180 científics d'universitats i centres de recerca catalans i internacionals han signat un manifest contra la candidatura dels Jocs d’Hivern 2030 i qualsevol altra en anys vinents, que consideren "inacceptable" pel seu impacte negatiu a nivell ambiental, social i econòmic. "Els Jocs no aportaran riquesa als Pirineu", assenyala el text.

En una roda de premsa a Barcelona, quatre dels científics signants han advertit dels "riscos" del projecte sobre el Pirineu en el context d'emergència climàtica actual, especialment pel que fa a l'augment del consum d’energia i aigua, les emissions de CO2 i la contaminació, i també les conseqüències sobre la biodiversitat.

A més, consideren que no tindria un impacte econòmic positiu al Pirineu i podria "agreujar el desequilibri i la dependència" de les comarques afectades per un encara major enfocament cap al turisme massiu i les infraestructures radials. "Els Jocs Olímpics són insostenibles ambientalment, econòmicament i socialment", adverteix el text.

Inviables sense neu artificial

A nivell ambiental, Ermengol Gassiot, arqueòleg de la Universitat Autonòma de Barcelona (UAB), ha advertit que "la majoria d'estacions d'esquí seran inviables sense neu artificial entre el 2030 i el 2050". El 2030 la majoria d'estacions catalanes tindran "problemes de viabilitat", algunes d'elles també amb neu artificial degut a l'augment estimat de temperatures d'entre un i 2,7 graus.

Produir més neu artificial comportarà un augment de despesa energètica i d'aigua "evident", així com més emissions de CO2 i obres d'infraestructures. "Els Jocs Olímpics d'Hivern al Pirineu amb les condicions actuals difícilment seran verds o ecològics", ha dit Gassiot.

Igualment, els científics lamenten que la proposta sigui "poc transparent" i no compti amb un pla d'implementació concret, amb el corresponent document d'avaluació ambiental.

"L'objectiu del manifest és fer accessibles aquestes dades a la ciutadania i a les institucions per alertar de l'impacte dels Jocs en la situació actual", ha afirmat Ariadna Nieto, investigadora en arqueologia de la Universitat de Lleida. Una d'elles és que el PIB de les regions que han acollit aquest tipus de projecte es pot reduir fins a un 2,7% en comparació amb el PIB nacional.

Els motius són diversos, com per exemple la reducció del turisme habitual en el temps en què es duen a terme, la capacitat limitada per atreure visitants o un impacte econòmic local "escàs" degut a la generació de feina "prècaria" i a través d'empreses de fora del territori. A més, els científics recorden "la manca de rendibilitat econòmica de les estacions d'esquí catalanes", set de les quals han estat rescatades per la Generalitat i tenen un dèficit de 74 milions d'euros.

Planificació estratègica sostenible

Els científics rebutgen no només aquesta candidatura sinó "el model genèric de desenvolupament que s'està duent a terme al Pirineu des de fa anys". Aposten per una planificació estratègica enfocada al foment de la "gestió sostenible" dels recursos naturals, per exemple la ramaderia extensiva i l'agricultura "en petit format" que "ha sostingut la població del Pirineu molts anys", ha explicat Federica Ravera, investigadora en Ciències ambientals a la Universitat de Girona.

Una altra de les conseqüències negatives de la construcció d'infraestructures i l'ampliació de pistes d'esquí seria l'afectació de la biodiversitat, amb la modificació d'ecosistemes i cabals hídrics, per exemple, i també "posar en risc la preservació de jaciments arqueològics" presents a la zona. "Ara ja hi ha multitud d'espècies amenaçades, i els jocs agreujarien les tendències que ja tenim ara mateix", ha conclòs Andreu Ubach, investigador en ecologia de papallones diürnes al Museu de Ciències Naturals de Granollers.