EH Bildu acaba de complir deu anys. Fa ara una dècada, els seus promotors esperaven el naixement entre nervis: el seu futur estava en mans del Tribunal Constitucional. Els jutges no van posar traves i el projecte polític del sobiranisme basc d'esquerres va iniciar llavors la seva marxa. Mentre la gent celebrava a l'Arenal de Bilbao, Arnaldo Otegi no va poder fer abraçades ni oferir discursos: estava pres a la presó de Logronyo. Sis anys i dos mesos després de recuperar la llibertat, aquest històric dirigent abertzale acaba de ser reelegit per la militància com a coordinador general de la coalició.

Quin serà el full de ruta d'EH Bildu a partir d'aquest congrés?

Girarà sobre tres grans eixos. El primer, la batalla d'idees que cal donar entorn d'aquests conceptes: l'acumulació de capital contra la vida i l'autoritarisme contra la llibertat. Crec que l'esquerra ha de fer una reflexió sobre la llibertat perquè la dreta i la ultradreta no s'apoderin d'aquest concepte. La llibertat no és prendre cerveses a les terrasses, és molt més. Sobre aquesta batalla d'idees haurem d'articular un discurs ideològic en termes ofensius. D'altra banda, el nostre independentisme és també internacionalista, per la qual cosa continuem pensant que el millor per a les classes populars del nostre país és formar una república pròpia. També parlem de la transformació social, posant en el centre el repartiment de la riquesa. Així mateix, l'altre gran repte és consolidar la convivència i buscar un relat incloent, que garanteixi la no repetició i la memòria inclusiva.

Hi ha espais possibles de col·laboració entre les esquerres per fer front a la ultradreta? 

Sí. Crec que en aquesta època que ens ha tocat viure sobren els infantilismes i les frivolitats. Cal tenir en compte que la ultradreta, en nom de la llibertat burgesa i individual, està posant en marxa una revolució cultural i ideològica, i l'està consumant. Si l'esquerra no entén que cal construir fronts amplis sobre programes de mínims -que al nostre criteri passen pel model territorial, la resolució democràtica del problema nacional, el repartiment de la riquesa i la consolidació d'un règim democràtic-, no estarà complint el seu paper històric. Crec que les esquerres de les nacions sense Estat al costat de les de l'Estat tenim un espai ampli per col·laborar.

Quina és la millor recepta per frenar la ultradreta? Els hem de rebatre o ignorar-los?

Mai hi ha fórmules màgiques ni tancades. Si els ignorem, no desapareixeran. Jo soc més partidari de combatre les seves idees, encara que hi ha moments determinats en els quals unes certes apreciacions que puguin fer en públic t'han de portar a mantenir una posició ferma, com ha passat en algun debat a Madrid. Jo crec que a la ultradreta se la combat en la batalla per les idees, en el treball pacient, i sobretot oferint una alternativa creïble, que atorgui optimisme i confiança a les classes mitjanes i treballadores. Les classes mitjanes, que ara estan espantades, són les que estan ajudant a pujar a l'autoritarisme tant en l'Estat com a Europa, perquè consideren que hi ha una escala social en la qual sempre els ha tocat pujar, i ara estan baixant i proletaritzant-se. Si no sabem entendre aquesta por i donar-los una seguretat, aquestes classes mitjanes votaran de manera reaccionària. Les esquerres necessiten recuperar el seu relat, la seva narrativa.

Què li ha cridat l'atenció de les eleccions a la Comunitat de Madrid?

La veritat que no m'ha cridat molt l'atenció el que ha passat. Si es fa una anàlisi de la situació, un factor fonamental és la gestió de la por per part del capitalisme i de les classes mitjanes. Aquesta gent ha votat perquè té un comerç, perquè és autònoma, i perquè algú li dona la possibilitat de lluitar per ella i per la seva família. Això és una situació vital que t'ha tocat viure i necessites sortir d'ella. Per tant, tries la recepta que consideres que et permet sortir més fàcilment. Aquí l'esquerra no ha encertat.

Què li va semblar la decisió de Pablo Iglesias d'abandonar la política?

No vull entrar a valorar una decisió política i personal. Mantinc una bona relació amb Pablo Iglesias i no vull opinar en públic: ja li diré en privat el que penso. En tot cas, considero que fer-ho aquella mateixa nit electoral va ser regalar-li el segon triomf a la dreta. Però això no és una crítica: ell ha pres una decisió, jo la respecto i espero que continuï contribuint a la política de l'Estat, d'una manera o d'una altra.

En el tancament del congrés d'EH Bildu, vostè va citar l'acord que es va realitzar amb el Govern espanyol per derogar la reforma laboral. Existeixen vies perquè EH Bildu i l'Executiu de coalició mantinguin obert el diàleg?

Sí, sens dubte. Nosaltres vam fer una interpel·lació al Govern espanyol en tres àmbits: resolució democràtica dels problemes nacionals, una política penitenciària ajustada a la legalitat i propostes socials de caràcter progressista, d'esquerres, que garanteixin a la gent els seus drets bàsics. Al final, el que estem demanant és que compleixin el seu programa de Govern. El que no pot ser és que quan governa la dreta apliqui polítiques de dreta i quan governa l'esquerra s'acomplexi i torni a fer polítiques de dreta, perquè per aquest viatge no fan falta alforges. Aquest és el primer Govern espanyol de coalició amb un partit a l'esquerra del PSOE des de la Segona República, i això s'ha de notar. Ara cal complir, perquè fer-se enrere és deixar el camí llest a la reacció.

Des de diversos àmbits destaquen que el PNB està preocupat pel paper que ha assolit EH Bildu al Congrés, perquè ja no tenen el monopoli de la representació dels interessos bascs a Madrid...

No obstant això, l'esquerra independentista sempre li ha fet una proposta al PNB: ens posarem d'acord sobre els mínims que tots podem defensar, però això és una cosa que no acaben d'entendre. Nosaltres anem a Madrid a sostenir una finestra d'oportunitat, a parar a la dreta i veure si s'avança en els àmbits que comentava abans. Si el PNB creu que Madrid és un espai per a la competència, és el seu problema, no el nostre.

S'estan produint canvis en matèria de política penitenciària?

Diguem que la política penitenciària s'ha ajustat en una petitíssima part a la legalitat. S'estan produint uns ajustos, encara molt escassos, però que almenys apunten en la bona direcció. El que demana EH Bildu en aquesta matèria és que es compleixi la llei ordinària. Aquí va haver-hi un relat i una estructura que es va construir contra els presos polítics bascos, i això cal desactivar-ho. Quan determinades associacions de víctimes -i no em vull ficar amb elles- es refereixen a aquest tema, per què prefereixen que hi hagi un pres al Puerto de Santa María i no a Vitòria, si està igualment a la presó? A qui es castiga amb aquesta mesura? Als seus familiars.