hi ha hagut un debat entre un sector del Tribunal, crec que encapçalat per Manuel Marchena, que era partidari de la rebel·lió en algun grau, la conspiració per la rebel·lió, que era el meu pronòstic i un altre sector que han optat per la sedició", afirma.

"Processament per rebel·lió de Puigdemont, sense efecte"

"Això  té moltes derivades", adverteix. D'una banda, en clau de política judicial, Marchena podria haver quedat desautoritzat per poder presidir, tal com desitja, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), però si no hi ha rebel·lió "serà molt més difícil explicar la suspensió de càrrecs que han mantingut durant tant de temps", assenyala i anuncia aquest mateix matí que presentarà immediatament escrit al Tribunal Suprem per demanar "que es deixi sense efecte el processament per rebel·lió del president Puigdemont", que conservaria per tant el seu escó al Parlament de Catalunya, del qual no ha pogut prendre possessió.

El mateix ha de passar, segons Alonso-Cuevillas, amb el cas de Toni Comín i amb les causes que porta de Josep Lluís Alay i Josep Maria Matamala, acusats d'encobriment de la rebel·lió. "Si no hi ha rebel·lió, decau la premisa bàsica", afirma alhora que assenyala les dotze pàgines de la sentència dedicades a descartar el delicte de rebel·lió tot i que donen per fet que hi va haver violència, però que "la agresión no era funcional para el logro directo de la finalidad...", "la independència" i que "los alzados no disponían de los más elementales medios...". "La rebel·lió era insostenible amb la legalitat vigent, perquè exigeix un aixecament públic i violent", explica. "A la sentència fan un pirueta i ho justifiquen, no per inexistència de violència, que mantenen que va existir", però "sense ser la idònia per aconseguir la independència, perquè la finalitat era fer seure l'Estat a negociar.

​La sentència no ha causat gaire sorpresa a l'advocat, tot i que sí denuncia que el delicte de malversació es basa en despeses com el registre de catalans a l'exterior. que no és imputable al referèndum, doncs altres administracions autonòmiques també el tenen.

"La sedició és un delicte contra l'ordre públic", que n'hi han de molta mena: desobediència, resistència, la resistència amb intimidació, l'atemptat, i la sedició. Però a "la descripció del tipus penal del delicte de sedició es parla de los que se alzaren pública y tumultuariamente para conseguir fuera de las vías legales que una autoridad deje de ejercer sus funciones, que no se proceda al cumplimiento de una resolución judicial o administrativa...  És tot tan ambigu que, en funció dels ulls amb els que t'ho miris pots encabir qualsevol cosa amb 'sedició'", explica l'advocat Alonso-Cuevillas. "Això és aplicable a qualsevol protesta", a "qualsevol tall de trànsit", qualsevol acte per oposar-se a practicar un desnonament, és com un "xiclet", expolica, i per això aquest tipus de delicte ha desaparegut de la legislació de molts altres països. "A Espanya no s'aplicava mai", recorda, com també la quantitat de protestes i celebracions al carrer que puntualment van acompanyades d'algun episodi de violència i ningú pensa en acusar de delictes de sedició. Per això es mostra crític no només amb el codi penal sinó amb el tribunal sentenciador.

Quines implicacions té la sentència pel sistema judicial espanyol?

"Obre la porta a que qualsevol protesta en el futur sigui castigada amb molts anys de presó", adverteix Jaume Alonso-Cuevillas. Perquè  dintre de la interpretació de sedició que ha fet el Suprem, tenen cabuda multitud de protestes que s'han produït des del 78 cap a aquí i moltes que es poden produir", assenyala i alhora recorda que el dret de protesta que es un dret constitucional i que la jurisprudència europea tracta amb molta cura tot el que fa referència a les llibertats de manifestació i expressió.

D'altra banda "tindrà un impacte directe sobre altres processos". "El que s'hagi dit aquí tindrà una influència directa en la causa de la cúpula d'Interior, que entre altres coses estan processats per rebel·lió i no per sedició, i aquí i hi ha una sentència que diu que rebel·lió no hi ha hagut". 

"I després la suspensió com a diputats del president Puigdemont i del conseller Comín no es pot mantenir", insisteix.

Repercussió internacional?

"Això serà lent. Es tracta d'una sentència de més de 400 pàgines, que caldrà traduir, explicar, digerir, però d'entrada, tots els apologetes del cop d'Estat ... això s'ha quedat sense efecte, perquè el cop d'Estat va lligat amb la rebel·lió, i jo crec que quan vegin que al final hi hagut una sedició, amb unes acusacions tan greus, tan desproporcionades, basades en dos actes pacífics com son el 20 de setembre i l'1 d'octubre, això escandalitzarà Europa", pronostica.

I en quant al que pugui passar amb les euro-ordres considera que "el jutge Pablo Llarena ha quedat molt desautoritzat, perquè ell va ser qui va processar per rebel·lió". "Si no va prosperar per rebel·lió, per sedició encara menys", preveu i suposa que es centrarà en el tema de la "malversació".

Però Cuevillas a més explica que "el sistema de les euro-ordres es basa en el principi de la confiança mútua entre els estats membres. Si tots són estats democràtics es pot tenir confiança, però primer la jutge Lamela i després el Llarena fan trampa", utilitzant l'acusació de "corrupció". "A Espanya no hi ha un tipus penal de corrupció" i quan "marquen la casella 'corrupció' fa que s'ho mirin amb lupa", perquè temen que els vulguin enganyar, per aconseguir l'extradició per la via automàtica".

De nou als tribunals europeus

"El tribunal de Schleswig Holstein ja va deixar clar que no hi havia ni sedició ni rebel·lió, per tant, Alemanya ja va dir que no i jo crec que la resta de tribunals europeus seguiran el criteri, perquè en matèria penal Alemanya té una gran auctoritas",  assenyala el catedràtic. 

I pel que fa referència a la malversació creu que "no es tracta de veure si hi ha un delicte similar al codi penal d'allà, sinó es tracta de veure si els fets allà serien delicte, i pel que fa a la malversació per 'administració deslleial' [caldria preguntar-se]: administració deslleial amb qui? Es tracta d'un delicte societari i és la conducta que castiga a l'administrador que administra els fons de forma apropiativa deslleial amb el seu consell d'administració i la junta general. Aquí si és el Govern, que actua de conformitat amb el Parlament, amb qui és deslleial?", es pregunta.

Vulneració del dret a un judici just

"És possible que a la vista del codi penal belga, escocès o suís, es digui que gastar diners sense que sigui corrupció o apropiació pot donar lloc a una responsabilitat comptable però no a un delicte", precisa, però a banda d'això hi ha "tota la part relativa a la vulneració del dret a un judici just", diu i ens informa que quan van demanar la primera euro-ordre a Bèlgica, van presentar un dossier de més de 200 pàgines i després ho han anat actualitzant: "Des de les constants vulneracions de la presumpció d'innocència que han dut a terme autoritats governamentals o polítiques espanyoles fins a les associacions de jutges i fiscals, les limitacions al dret de defensa". La sentència dedica moltes pàgines a intentar negar les vulneracions del dret de defensa i tot això s'haurà de tenir en consideració a les euro-ordres.

"Quan van demanar la primera euroordre, el Suprem va emfasitzar que les lleis espanyoles són molt garantistes. És cert. Jo soc catedràtic de Dret Processal des de fa molts anys i explico que són de les més garantistes del món. El problema és si s'apliquen o no al cas concret i, no s'apliquen", afirma Alonso-Cuevillas i recorda exemples com les citacions un dia festiu per a l'endemà, a 600 quilòmetres...

Repercussió política de la sentència

L'advocat de Puigdemont va decidir implicar-se directament en la vida política. Va ser elegit diputat al Congrés en les passades eleccions i ho serà de nou, si les enquestes no enganyen, en les del pròxim dia 10. Òbviament en la conversa li plantegem la pregunta sobre les repercussions de la sentència i el marge d'actuació del Govern.

"El Govern espanyol està en campanya electoral i ja han dit que no als indults i que les sentències s'han de complir íntegrament. El problema que tenen és que amb aquesta sentència, a partir d'avui, el nombre d'independentistes a Catalunya ha crescut. Tinc el convenciment. Dies enrere encara trobaves gent que deia 'ja veuràs com al final hi haurà més sentit comú'. Per molta gent era inimaginable, increïble. Per tant el nivell d'indignació per gent que no és independentista, però que veu que això és inadmissible, creixerà" i també el nombre d'independentistes. En segon lloc, si l'objectiu de la represàlia era un avis per a navegants, la desafecció que deia el Montilla, ha augmentat considerablement. I a sobre de tot això, el cost de perjudicar seriosament la democràcia espanyola, la vulneració del dret de protesta, la credibilitat del poder judicial amb una sentència política, mal gestionada fins i tot en el darrer moment, amb les filtracions". 

"El cost és molt elevat i els resultats polítics que s'obtenen, inútils, perquè no aconseguiran desmobilitzar el poble català sinó tot el contrari", assegura.

El recorregut jurídic que té ara la sentència és  anar al Tribunal Constitucional (TC) i per fer-ho caldrà demanar algun tipus d'aclariment o complement de sentència com a requisit previ, i quan el TC resolgui, plantejar un recurs davant Estrasburg, explica. 

I el Govern espanyol?

"El que pot fer és concedir indults, És una decisió política i de moment ja han dit que no pensen fer-ho. Ara estem en campanya electoral i el que diuen avui que no poder fer no vol dir que l'11 de novembre no puguin fer-ho", ens assenyala.

Respecte a la reacció europea, Jaume Alonso-Cuevillas, afirma que sempre ha estat "un optimista amb reserves". "Confiança cega no l'he tinguda mai. Jo sempre he dit que veig una molt elevada probabilitat de que la sentència es deixi sense efecte. De fet d'això al Suprem són conscients. Cal fixar-se també en que el sistema que han seguit per dictar les sentències és insòlit. Primer han consensuat les penes que volien imposar i després quan ho redactaven veien com ho encaixaven al codi penal.

"I segons m'ha arribat, quan han calculat les penes a imposar ho han fet pensant en un risc molt elevat que Estrasburg acabi anul·lant les sentències". Pretendrien, segons diu, que quan arribi la sentència d'Estrasburg ja hi hagi "un percentatge de compliment avançat que permeti que ja estiguin en tercers graus, en règims semioberts i així evitar el trauma d'haver de posar-los en llibertat en mèrits d'una sentència".

Però "a banda de la infracció de drets processals", explica, "hi ha infracció de drets polítics i drets fonamentals".  "I també veurem en els propers dies o setmanes la reacció política europea. Fins ara Europa tenia la cautela de que era un tema sub iudice" . "Aquesta sentència -ho venim dient des de fa molt temps- serà objecte d'estudi no només a facultats de Dret durant dècades, sino de Ciència Política i a tots els centres de poder i d'influència a Europa", insisteix.

El referèndum, quan?

Abans de ficar-se en política el jurista i advocat Alonso-Cuevillas transmetia la idea segons la qual el referèndum d'autodeterminació reconegut per tothom era inevitable i  que s'acostava la possibilitat de realitzar-lo.

Ni l'experiència com a diputat a Madrid ni la sentència  li han fet canviar d'opinió: "Jo crec que la independència de Catalunya està avui més a prop que ahir", perquè l'Estat, en comptes d'actuar democràticament, amb intel·ligència, permetent un referèndum i intentant guanyar-ho, com van fer a Escòcia, ha actuat per la via repressiva. Això ha provocat que el nivell de desafecció d'una part significativa dels catalans sigui superior, a més d'una ferida important per la democràcia espanyola i per la credibilitat del sistema judicial espanyol".

"Veurem ara les protestes que hi haurà aquests dies, però la gent està ferida i indignada i per tant l'Estat espanyol té un problema amb Catalunya més greu avui que ahir". "Això és qüestió de temps. Trigarà més o menys, però al final caurà", respon.

Escenari post-electoral

"Junts per Catalunya votarem 'No', llevat que hi hagi un canvi radical del Sánchez, que no sembla previsible avui", diu només preguntar-li per l'escenari que preveu després de les eleccions del 10N. "Nosaltres només podem donar un vot favorable a la investidura si hi ha passes clares i determinades a favor de la solució política del conflicte, i entenc que si no és així, cap independentista pot votar a favor de la investidura de Sánchez". 

​