A tres setmanes de les decisives les eleccions municipals del dia 28, les enquestes mantenen un escenari a Barcelona més obert que mai, amb fins a quatre candidats amb més o menys opcions de lluitar per l'alcaldia: Jaume Collboni (PSC), Xavier Trias (Junts), Ernest Maragall (ERC) i Ada Colau (BComú). Parlem justament amb la darrera, l'alcaldessa de la ciutat en els darrers vuit anys, que aspira a arribar els 12 si aconsegueix ser reelegida per un tercer i definitiu mandat. Una xifra, d'altra banda, només superada per Pasqual Maragall en l'etapa democràtica.

L'aposta de l'alcaldessa és clara: aprofundir en la transformació d'un model de ciutat que ha de passar per estendre el model de superilles i la pacificació de carrers, per governar i posar límits a un turisme de masses que genera tensions en nombrosos punts de la capital i per intentar facilitar un accés a l'habitatge que segueix sent un dels principals problemes que pateixen els veïns. Un model que ha topat amb les resistències de determinats sectors de la ciutat, generalment vinculats a les elits econòmiques, que alimenten el retorn d'una hipotètica sociovergència, que les declaracions i les coincidències programàtiques de Collboni i Trias no deixen de fer plausible.

Conscient que per arribar a l'alcaldia caldran pactes, Colau defensa mantenir un "govern progressista" que, d'una manera o altra, compti amb la participació d'ERC i PSC, però que estigui liderat per Barcelona en Comú, justament per culminar el projecte endegat el 2015. De tot plegat en parlem en aquesta entrevista en què també advoca per l'entesa entre el Sumar de Yolanda Díaz i Podemos en l'àmbit estatal. Colau atén Públic per videoconferència des de casa, on s'ha confinat després de donar positiu de Covid-19 aquesta setmana.

Com fa vuit anys, quan va arribar a l'alcaldia, l'accés a l'habitatge és un dels principals problemes de Barcelona. Fins a quin punt confia que la nova llei estatal serveixi per resoldre-ho?

Efectivament, l'habitatge es manté com un dels principals reptes de totes les grans ciutats d'Europa, i a diferència d'altres països aquí tenim aquest dèficit històric d'Espanya de no tenir un parc públic suficient. Dit això, estic contenta perquè en aquests vuit anys gairebé hem duplicat el parc d'habitatge públic de la ciutat i ja és el més gran de totes les grans ciutats de l'Estat. Estem fent feina, però quan parteixes d'un parc públic que era de l'1%, com el que ens vam trobar, feia falta una llei que obligui els privats a corresponsabilitzar-se, que és el que mai hi ha hagut a l'Estat espanyol. Aquesta llei vol dir que hi pugui haver empreses i particulars que facin negoci immobiliari, però no que especulin a costa d'expulsar milers de veïns de casa seva.

És una llei que feia falta per apropar-nos al context majoritari europeu, però és una reivindicació de mínims, no de màxims. La vam plantejar quan vam entrar, el 2015, però ens ha costat molt perquè tots sabem que el Partit Socialista és molt sensible a les pressions del sector immobiliari. Gràcies a la pressió social s'ha aconseguit i és un primer pas, que necessitàvem per aturar les pujades abusives dels lloguers que se segueixen produint any rere any. En el temps que va estar vigent la llei catalana es va demostrar que és una regulació que funciona i ja ho tenim tot preparat per demanar que tota Barcelona sigui declarada àrea tensionada. Esperem que la Generalitat faci els tràmits molt àgilment perquè s'apliqui d'immediat. Al mateix temps, però, hi estarem a sobre perquè no en quedin fora els lloguers de temporada i ja ho hem dit a la ministra del ram, Raquel Sánchez.

Amb els projectes que hi ha en marxa, el parc d'habitatge públic de la ciutat es doblarà el 2025, quan s'arribi als 15.000 pisos. En el proper mandat, però, un dels grans objectius és que s'acceleri el volum de pisos assequibles a través de la reserva del 30% de cada promoció, que fins ara tot just n'ha aportat 120?

N'haguessin entrat molt més si el PSC i ERC ens haguessin fet cas quan vam dir que s'havia de fer la suspensió de llicències amb la tramitació inicial de la regulació. No es va fer i van entrar centenars de comunicats que han permès molts constructors fer promocions que s'escapaven de l'aplicació del 30%. A més, abans de fer-ho vam parlar amb ciutats que fa anys que l'apliquen, com Londres i París, i el regidor d'Habitatge de Londres ja ens va dir que això passaria, que el sector immobiliari al principi es resistiria a la seva aplicació, però que finalment veuria que igualment li surt a compte i el 30% funcionaria perfectament. Estava previst que hi hauria una certa resistència del sector i un cert retard en la seva aplicació, per tant en el proper mandat esperem que el 30% donarà fruits. És molt important perquè no és només corresponsabilitzar el sector privat perquè faci habitatge assequible, també perquè garanteix que hi hagi habitatge protegit a tots els barris.

On segurament s'ha avançat més és en l'àmbit de la transformació de la ciutat, amb l'expansió de les superilles, una pacificació de carrers que cada cop més és una realitat, la reducció del trànsit de tota la ciutat i, sobretot, de l'Eixample... Fins on voldria arribar els propers anys?

Crec que ningú discuteix que tenim un model de ciutat, un model de futur, que passa per reduir el trànsit, posar les persones al centre, potenciar el transport públic, i no només per reduir la contaminació, sinó per guanyar un espai públic, democràtic i de qualitat per a tothom. Això ja s'està començant a veure i a notar, no només és una realitat a Consell de Cent o Sant Antoni, ho és a la Marina, a Sant Andreu, a Nou Barris, a Glòries, a l'Avinguda Meridiana,...

Ja s'està veient que aquesta transformació no només redueix la contaminació, que en aquests vuit anys ho hem fet un 30%, sinó que es guanya una ciutat més democràtica i de més qualitat per als veïns i veïnes de tots els barris. En el proper mandat el volem consolidar i que el model superilla arribi a tots els barris. I ho volem fer no només reduint el trànsit, augmentant el transport públic i els carrils bici, sinó també protegint les escoles i els seus entorns. És un model de ciutat diferent del que hi havia hagut fins ara, que posava el cotxe al centre, nosaltres hi volem posar les persones. I allà on la transformació ja es pot veure i tocar ningú vol tornar enrere. Em sembla que és el model del futur i tampoc he escoltat que altres forces polítiques tinguin un model alternatiu, més enllà de frenar aquesta transformació.

És un canvi de model que genera resistències i rebuig en determinats sectors, per exemple vinculats a lobbies com el RACC. S'esperava aquell nivell de crítica?

M'imaginava que hi haurien resistències, perquè això passa quan toques privilegis, però no m'imaginava que arribaria a tal nivell de bel·ligerància amb tota la guerra judicial que hem tingut per part d'alguns lobbies molt concrets, com ara el d'Agbar, vinculat a l'aigua privatitzada. M'ha sorprès el seu nivell de lawfare, però no renunciem a què es pugui fer una consulta a la ciutat sobre la gestió pública de l'aigua. També hem rebut querelles del sector immobiliari, dels fons voltor... Ser una administració que ha posat les persones per davant dels interessos especulatius ens ha suposat diverses querelles, que s'acaben arxivant però que intenten generar soroll i a nosaltres ens reafirmen a fer el que hem vingut a fer, ressituar i ficar els interessos de la majoria social per damunt dels interessos d'uns pocs lobbies.

Més enllà que la gent que viu en un carrer pacificat no vulgui tornar al model anterior, hi ha el debat sobre si fer una transformació d'aquest tipus encareix l'habitatge i gentrifica, però entenc que justament és una qüestió molt lligada al control dels preus.

Em sembla realment escandalós com alguns sectors que no volen que canviïn les prioritats de la ciutat i volen mantenir els seus privilegis intentin utilitzar de forma perversa l'argument de la gentrificació. Em sembla una falsedat. Si la lògica és que perquè millorem un carrer s'apugen els preus, vol dir que no hauríem de fer cap millora a la ciutat, cap inversió en infraestructures, no hauríem d'haver fet la parada de Metro a la Marina, no hauríem d'haver fet la biblioteca García Márquez a la Verneda... No, el que fa pujar els preus no és millorar els barris i la vida de la gent, és que hi hagi una especulació sense límits i sense cap regulació en aquest país. Per tant, s'ha d'anar a les causes, per això és important la nova llei de l'habitatge que permet regular els lloguers, la reserva del 30% i també regular el turisme, com hem fet nosaltres.

Som una ciutat amb turisme, però que no vol col·lapsar de massificació turística. Per això vam tancar milers d'apartaments turístics il·legals, estem en contra de l'ampliació de l'aeroport, que suposaria 20 milions més de turistes l'any en una ciutat que està arribant als seus límits, i també hem plantejat que s'ha de decréixer en els creuers... Hem d'anar a l'arrel de la gentrificació i posar regulacions que limitin l'especulació, protegeixin la vida veïnal als barris i regulin el turisme.

Les xifres de visitants de la ciutat ja han tornat als nivells prepandèmics. Què es pot fer per evitar la massificació? A dins del govern hi ha hagut posicions diferents, perquè el PSC, que ha liderat l'àrea de Turisme, defensa seguir augmentant el volum de visitants.

És una de les coses que es debatrà clarament en la campanya. Hem estat pioners en la regulació del turisme, quan vam arribar ens van dir que aturaríem l'economia de la ciutat i això ha estat fals. És veritat que seguim tenint zones tensionades, però imagina't com estaríem si no haguéssim tancat 8.000 pisos il·legals i no ens haguéssim enfrontat a Airbnb com ho hem fet, amb multes, si no haguéssim ordenat el tema dels hotels... Hi hauria un descontrol absolut.

S'ha demostrat que la regulació és bona, no només per controlar els desequilibris de la massificació turística, sinó per protegir la pròpia activitat econòmica de la ciutat. No només no l'hem aturat, sinó que malgrat la pandèmia avui tenim l'atur més baix dels darrers 15 anys i on s'està creant més ocupació és en sectors d'innovació, de tecnologia, ..., que ens interessen molt més, perquè la ciutat depengui menys del turisme. Hem de seguir per aquest camí, per la regulació i per la diversificació econòmica.

Amb la regulació hem de seguir pel camí, vam tancar els 8.000 pisos il·legals que ens va deixar el senyor Trias però en alguns sectors de la ciutat estem veient que s'haurien de poder revocar llicències de pisos. Barcelona té dret a decidir el seu model turístic i per fer-ho la llei catalana s'ha de modificar i ens ha de donar el poder als ajuntaments perquè si considerem que en les zones més tensionades necessitem més habitatge i menys concentració turística puguem revocar llicències. No té sentit que hi hagi concentracions de grans propietaris que hagin aconseguit llicències a perpetuïtat, amb només 200 euros i un comunicat, com va passar en el mandat de Trias. No té sentit que hi hagi aquest lucre infinit d'un pocs a costa de desequilibrar la vida dels nostres barris.

També volem que es plantegi el decreixement de l'activitat creuerística, que no és sostenible, no ha parat de créixer i genera uns desequilibris al centre de la ciutat. S'ha de poder plantejar aquest debat com s'ha fet a Palma i a d'altres ciutats. En tot això serà important el posicionament d'altres grups. El senyor Trias ja ha deixat clar que serà l'abanderat del negocianisme climàtic, no només vol ampliar l'aeroport, també que la ciutat segueixi plena de cotxes i aturar la segona fase de les obres de connexió del tramvia. I em preocupa molt que el PSC de Jaume Collboni s'hagi obert a pactar amb Trias i hagi dit també que aturaria la segona fase del tramvia, que ampliaria l'aeroport i que no posaria límits a la massificació turística. Crec que això no és representatiu de la voluntat de la ciutat, que és progressista i vol que regulem el turisme i l'economia i aturem l'especulació per protegir la vida als barris. Ens esforçarem per guanyar les eleccions i per fer-ho amb la màxima força possible, perquè si quedem primers som la garantia que el PSC tiri més cap a l'esquerra i no cap al negacionisme climàtic i el senyor Trias.

En els grans temes de ciutat i les propostes socioeconòmiques els programes de Trias i Collboni estan molt a prop?

Això semblaria en el moment actual, però vull reivindicar que en els darrers quatre anys el PSC ha votat totes les nostres mesures: el 30%, la regulació dels pisos turístics, la transformació urbana, les superilles, ... El que veig ara és inconsistència i poca credibilitat del senyor Collboni, com si amb la seva sortida del govern però amb el seu partit quedant-s'hi mostrés que no té res a veure amb tot el model de ciutat i de transformació que estem impulsant, quan també l'ha votat el PSC. Entenc que està intentant captar votants més de centre, però els votants progressistes estaran força desconcertats amb aquest canvi de posicionament del senyor Collboni. El fet és que hem aconseguit que el PSC votés totes les transformacions urbanes que hem impulsat des de l'alcaldia.

Alguna cosa s'ha fet malament amb el nou contracte de neteja perquè a les enquestes es mantingui la percepció a que Barcelona està bruta?

Crec hi va haver un moment crític l'estiu passat, que va coincidir amb el canvi en el contracte. No són només més de 300 milions anuals, sinó que implicava canviar tots els vehicles i els contenidors i en el moment de fer la transició i canviar-ho tot clarament hi van haver desajustos. Van tenir diverses explicacions, com la sortida de la pandèmia, el conflicte d'Ucraïna que va generar inflació i va retardar l'arribada de materials per als nous vehicles, problemes amb empreses que canviaven de zona i hi havia desajustos amb els recorreguts que feien...

És cert que hi havia alguns barris que no tenien una neteja adequada, però vam fer un reforç amb equips extres fins que es va estabilitzar el nou contracte i ara ens arriben moltes menys queixes. Ara bé, hi ha zones centrals que amb la pressió de la massificació turística que tenen pots tenir la sensació que no s'hi neteja prou, com a conseqüència de l'ús tan intensiu de l'espai públic que s'hi fa. Les papereres de la Rambla es canvien 14 vegades al dia. Ara mateix s'està netejant més que mai i la implementació del nou contracte ja s'ha culminat i majoritàriament funciona bé a tots els barris.

A mesura que passen les setmanes aparentment les enquestes li van millor a Barcelona en Comú. No sé si la polarització a favor o en contra seu i de les seves polítiques l'està afavorint, de la mateixa manera que el retorn de Trias ajuda a clarificar el debat?

Crec que la polarització mai és bona, mai hem plantejat el debat al voltant nostre, sinó del model de ciutat. Però sí que és bo que totes les forces polítiques que puguin tenir un bon resultat es posicionin a nivell de model de ciutat. Ningú discuteix que nosaltres en tenim un i estem transformant la ciutat, hem canviat les prioritats, i el que necessitem és que les altres forces, si ens critiquen, diguin quin és el model alternatiu. És veritat que Trias ha clarificat molt l'oposició al nostre model, tot i que no està clar què vol fer, si simplement vol tornar a la situació que hi havia abans, on hi havia milers de pisos turístics il·legals descontrolats, especulació i contaminació sense cap límit, perquè alternatives en positiu no n'hi he escoltat. Però em preocupa que el PSC de Collboni s'hagi apuntat a aquest model de desmuntar tota l'obra de govern d'aquests anys, perquè no crec que sigui representativa dels votants socialistes. Soc molt explícita i estenc la mà a tots els votants progressistes que volen que les polítiques progressistes i de transformació continuïn endavant i serà molt important que la campanya no es polaritzi al voltant meu i de BComú, sinó dels temes de ciutat.

És evident que caldran pactes per governar i ha defensat que vol liderar un govern progressista. La seva aposta ideal segueix sent una aliança amb PSC i ERC?

Hem estat sempre igual de clars i transparents, sempre he dit que aquesta és una ciutat progressista. En un món on creix l'extrema dreta, Barcelona és un referent internacional de ciutat oberta, orgullosament diversa, feminista, progressista i valenta que s'enfronta també als monstres com l'especulació i crec que també hi ha d'haver un govern progressista que la representi. I nosaltres som la garantia que hi hagi un govern progressista, com ho ha estat aquests quatre anys, amb el PSC a dins i ERC com a principal soci a l'oposició. Però mes enllà de qui estigui a dins i qui a fora, és evident que defensem un acord de les forces progressistes i que si quedem primers ja hem demostrat que el PSC i ERC miren més a l'esquerra que no cap a la dreta. Per això volem liderar l'alcaldia, per continuar amb la transformació de la ciutat i consolidar el model de futur que estem impulsant a tots els barris i per garantir que les forces progressistes pactin entre elles.

S'imagina una aliança a tres per a la investidura entre Trias, Collboni i Sirera?

Sincerament no vull entrar a fer hipòtesis, però sí que crec que ens hem de centrar en els continguts i propostes per a la ciutat. I em sembla molt preocupant el nou posicionament del senyor Collboni, que de forma frívola abandona la seva responsabilitat com a primer tinent d'alcaldia, fa veure que no té res a veure amb les polítiques que s'han fet els últims quatre anys i tant ell com el senyor Trias diuen obertament que volen pactar per aturar el model de transformació de polítiques progressistes a la ciutat. Això és molt decebedor per a molts votants socialistes i insisteixo en apel·lar tots els votants progressistes perquè no passi i es mantingui un govern progressista.

En aquest segon mandat, ha anat a més la guerra judicial o 'lawfare' de determinats poders de la ciutat contra les polítiques de l'ajuntament. A què ho atribueix?

En un primer mandat sembla que alguns poders fàctics ens van tolerar com un anècdota, com un accident en unes eleccions. Quan van veure que érem gent seria, treballadora, que estàvem disposats a fer el màxim esforç per implementar els compromisos amb què ens havíem presentat i canviar les prioritats i els privilegis de la ciutat com no havia fet ningú abans, aleshores va començar una guerra judicial que no té precedents a Barcelona. Han vist que sí, que anàvem seriosament i que seguirem fent el màxim per prioritzar l'interès general i defensar el lideratge públic, però no ens espantaran, al contrari.

Seguim amb una inflació molt disparada, que contribueix a una cronificació de la pobresa i un increment necessitats socials. En els propers quatre anys la batalla contra la desigualtat serà fonamental a nivell municipal?

Crec que ja era així, ens vam trobar amb una ciutat que tenia una tendència cap a unes desigualtats entre barris i de rendes inacceptables per a una societat democràtica i ho hem començat a revertir, hem recuperat la inversió en escoles, l'hem duplicat en transport públic... La transformació urbanística no és només una lluita contra el canvi climàtic i la contaminació, també és una lluita per la igualtat de barris i d'oportunitats. Tots aquests anys hem situat Barcelona com a líder en inversió social a l'Estat, no només reforçant els serveis públics, sinó fins i tot ampliant-los amb nous, com el dentista municipal o el canguratge municipal, polítiques que ens han permès respondre millor a la situacions de crisis que hem tingut, com la pandèmia o la inflació. En el context actual l'hem de mantenir. Els eixos de la transformació urbana i la priorització de les polítiques de socials i la reducció de les desigualtats van de la mà i són igual d'importants.

Finalment, la líder de Sumar i vicepresidenta segona del Govern espanyol, Yolanda Díaz, es bolcarà en la seva campanya i vostè també li dona suport al seu projecte. Com creu que s'ha de resoldre la tensió entre Sumar i Podemos a nivell estatal?

La ciutadania ens diu molt clarament que necessitem unir forces per objectius comuns i, més que mai, en temps d'incertesa i de múltiples crisis com les que vivim actualment, amb el creixement de l'extrema dreta, el canvi climàtic o una economia que genera desigualtats, les forces progressistes hem d'unir forces. Estic orgullosa que a Catalunya hem treballat en aquest sentit i anem tot junts i estic convençuda que això també serà possible a l'Estat. És la voluntat de la Yolanda [Díaz] i Podemos ha deixat molt clar que ella és la seva candidata i s'acabarà trobant la fórmula per materialitzar l'acord. No hi ha cap dubte que aquest acord s'ha de produir, que és el que hem defensat. La Yolanda vindrà a la campanya, però també estan convidadíssimes les líders de Podemos, en concret he convidat la Ione Belarra com a secretària general perquè aquí anem juntes, podem guanyar perquè anem juntes i m'agradaria que aquesta victòria tot l'espai se la sentís com a pròpia.