Els veïns de Poblenou exigeixen que es facin els pisos públics previstos en el pla urbanístic del 22@

Fa dues dècades que va néixer el 22@, l'anomenat barri tecnològic de Barcelona, al districte de Sant Martí. L'objectiu era fer de la ciutat una de les capitals europees de la innovació. Però el cert és que gran part dels espais destinats a oficines i despatxos - un 42%, segons l'Observatori dels Barris del Poblenou- continuen buits. I molts dels pisos públics que s'hi havien de construir, previstos en el pla urbanístic inicial, encara estan pendents.

L'Associació de Veïns del Poblenou de Barcelona ha denunciat en un comunicat aquest divendres que el sector empresarial, "acompanyat d'algunes formacions polítiques", ha obert la porta a reconvertir aquestes oficines buides en habitatges privats. Avisen que la "requalificació" del sòl industrial no seria positiva pel barri. Els veïns han lamentat que “aquesta transformació clarament especulativa s’ha viscut des de fa molt temps al barri, sobretot des de la construcció de la Vila Olímpica”.

No podem admetre que es construeixi més habitatge privat amb preus inaccessibles a la major part del veïnat

Així mateix, l'entitat ha exigit al Govern i l'Ajuntament de Barcelona que "es posin les piles" i construeixin els 2.000 habitatges protegits previstos en el pla urbanístic del 22@ de l'any 2000. També ha demanat que s'iniciïn els tràmits per aconseguir la cessió anticipada de sòl que ha de permetre tirar endavant els 6.500 immobles públics i de lloguer que planteja el nou pla, aprovat l'any passat.

“La construcció d’aquests ha de ser la prioritat absoluta de les administracions. No podem admetre que es construeixi més habitatge privat amb preus inaccessibles a la major part del veïnat”, han assegurat.

8.500 immobles públics i de lloguer

L'Associació de Veïns del Poblenou de Barcelona recorda que el nou pla ja va reduir el sostre d’activitat de 540.000 a 400.000 metres quadrats i ha considerat que la ciutat necessita mantenir l’espai destinat a activitat econòmica. “No podem dependre només de la indústria del turisme que, entre d'altres conseqüències, aboca als barris a un procés de gentrificació inacceptable”, han valorat.

No podem dependre només de la indústria del turisme que, entre d'altres, aboca als barris a un procés de gentrificació inacceptable

En aquest sentit, han apuntat que les oficines per si mateixes no són dolentes, sinó depèn de l’ús que se’n fa. “Que els promotors prefereixin mantenir-les buides en comptes de rebaixar el seu lloguer perquè entrin activitats socialment interessants i necessàries, indica clarament l’interès especulatiu de les seves inversions”, han valorat.

Equipaments necessaris per al barri

Així mateix, els afectats han explicat que les al·legacions que l’associació veïnal del Poblenou va presentar a l’aprovació del pla 22@ reclamaven, entre d'altres qüestions, que el 100% del nou habitatge fos assequible (públic i de lloguer), que el sostre destinat a oficines no superés el 10% del total i que s’ampliés l’àmbit del pla per aconseguir més habitatge públic.

“Amb l’excusa que el pla havia de ser viable econòmicament, l’Ajuntament no va acceptar la nostra al·legació sobre l’habitatge i va obrir el meló a l’habitatge privat”, ha dit l'AV del Poblenou, que ha considerat que “és un escàndol parlar de viabilitat econòmica quan a la pràctica el sector immobiliari pot permetre’s el luxe de tenir les oficines buides, i aquí no passa res, el negoci continua”.

Així, ha plantejat que les oficines buides es cedeixin temporalment a l’Administració per activar equipaments necessaris per al barri o per destinar-les de forma temporal a habitatge d’emergència per a persones amb risc d’exclusió social.