El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, han presentat aquest dimecres el full de ruta per accelerar la transició energètica a Catalunya. L’explicació del projecte que ha de posar al dia en clau de sostenibilitat la generació d’energia del país s’ha fet en un format de conferència conjunta, que portava per títol "Compromís 2030, horitzó 2050".

El primer pas, que es materialitzarà ja en el Consell Executiu del proper dimarts, serà la modificació del decret d'energies renovables, per incentivar l'autoconsum i prioritzar els projectes pactats amb el territori. "Cal actuar ja", ha subratllat Aragonès i, de fet, la consellera Jordà ha reblat que en aquesta dècada la producció de renovables ha de créixer a un ritme accelerat, per generar la mateixa energia que ara mateix es fa a Catalunya.

En un acte celebrat a l'Edifici Imagina, de Mediapro, Aragonès i Jordà han posat l’èmfasi en la necessitat d’actuar amb urgència davant l’emergència climàtica, un repte ambiental de caire global a escala planetària i del qual, han assegurat, Catalunya no en pot quedar al marge. En aquest sentit, Aragonès ha defensat que l’aposta per la transició energètica és, des del primer dia, una prioritat d’aquest Govern i que, en els propers mesos, l’Executiu té previst accelerar el procés de transició energètica per tal d’implementar, d’una vegada per totes, un nou model energètic a Catalunya. Jordà ha recordat que el desplegament de les energies renovables porta 10 anys aturat al país i Aragonès ha alertat que cal prendre la iniciativa en aquesta matèria o seran actors forans els que acabaran imposant el model.

Model distribuït, descentralitzat i participat

L’objectiu del pla de transició energètica es basa en la descarbonització, reduint les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 55% l’any 2030 i arribant a la neutralitat d’emissions de carboni l’any 2050. Per assolir-ho es plantegen tres eixos essencials: la descentralització, amb un model distribuït que transformi l’economia i la societat per implantar la nova activitat econòmica allà on es genera l’energia; la democratització i participació del sistema posant les comunitats energètiques locals, amb participació de la ciutadania, al centre de la producció de l’energia elèctrica; i la cohesió territorial guiada per un model sostenible, respectuós i acordat amb el territori, desenvolupat amb la cooperació de tots els agents.

El Govern planteja una transició energètica que vagi molt més enllà del canvi de generació elèctrica, ha defensat el president de la Generalitat. Que ha assegurat que no es farà amb els parcs eòlics o les centrals solars la concentració que es va produir amb les hidroelèctriques fa cent anys perquè suposa trinxar un determinat territori. La idea es que no passi a la Terra Alta o les Garrigues el que ja va passar als Pirineus o la Vall de l’Ebre.

El repte planejat és colossal. La consellera Jordà ha reconegut que "anem endarrerits i hem de fer un gran salt endavant" i ha detallat que ara mateix la "producció energia elèctrica a Catalunya és d'uns 12 gigawatts (GW), dels quals "només 3,5 procedeixen d'energies renovables". "El repte és que al 2030 arribem als 14 GW de renovables. Hem de fer en nou anys el que hem fet en 140 [des que va arribar l'electricitat a Catalunya]". "No és sorprenent que aquest canvi accelerat generi recels al territori", ha reconegut la consellera. De fet, durant la conferència hi ha hagut una protesta d'un centenar de persones convocades per la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, que demana reduir l'impacte de centrals de producció en el medi rural.

Canvis en el decret de les renovables

El projecte per a la transició energètica a Catalunya s’iniciarà amb l’aprovació, en el Consell Executiu de dimarts vinent, de la modificació del decret de les energies renovables (Llei 16/2019), que regula el desplegament de les instal·lacions eòliques i fotovoltaiques. Amb els canvis en el decret s'incorporarà la incentivació de l’autoconsum prioritzant el tràmit dels projectes que connectin a mitja tensió o siguin inferiors a 5MW. S'eliminarà l’opció de les empreses de presentar projectes sense coneixement dels propietaris dels terrenys o dels ajuntaments afectats. I s’obligarà a disposar de l’acord dels propietaris del 50% de la superfície afectada. També augmentarà la disponibilitat de sòls, afegint-hi els sòls urbanitzable: "Les ciutats han de participar en la transició energètica", ha comentat la consellera. A més a més, qualsevol promotor d'un projecte haurà d'obrir-lo a qualsevol persona o administració, com ara els ajuntaments, per participar en un mínim del 20% sigui en la propietat o en el finançament.

Per a Jordà, aquesta modificació és una "necessitat imperiosa, és la porta cap a una pacificació territorial necessària per a una planificació estratègica", que "no es podrà fer si tenim el territori molest". Segons ella, amb el canvi del decret de les renovables s'assoliran quatre objectius: "punxem la bombolla especulativa dels projectes al territori; iniciem un diàleg de veritat sobre les energies renovables al nostre país; afavorim els projectes participats, empoderem la ciutadania, fem que la gent sigui propietària; i introduïm la participació del món local i la ciutadania".

Aragonès hi ha afegit que la previsió amb què treballen és que el 2030 s'arribi al 50% de generació elèctrica via renovables, que el 2040 arribi l'apagada de les centrals nuclears i que el 2050 s'hagi completat la descarbonització energètica i no es generin noves emissions de diòxid de carboni.

Autoregulació comarcal

Altres punts del full ruta per a la transició energètica són la creació de la Xarxa d’Oficines Comarcals de Transició Energètica (OCTE), una xarxa de tècnics coordinats que el Govern situarà a cada comarca per donar suport als municipis en els projectes d’energies renovables. També planteja l’aprovació del Pla territorial Sectorial de les energies renovables a Catalunya, previst durant el segon semestre de 2023. Segons Jordà, amb aquest pla "sabrem quins espais de cada comarca poden acollir instal·lacions o ja no en poden acollir més, passarem de l''aquí no' a l''aquí sí'" i ha deixat clar que la decisió final recaurà en la pròpia comarca, que "s'haurà d'autoregular".

A més, el Govern també pretén tirar endavant una nova Llei de Transició Energètica en coherència amb els objectius establerts a la Llei de canvi climàtic. El Govern vol que la normativa arribi al Parlament durant el primer semestre de l'any vinent. Així com la creació d’una energètica pública amb capacitat d’influir des de l’administració en el sector de l’energia, i que participarà en la propietat de noves plantes de generació renovable, i podrà entrar en la gestió pública de les centrals hidroelèctriques quan caduquin les concessions.

Un altre punt del pla és l’impuls de l’aprofitament de la biomassa o el biogàs a través de l’Estratègia de la Bioenergia de Catalunya. I també s’aprofitaran les infraestructures industrials presents a Catalunya per altres fonts d’energia com l’hidrogen verd. Per tot plegat, Aragonès ha conclòs dient que "més que parlar de transició energètica hauríem de parlar de disrupció. Per fer front a crisi climàtica el canvi ha de ser profund i no podem fer el canvi amb els paràmetres de mercat del segle XX. Per això parlem de generació distribuïda propera als centres de consum".