Enfaixar-se davant d’un futur incert

Les colles castelleres ja fa setmanes que assagen amb grups molt reduïts i fins i tot s’han vist alguns pilars a plaça. Al tancament d’a­questa edició, tant les colles com la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) confien en l’aprovació per part del Procicat del nou protocol que permetria augmentar el nombre de castellers als assajos segons la incidència acumulada a 14 dies. L’evolució de la pandèmia, però, dificulta que es pugui fer qualsevol pronòstic amb certesa.

Les gralles i els timbals han començat a sonar amb els primers pilars de la represa dels castells. El camí, però, no ha estat gens fàcil i encara avui dia es desconeix quins seran els pròxims passos que es podran fer. Les colles confien en un retorn proper, però l’actual limitació impossibilita qualsevol mena d’actuació. D’aquesta manera, el Procicat ja té una nova proposta sobre la taula per permetre reunir més castellers.

A les portes d’ampliar els grups

La represa va començar a agafar forma quan a finals d’abril es van poder iniciar els assajos amb grups bombolla de 20 castellers. Les colles van focalitzar els seus esforços en la canalla, la qual ha crescut en aquesta aturada i haurà de canviar de posició. Al març també es va presentar un pla pilot entre els departaments de Cultura i Salut, la Universitat Rovira i Virgili i la Coordinadora perquè un total de 450 castellers avaluessin el risc de contagi. Aquest estudi, però, no va acabar de ser aprovat pel Procicat i s’ha acabat paralitzant. "Fer les coses ben fetes requereix el seu temps", argumenta l’exdirector mèdic i científic de la Coordinadora Dani Castillo. De totes maneres, és evident que aquest pas en fals de la CCCC va debilitar la seva posició de força per a la represa.

En les últimes setmanes s’ha reactivat l’opció d’ampliar els grups. La Coordinadora i el Departament de Cultura han aprovat un protocol pel qual es podrien fer­ ­assajos de 75 castellers si la incidència acumulada a 14 dies és inferior a 100, de 125 castellers si està per sota de 70, i sense restriccions si és inferior a 30. La seva aplicació, però, es faria segons les dades de cada comarca. La proposta està en mans del Procicat i des de la CCCC es confia que es pugui aprovar els pròxims dies.

Aquesta proposta ha agradat a les colles, tot i que des dels Castellers de Vilafranca es pensa que hauria pogut arribar abans i que la Coordinadora no ha treballat prou pel retorn dels castells. La nova directora general de Cultura Popular, Adelaida Moya, entén les crítiques que hagin pogut sorgir pe"r la seva impotència en veure que hi ha sectors que es van obrir i que ells queden apartats", mentre la CCCC també ha exigit més solucions després que hagi obert l’oci nocturn. A més, la colla penedesenca ha presentat un protocol per poder fer una actuació a Puigdàlber –amb tests d’antígens el dia de l’assaig i el de l’actuació– que està pendent d’aprovació per part del Procicat. Tampoc amaguen la voluntat de poder fer castells per una de les grans cites de l’any, Sant Fèlix, el 30 d’agost.

Els pilars de Sant Joan, simbòlics

Tot i que en dies previs es van alçar alguns pilars a plaça, el gruix de la represa van ser els pilars de cinc que van descarregar les dues colles de Valls per Sant Joan en un acte carregat de simbolisme. La Joves i la Vella van tancar un protocol amb l’Ajuntament, el CAP de Valls i l’Hospital Pius de Valls per permetre que es fessin assajos i pilars amb cinquanta castellers per cada una de les colles amb tests d’antígens previs cada dia. El president de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, Albert Pedret, assenyala que "la feina ben feta fa que els mitjans internacionals expliquin que els castells tornen a plaça". A més, destaca: "No sabem si ens portarà al final de la pandèmia, però sí que sabem que ens ha tret del pou on ens trobàvem".

Tot i això, el protocol ha fet revifar les divergències entre algunes colles i la Coordinadora. Els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella han defensat els darrers anys la voluntat de tenir sobirania en les seves accions, mentre la Coordinadora ha apel·lat a la col·lectivitat de totes les colles en les diverses línies d’actuació.

Castillo considera que el protocol "s’ha fet amb pressa, sense prou rigor i amb uns interessos que no anaven lligats a la ciència ben feta". Enmig d’aquest conflicte, Castillo va dimitir del seu càrrec i ho va fer amb un comunicat on denunciava: "Parlem de treball en equip o de solidaritat, però es troba a faltar a l’hora de fer feina col·lectiva". Pau Camprovin, president de la Coordinadora, també apunta que no ha agradat "que no ens informessin i no hi volguessin implicar tot el món casteller", ja que creu que s’hauria pogut aprofitar per validar un protocol comú perquè totes les colles en poguessin fer ús de forma immediata.

Per contra, Pedret remarca que "és un insult als sanitaris dir que aproven els protocols per influències o contactes que pugui tenir segons qui", i admet que "és lògic que quan els resultats no són els desitjats neixen altres lideratges que se’n surten".

Des de la Colla Joves argumenten que tot va avançar molt de pressa i que van voler fer les coses de la millor manera possible. Alhora, la seva presidenta, Montse Solé, exposa que "no té res a veure un estudi macro com estava plantejat que un protocol específic per a un acte de festa major", fet pel qual afirma que l’un no trepitja l’evolució de l’altre. Aquest protocol està sent posat a disposició d’altres colles, però aquestes estan tenint dificultats perquè els aprovin a les seves localitats.

En total, a Valls s’han fet prop de 600 tests dels quals només un va resultar positiu, tot i que no va tenir cap influencia en els assajos perquè no hi havia estat en contacte en els dies previs. El director del Centre d’Atenció Primària de Valls, Josep Maria Magrinyà, subratlla que no es tracta d’un assaig clínic, ja que té una sèrie de limitacions, i que aquest protocol no és "reproduïble" a altres escenaris. A més, manifesta que si es vol fer una prova completa, aquesta hauria d’estar directament encarregada per algun departament de la Generalitat.

L’assegurança, pedra a la sabata

Un altre cavall de batalla ha estat la cobertura de l’assegurança per a les actuacions. Amb l’aturada del 2020, la Coordinadora va pactar pagar només el 20% de la quota, ja que amb prou feines es van poder fer castells i el risc va ser mínim. Aquesta quantitat –uns 114.000 euros– s’ha mantingut aquest any veient com avançava la pandèmia. Des de la CCCC, però, certifiquen que l’assegurança només cobria els assajos. Un cop s’ha vist l’opció de fer actuacions, per tant, la Coordinadora ha hagut de revisar el contracte. En les últimes setmanes la Coordinadora ha fet arribar una proposta a l’asseguradora de mantenir aquest 20% de la quota –que ja està pagat– i revisar el pagament a final d’any segons els castells que s’hagin pogut fer. "Hem demostrat que el 20% que hem pagat no s’equipara al 20% del risc del 2019", afirma el president de la CCCC, Pau Camprovin. Aquestes noves converses amb l’asseguradora ja han confirmat que tota aquella construcció que es faci a plaça estarà coberta, i així ho ha fet arribar la Coordinadora a totes les colles.

Colles i Coordinadora, per tant, segueixen treballant per a un retorn a les places. Les peces hauran d’encaixar mentre la pandèmia no ha donat el seu braç a tòrcer. Els primers pilars i assajos, però, comencen a posar una petita llum al final del túnel.