Este artículo se publicó hace 4 años.
Embarassos, parts i criança durant la segona onada, què esperar?
Tot l'après durant la primavera passada, pot ajudar a mitigar la incertesa els pròxims mesos?
Barcelona-
Donar a llum en pandèmia, no poder estar acompanyada durant el part o confinar-se amb un nounat sense tenir cap experiència són episodis que ja van succeir la passada primavera i poden tornar a repetir-se en els pròxims mesos.
Amb tot l'après a la motxilla, la vocal de Llevadores del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), Noemí Obregón, assegura que "un error que no s'ha de repetir és privar a les dones d'estar acompanyades de les seves parelles", ja que, a més de ser un dret de la dona, aquesta situació durant el part augmenta l'ansietat i dificulta el seu desenvolupament. Seguint una sèrie de precaucions senzilles, els centres "han de garantir que tota dona pugui estar acompanyada de la persona que desitgi durant el part i l'ingrés hospitalari", manté. El "gran encert" a la primavera va ser, segons Obregón, escurçar el temps d'estada hospitalària al mínim necessari, millorant la coordinació amb l'atenció primària i simplificant els processos administratius. "L'atenció precoç al puerperi al domicili és una experiència segura i amb àmplia tradició en altres països europeus" que cal mantenir i propiciar", afegeix.
És evident que ara hi ha molta més informació, un fet que per a Obregón fa que "algunes mesures que al principi eren molt restrictives ara se sap que no són necessàries", unes intervencions establertes sota el comandament únic del Govern central durant l'estat d'alarma. Per això insisteix que la dona pot estar acompanyada en el part, pot tenir contacte immediat amb el nounat, no s'han de separar i es pot realitzar lactància materna. Des del Servei Català de la Salut asseguren que "en aquests moments sí que es permet la presència d'acompanyant" i que aviat estarà llesta l'actualització del protocol, que es podrà consultar al Canal Salut.
De tot allò après, les recomanacions més importants d'Obregón per a les dones embarassades són la mascareta, el rentat de mans i la reducció de la vida social, "amb una especial insistència a limitar els contactes socials no necessaris". Pel que fa a la gestió de la por al coronavirus, Obregón considera que, tant en la primera onada com en aquesta, les embarassades s'han caracteritzat per ser molt prudents, i apunta que, més que por, el que tenen és precaució, i estan molt conscienciades a seguir les recomanacions.
En el terreny pràctic, un altre dels efectes de la pandèmia és que, si bé l'atenció no ha disminuït, aquesta es realitza "utilitzant les eines de telesalut per substituir determinades visites de control, amb una modalitat virtual en comptes de presencial". Pel que fa a la resta de visites que requereixen presencialitat, Obregón defensa que "s'han mantingut amb normalitat, ja que s'han considerat sempre una atenció prioritària". Més endavant, sobre el moment del part, l'experta assegura que l'atenció està garantida: "Les matrones sempre ens hem caracteritzat per estar prop de les dones. En el part és una proximitat fins i tot física, ja que en els moments de dolor o en els quals elles necessiten notar que som a prop continuarem sent aquí amb actes tan senzills com donar la mà o asseure'ns al seu costat". És "evident", agrega, que aquesta manera de procedir no canviarà, ja que és "intrínsec" a la seva professió.
Des d'una altra perspectiva, la periodista i autora de Mamà desobedient, Esther Vivas, considera que la pandèmia "ha posat de manifest l'ingent treball de cures que duen a terme les dones", en concret les mares. En el terreny de la maternitat, en una societat "hostil a l'experiència materna, ja no era fàcil, i en aquest context encara ho és menys", manté. Al seu judici, la pandèmia "ha accentuat algunes pràctiques constitutives de violència en l'atenció al part", en la mesura en què s'ha obligat moltes dones a donar a llum soles, que s'han separat dels seus fills en néixer i a les quals s'ha dificultat la lactància "havent donat positiu o no", amb pràctiques contràries a l'evidència científica i de l'OMS que una dona, tingui Covid o no, té dret a estar acompanyada, a no ser separada del seu fill en néixer i a poder-lo alletar.
"La covid no pot ser una excusa per a justificar la violència obstètrica, i el perill és que en aquest context de crisi en el qual s'aguditza la por al que pugui succeir es doni una reculada en l'atenció sanitària al part i als drets de les dones", assegura Vivas. L'autora insta a "encendre les llums d'alerta", i assenyalar que, amb covid o sense covid, les dones "sempre tenen dret a decidir en el seu part", i que cal visualitzar aquestes pràctiques de violència per poder-les erradicar.
En l'agenda del feminisme
Segons Vivas, és urgent que el moviment feminista incorpori la maternitat a la seva agenda política, que reivindiqui els parts respectats i que no vegi la maternitat "com una experiència aliena, sinó pròpia". I agrega que el fet que el patriarcat hagi "segrestat" la maternitat i l'hagi "usat per al control de la dona" no pot ser excusa per a donar l'esquena a les dones i mares, així que anima que "el feminisme s'apropiï de la maternitat en clau de drets". Per exemple, considera que quan no es permet l'entrada de la parella en les visites i en el part es vulneren els drets de la parella i de la mare i, en la mesura en què aquesta violència forma part de l'atenció al part, això permet que en el context de pandèmia "es justifiquin" aquestes pràctiques, que, en realitat, vulneren els drets de les mares. "És una vergonya que puguis anar a un bar i treure't la màscara, i que se t'obligui, en les visites de l'embaràs, a anar sola, i fins i tot a parir amb mascareta", critica Vivas, que lamenta que la violència obstètrica està completament acceptada en l'imaginari col·lectiu.
Esther Vivas avisa que aquestes pràctiques "ja es donaven abans de la crisi sanitària", un fet que posa de manifest la necessitat d'entendre el part no com una patologia, sinó com un procés natural que el que necessita és temps i respecte, i entendre que la majoria de parts són normals i que medicalitzar-los genera complicacions. Contra la infantilització i la paternalització de la mare en el part, recorda: "La dona és un subjecte actiu amb capacitat de decisió i drets".
Una natalitat que va a menys
L'any 2019 es va registrar la menor taxa de natalitat a l'Estat espanyol des de 1975, segons l'Institut Nacional d'Estadística, i hi ha un cert consens entre els experts en què la pandèmia del coronavirus encara reduirà més els naixements en aquest 2020, mancant dades al tancament de l'any. En concret, a Catalunya es van registrar l'any passat 61.513 naixements, sent la segona comunitat autònoma amb més nounats després dels 69.106 d'Andalusia. En el conjunt de l'Estat, els gairebé 360.000 naixements de 2019 poden donar una xifra aproximada de quants s'acabaran registrant en 2020, sobretot tenint en compte que els nascuts fins al novembre van ser concebuts abans que la pandèmia arribés a Espanya.
L'experiència dels que ja van passar per això
L'Alba i el Rubén, amb el part durant la desescalada, recorden com "molt estranyes" les últimes visites a l'especialista, en haver de creuar una Barcelona deserta, a més que el pare havia d'esperar fora del recinte. L'Alba, no obstant això, assegura que el part "va anar molt bé" i que el Rubén va poder fins i tot participar en ell. El Leo va néixer prematur i, quan a ella li van donar l'alta, però no al bebè, la cosa se'ls va complicar una mica més: mentre un es quedava amb el petit, l'altre "no podia estar pels passadissos, i les sales d'espera estaven tancades". Tampoc el carrer era una opció: era l'època de les franges horàries, i els bars també estaven tancats.
Ja a casa, la recomanació era no veure a ningú durant el primer mes, de manera que van passar setmanes en les quals van trobar a faltar els valuosos consells de les àvies. Allò també va ser "un repte" per aprendre a criar al petit. "Aquesta experiència ens ha ensenyat que les noves tecnologies i sobretot les videotrucades passaran a formar part del nostre dia a dia", afegeix l'Alba. Encara que celebra l'esforç de la sanitat catalana per adaptar-se a la nova situació, lamenta que els recursos disponibles "s'han ressentit", amb la cancel·lació de cursos i trobades molt útils per a mares d'un primer fill. Explica que "la situació era dura i trista en alguns moments", però que, encara que hagués volgut abraçar a la seva família, al final va ser una qüestió de temps. Estar confinats va servir a la parella per a "viure al màxim" una de les experiències més boniques que hi ha, expliquen.
Amb el naixement de la seva filla Agnès, a 15 dies del confinament, la Zaida i el Pau expliquen que es van repartir les tasques: per exemple, si el Pau s'encarregava de sortir a comprar, ella ho feia de cuidar a la nena, encara que en cap moment van tenir "ni un relleu ni ajudes externes". La nena va arribar amb un mes i mig d'antelació i, quan va arribar el confinament, els quedaven forces compres pendents. Consideren que una de les dificultats va ser la "falta d'acompanyament", sobretot en la lactància materna: "En aquest aspecte em vaig sentir una mica sola", lamenta la Zaida, ja que es van reduir les visites i la majoria eren telemàtiques i amb només un dels dos progenitors.
En el seu cas, celebren haver pogut fer alguns tràmits abans: "Avançant-se la nena, ens va salvar una mica de moltes coses". A més, durant el confinament i després de reclamar molta atenció els primers quinze dies, van tenir "tot el temps" per a ells i la petita, si bé lamenten no haver-lo pogut compartir socialment. Els queda l'espina de no haver pogut encara socialitzar i que tot es vegi "enrarit", una situació que no podien imaginar al principi de l'embaràs.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..