Enginyers i economistes proposen connectar les xarxes de l'Ebre, Segre, Ter-Llobregat i Costa Brava abans del 2050
A més també volen que Catalunya compti amb sis dessaladores, quan ara en té dues i n'hi ha dues més de projectades. Entitats ambientals i ecologistes com la PDE i Aigua és Vidal refusen un model basat en el transvasaments i que beneficia "les empreses con

Públic
Barcelona-
L'Observatori Intercol·legial de l'Aigua ha proposat al Govern que de cara a l'any 2050 es puguin interconnectar diverses xarxes de captació i distribució d'aigua de tot Catalunya per tal de garantir-ne l'accés i assegurar la competitivitat econòmica del país. Els quatre col·legis integrants de l'Observatori, economistes, enginyers industrials, agrònoms i els de camins, canals i ports, han subratllat la necessitat d'una xarxa hídrica interconnectada que respongui a l'increment de la demanda i a la disminució de la pluviometria.
Segons els seus càlculs, per portar a terme les obres caldrien uns 21.000 milions en els propers 25 anys. La proposta, que al cap i a la fi suposaria accentuar un model basat en els transvasaments, ha rebut crítiques de col·lectius ambientals i ecologistes, com la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i Aigua és Vida.
El primer pas que enginyers i economistes consideren que s'hauria de portar a terme és l'anomenat Corredor Litoral de l'Aigua. Sempre segons la seva versió, exposada en una presentació realitzada dimecres, aquesta infraestructura hauria de permetre una resposta àgil a emergències hídriques i, en una segona fase, establir un acord amb el Canal d'Urgell per aprofitar els excedents derivats de la seva modernització, quan sigui necessari, en altres zones del territori.
El seu model es recull al document Catalunya 2050, bases per a la transició hídrica, que afirma tenir com a objectiu assegurar "la satisfacció d'una demanda d'aigua que s'estima en 4.782 hectòmetres cúbics, en tots els usos, per part dels 10 milions d'habitants previstos pel 2050 a Catalunya, mantenint els requeriments ambientals de rius i masses d'aigua".
Inversions milionàries i més dessaladores
Les propostes de l'Observatori per a un ús eficient de l'aigua es concentren en "l'esforç per mantenir en bones condicions les xarxes de distribució", amb una inversió total de 12.100 milions (484 anuals), i amb l'eficiència de la seva gestió també en la indústria i sobretot en l'agricultura.
El 72% de l'aigua regulada a Catalunya es destina a l'agricultura. El document proposa una sèrie de mesures per millorar l'eficiència de l'ús de l'aigua en aquest sector, en clau també de millora de la seva competitivitat i productivitat. L'objectiu d'aquestes solucions "no és només reduir el volum d'aigua utilitzada sinó poder produir més aliments de forma eficient i millorar l'actual 40% de sobirania alimentària", s'explica en el document. En aquest sentit, aposta per la modernització dels regadius i els canals, el que implicaria una inversió total de gairebé 5.000 milions.
La proposta planteja passar de dues a sis dessaladores i d'una capacitat de 80 hm3 anuals a 360
L'Observatori Intercol·legial de l'Aigua també defensa augmentar la capacitat de dessalació de Catalunya, que hauria de passar de les dues plantes actuals (la del Prat i la de la Tordera) a sis i d'una capacitat de producció de 80 hm3 anuals d'aigua a 360. En aquest sentit, la previsió del Govern d'aquí al 2032 és ampliar la de la Tordera i construir la del Foix i la de la Costa Brava Nord, però economistes i enginyers en volen dues més, malgrat els costos energètics d'aquest tipus d'infraestructures.
A més a més, també defensen prioritzar la regeneració en les plantes depuradores situades a prop de la costa, per aconseguir l'abocament zero d'aigua depurada al mar, que equivaldria a un 55% de l'ús urbà de l'aigua. En el document s'explica que incorporar els tractaments terciaris de regeneració en aquestes depuradores suposa una inversió aproximada de 500 milions.
El document apunta que "cal comptar amb una xarxa interconnectada que permeti dur l'aigua dessalada i regenerada a qualsevol punt on sigui requerida". El Corredor Litoral de l'Aigua és una proposta per vertebrar totes les xarxes de distribució de Catalunya de les zones costaneres, on es concentra la demanda més gran d'aigua d'ús urbà).
En l'estudi es projecten els trams que caldria completar que són el d'ATLL-CAT de 65 km i que connectaria la xarxa del CAT de Tarragona amb la de l'ATLL -assegura que dotaria d'una gran resiliència tant l'àrea metropolitana, com el Camp de Tarragona i el Baix Ebre-, i l'ATLL-CACBGI que connectaria el sistema d'Aigües Ter-Llobregat amb el Consorci Costa Brava-Girona, aportant resiliència als sistemes molt deficitaris Muga-Fluvià. El volum d'inversió previst per executar aquestes connexions és de 600 milions.
Preocupació ecologista
Després de conèixer el document, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i Aigua és Vida han mostrat la seva preocupació per aquesta proposta d'interconnexió de totes les xarxes. Les organitzacions recorden que ha estat rebutjada històricament pels diferents governs de la Generalitat i per la major part dels grups parlamentaris, així com el conjunt d'organitzacions socials i ambientals del país. "L'acord d'investidura de l'actual govern de la Generalitat té com a un dels punts importants, l'oposició als transvasaments, que anomenen interconnexió de xarxes", recorden.
L'obertura de l'acte de presentació d'aquest dimecres a la tarda va anar a càrrec de Concha Zorilla, directora general de Transició Hídrica de la Generalitat, en el que ha estat el seu primer acte institucional. Per aquest motiu les dues plataformes es pregunten quina és la postura oficial del Govern.
"L'ampliació dels transvasaments del Ter, el Segre i l'Ebre, no només és greu des del punt de vista ambiental, ja que posen en risc l'estat actual dels rius i els seus ecosistemes, com són el Delta de l'Ebre i els Aiguamolls de l'Empordà. També tindrà un impacte socialment negatiu, ja que té com a objectiu aprofundir amb el model de creixement turístic i urbanístic del litoral català", denuncien.
A més, denuncien que "l'Observatori actua com a lobby de les empreses constructores i de gestió privada de l'aigua, especialment d'Agbar, que en seria la gran beneficiada, tant per les obres com per la posterior explotació. Aquestes obres estan sobredimensionadas i valorades en 21.000 milions d'euros. El finançament d'aquestes obres tindrà un fort impacte en els rebuts de l'aigua de la ciutadania, i alhora suposarà una reducció de les inversions públiques en altres àmbits".
Finalment, consideren que la proposta agreuja el desequilibri territorial a favor del creixement insostenible de l'àrea metropolitana de Barcelona a costa de l'espoli d'aigua de de les conques més empobrides demogràficament i econòmica. "En cap moment es planteja una política real de gestió de la demanda, que abordi els consums excessius que el país té i la necessitat d'abastir cada conca amb la seva aigua", rematen.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.