"Ens donaven per mortes, però l'electorat ens ha donat l'espai per seguir"

Entrevistem Conchi Abellán, coordinadora autonòmica de Podem a Catalunya, després que el partit hagi anunciat que, a diferència del 12-M, es presentarà a les eleccions al Parlament si hi ha repetició a l'octubre. No tanca la porta a fer-ho al costat d'altres formacions, com els Comuns, encara que subratlla que "no és una prioritat"

Al febrer, Conchi Abellán (1984) va ser reelegida com a coordinadora autonòmica de Podem a Catalunya, càrrec que ocupa des del juny de 2020. L'últim mig any ha estat vertiginós per a la formació, que ha celebrat primàries, ha trencat la seva tradicional aliança electoral amb els Comuns, ha renunciat a participar als comicis al Parlament del 12 de maig i ha aconseguit sobreviure políticament després de sumar dues diputades a les europees del 9 de juny.

En l'última cita amb les urnes, fins i tot, va superar per 8.000 vots els seus antics socis a Catalunya, un resultat que sacseja el tauler polític de l'esquerra no independentista. Per tot això, la formació ha decidit que si, com sembla probable, hi ha repetició dels comicis autonòmics a l'octubre, aquesta vegada hi concorrerà. Entrevistada per Públic, Abellán afirma que ara mateix treballen com "si ho féssim en solitari", si bé no tanca la porta a asseure's a negociar amb els Comuns -o altres forces-, encara que subratlla que "tampoc és una prioritat".

Al febrer va ser reelegida coordinadora autonòmica de Podem a Catalunya. En aquell moment va manifestar que tenia la voluntat de reforçar orgànicament el partit i defensar-lo. Després de cinc mesos, què han pogut fer?

Hem estat fent assemblees amb els cercles com a base per a veure on hi havia mancances, vam fer assemblees comarcals per triar els enllaços comarcals, una figura que enteníem que ens faltava i era important tenir-la. I després tenim una trobada amb tota la militància en la qual podrem fer un debat sobre la situació i veure on ho estem fent bé i on estem fallant, una assemblea que culminarem el dia 13. Això tenint en compte que hem passat per les eleccions catalanes i per unes europees.

Estan notant una reactivació de la militància?

Sí, està més animada. En les eleccions europees s'ha implicat moltíssima més gent, fins i tot gent que havia marxat perquè estava desil·lusionada amb la situació política que es vivia a Catalunya i, no obstant això, han tornat per quedar-se.

Han anunciat que si hi ha una repetició electoral a Catalunya, Podem hi participarà. Què ha canviat des del 12 de maig, quan van optar per no concórrer i van argumentar que en un "moment d'incertesa i inestabilitat política a Catalunya, triem no col·laborar en la fragmentació de l'esquerra?

Han canviat dues coses, que per a nosaltres són importantíssimes. En aquell moment vèiem molt necessari no fragmentar a l'esquerra. Però quan vam tenir el resultat sobre la taula, vam veure que no es va mobilitzar l'esquerra. Va haver-hi una gran abstenció i el que volíem aconseguir amb no presentar-nos no va tenir l'efecte desitjat, perquè l'esquerra i les forces progressistes no van saber mobilitzar tot el seu electorat, mentre que la dreta sí que ho va aconseguir fer. Per tant, les altres forces polítiques no van aconseguir arreglar aquesta desafecció política per part de l'esquerra. Vam donar l'espai perquè ho fessin, però com això no va passar, doncs ens presentarem si hi hagués una repetició electoral, tenint clar que hem de mobilitzar-nos i aconseguir que l'esquerra tingui majoria i no haver de dependre d'estratègies simplistes de partit.

"El que volíem aconseguir amb no presentar-nos al 12-M no va tenir l'efecte desitjat"

La inestabilitat actual és encara pitjor del que pensàvem, ja no és un problema només de l'esquerra, és generalitzat, la dreta i l'extrema dreta avancen i creiem que Podem pot ser una pota que mobilitzi aquesta esquerra que està ja molt cansada que es diguin coses i a l'hora de la veritat no es facin. L'altre tema és que acabàvem de sortir com a direcció, no estàvem estructurats encara, però ara ja ho estem, hem tingut unes eleccions europees i estem llestos i preparats per afrontar el repte si hi hagués repetició.

En aquest sentit, els resultats en les europees, en les quals van aconseguir dues eurodiputades i a Catalunya van superar per 8.000 vots Comuns Sumar han estat determinants?

Són moltes coses les que analitzem i en relació amb els resultats veiem que Se Acabó la Fiesta està per davant nostre en tots els territoris, però no a Catalunya. Per tant, s'ha notat que hem fet un fre a aquesta extrema dreta, però hem de continuar organitzant-nos i fent-nos fortes perquè no avancin aquests partits que no tenen cap intenció de millorar la vida de la gent. Per a nosaltres va ser un bon resultat entre cometes, perquè la dreta va guanyar, l'extrema dreta avança i un partit autodenominat progressista com el PSOE continua pactant amb el PP perquè res canviï i perquè segueixin els mateixos jutges i les mateixes maneres d'actuar i permet que l'extrema dreta continuï avançant.

No canviarem aquesta situació si depenem que Pedro Sánchez es faci d'esquerres. Cal seguir. Amb tot, els resultats van ser millors que els esperats, perquè ens donaven per mortes i en algun moment ens ho vam creure. L'electorat ens vol aquí, ens ha donat aquest espai per seguir i que fem polítiques per defensar la gent treballadora i continuarem fent-ho.

Han comentat que no tanquen la porta a pactar amb els Comuns. Això implicaria anar en coalició? I, si és així, quines condicions s'han de donar perquè sigui possible?

"No ens tanquem a negociar amb els Comuns [de cara a una repetició electoral], però tampoc és una prioritat"

No estem en contra ni a favor, perquè no és un debat que s'hagi fet encara. Evidentment la situació no és igual que abans de les eleccions europees i a l'hora d'arribar a acords ens asseurem amb altres condicions. No ens tanquem la porta a asseure'ns, però tampoc és una prioritat [arribar a un acord amb els Comuns]. La nostra prioritat és continuar rearmant-nos com a partit i continuar organitzant-nos internament per si es dona la repetició electoral. La nostra meta és tenir els grups de treball funcionant i que la gent estigui treballant de cara el programa i tot el que comporta una campanya electoral. A partir d'aquí, si ens hem d'asseure [amb els Comuns] ho farem i valorarem, però en la situació en la qual estem és difícil afrontar una possible reunió amb altres forces, perquè posarem en valor el treball que ha fet Podem i el que continuarà fent.

Entenc que fins ara no hi ha hagut contactes?

No, no hi ha cap contacte perquè no han volgut.

La disjuntiva seria anar en solitari o amb els Comuns o també existeix la possibilitat de buscar un acord amb altres formacions?

"Estem treballant com si ens presentéssim en solitari [a la possible repetició electoral]"

Ara mateix no estem per negociar res, tenim claríssim que ens presentarem i, de moment, estem treballant com si ho féssim en solitari. Si en l'últim moment hi ha algun acord amb una altra força d'esquerres, ho veurem amb el temps i ho abordarem llavors.

Malgrat tot, creu que seria positiu algun tipus d'acord que eviti la repetició electoral?

Tot el que sigui continuar generant inestabilitat a la gent no és positiu. No és bo continuar tenint a Catalunya la falta de Govern, de pressupostos, d'institucions que estiguin pendents de la ciutadania i que realment facin mesures concretes al servei de la gent. Hi ha partits que sembla que els encanti anar a eleccions, però el que ha demostrat aquest procés de deu anys d'anar tantes vegades a eleccions és que Catalunya cada vegada té menys. I què s'està fent? Perquè no està fent res, s'està treballant sempre sobre la base del moment, no hi ha majories suficients ni estables per aconseguir tenir un Govern que posi sobre la taula proposades concretes que es poden fer a curt, mitjà o llarg termini i això s'ha d'acabar.

Anar a una repetició electoral implica més desafecció, no és bo per a la ciutadania. Però si n'hi ha, la nostra responsabilitat com a partits polítics és aconseguir la màxima participació possible. Encara que al final, el que genera desafecció i malestar és que la gent vagi a votar i vegi que no ha canviat res. Necessitem que l'esquerra surti a votar i tinguem unes majories suficients per acabar amb la inestabilitat que porta vivint Catalunya.

Amb els matisos que vulgui, però els tres partits més a l'esquerra del Parlament, que són ERC, Comuns i CUP, el 12-M van passar de sumar 50 diputats a només 30. A què atribueix la caiguda?

És normal, perquè de què serveix ser d'esquerres si després les polítiques que fas no ho són? ERC pot dir que ho és, però ha continuat mantenint les polítiques pujolistes, com la privatització de la sanitat público-privada, la concertació de l'educació mentre tenim col·legis en barracons, … Hem tingut personal de sanitat i d'educació mobilitzant-se als carrers i això ja diu que la capacitat que has tingut com Govern no ha estat útil per a la ciutadania. Però a més que estem fent amb, per exemple, els bombers voluntaris, que estan en frau de llei i el Govern diu que això ha de seguir així. Això no és política d'esquerres, ho és anar enfortint els serveis públics i anar acabant amb els privilegis dels concerts.

"De què serveix ser d'esquerres si després les polítiques que fas no ho són?"

En el cas de Comuns crec que el seu problema és que més enllà que la seva política ha tingut un perfil bastant fluix, no haver anat amb nosaltres també els ha perjudicat, molta gent nostra no els ha votat. I el problema de la CUP és que no ha aconseguit mobilitzar el seu propi electorat, perquè en la legislatura anterior no ha estat capaç, amb els seus nou diputats, de fer-se útil de cara a la ciutadania. També hi ha el fet de no tenir un projecte sòlid darrere, perquè els va enxampar en un mal moment en el qual estaven rearmant-se. Que tinguem el mateix nivell de participació electoral que en la pandèmia significa que des de llavors la gent no ha vist canvis.

Què haurien de fer les esquerres per tornar a mobilitzar al seu electorat i frenar i revertir l'avanç de l'extrema dreta?

Es poden fer diverses coses. En les europees ha avançat l'extrema dreta i en part és perquè quan no fas polítiques d'esquerres o quan compres uns certs discursos de la dreta i l'extrema dreta li estàs obrint el camí. Al final, a l'extrema dreta i a la dreta se les frena amb drets. Si tens un govern que no fa res, que no està duent a terme lleis transformadores, la gent considera que no està sent útil i no li serveix i, per tant, o no votarà o al final opta pel missatge fàcil, que és el que usa l'extrema dreta. En part ho provoca el PSOE perquè seguim sense la derogació de la llei mordassa, amb la reforma laboral anterior, pactant amb el PP per reformar el CGPJ i ja s'ha dit que no té cap problema per pactar amb ell la llei d'estrangeria. Si al final tot el teu camí polític és haver de pactar amb la dreta, implica que li estàs deixant tot el camí obert per fer polítiques.

"A l'extrema dreta i a la dreta se les frena amb drets"

L'única manera de frenar a l'extrema dreta és no deixar els carrers, que se'ls estan quedant. En el meu barri, que soc del Bon Pastor [al districte de Sant Andreu, a Barcelona], no ens veuen i veuen com un govern suposadament d'esquerres no els està millorant la vida. Continuen tenint falta d'accés a l'habitatge, no arriben a final de mes, … Si no resols necessitats reals a la gent treballadora aquesta no se sent representada i acaba votant el que la perjudica perquè té un missatge fàcil i perquè li estàs demostrant que no ets útil.

Però, a més, si la gent no et veu a peu de carrer, no et tindrà en compte, i una certa esquerra no sap estar al carrer, és un problema si no ens asseiem amb els col·lectius. En l'anterior Govern espanyol ens deien que fèiem soroll i ara estant fora ens diuen que fem molt soroll. És que sense soroll no haurien tirat endavant la llei d'habitatge, la llei trans, la llei del només sí és sí o la pujada del salari mínim interprofessional, … I és important que el soroll existeixi també al carrer per avançar. A Podem i a Podemos tenim clar que sense el carrer no s'aconseguirà res, perquè el PSOE només el mous a l'esquerra si la gent és al carrer dient que per aquí ha de tirar i amb un Pep Consciències en el consell de ministres fent soroll. Per frenar a l'extrema dreta es necessiten avanços reals en drets.

Per afrontar àmbits bàsics i complexos com l'accés a l'habitatge seria necessari treballar puntualment en fronts amplis que impliquin diversos partits, organitzacions i moviments socials?

Això és imprescindible. És evident que hem arribat tard amb el reconeixement de l'Estat Palestí a Espanya i s'ha aconseguit perquè hi havia moltes forces polítiques que el demanaven i molta gent al carrer que ho estava reclamant en cada manifestació. El PSOE sap que el reconeixement de Palestina no servirà de res si no es tallen relacions amb Israel, però fa un queda bé i la gent es pensa que ha aconseguit alguna cosa. Ens falta aquesta connexió entre els partits i la gent organitzada del carrer per entendre que només juntes colpejarem el sistema capitalista que ens vol destruir i que va contra nosaltres, no contra la dreta i l'extrema dreta. Per això també és important acabar amb la llei mordassa, perquè frena la ciutadania d'esquerres per por de represàlies, cal derogar-la.

"Ens falta aquesta connexió entre els partits i la gent organitzada del carrer; només juntes colpejarem el sistema capitalista"

Ara veig un PSOE molt fort al Govern, que no vol caminar a l'esquerra, i veig a una altra força política que no està fent res realment efectiu, no els veig per empènyer lleis i això el que fa és en part desmobilitzar la gent del carrer. I sí, és vital organitzar la gent del carrer i també parlar amb altres forces polítiques i posar-nos a fer un full de ruta sobre què podem fer perquè els col·lectius puguin tirar endavant. En temes de justícia social hem de posar-nos d'acord per treballar la CUP, Podem, Comuns, ERC i fins al Partit Socialista si vol per aconseguir millores, però sense organització no s'aconseguirà cap canvi.