Badalona canviarà la setmana que ve d’alcalde i ja serà el quart diferent en 10 anys. Mocions de censura, dimissions i bloquejos han marcat el govern municipal l’última dècada i això ha desencantat els veïns, cansats, diuen, que l’espectacle per les cadires eclipsi la pròpia gestió i la manca d'un projecte de ciutat. "Jo no sé ni qui hi ha, a l’Ajuntament. Estem abandonats", diu l'Elena Rodríguez, paradista del mercat de Sant Roc. "No influeix en el dia a dia. A mi no m’interessa", afegeix el Sergio, peixater, unes parades més enllà. "A mi no m’agrada el que li han fet [a l’Albiol]. Es nota quan hi és ell, sempre fa coses pel barri", discrepa la Pepi. "Es preocupa més que la Sabater i el Pastor, està molt als barris i parla amb la gent", explica la Manoli, del forn. "[El canvi d'alcalde] no preocupa gaire, la gent va a la seva", diu un altre paradista, aquest del mercat Torné, al centre.

Opinions de tots colors, però amb una base comuna: tants canvis no permeten construir projectes a mitjà o llarg termini i la ciutat se’n ressent. "No hi ha un projecte de ciutat i això és el que a mi em desencanta", explica Odile Arqué, filòloga i escriptora badalonina.

El PP va ser la llista més votada a les eleccions del 2011 i Xavier García Albiol va arribar a l’alcaldia (2011-2015), que va passar després de les següents eleccions a Dolors Sabater, de Guanyem-Badalona en Comú (2015-2018), reemplaçada a través d’una moció de censura pel socialista Àlex Pastor (2018-2020), dimitit per ser detingut conduint borratxo durant el confinament i substituït de forma interina escassos dies per la cap de llista dels Comuns, Aïda Llauradó. Des de maig de 2020 Albiol va recuperar l'alcaldia en trencar-se el pacte de govern, però la setmana que ve previsiblement la perdrà per la moció de censura que farà alcalde Rubén Guijarro, del PSC. És a dir, en un mateix mandat, hi haurà hagut tres alcaldes.

"Si ets un ciutadà normal i corrent, tens la sensació que això no va amb tu. La gent no se sent representada", lamenta Arqué. La desídia i inacció del consistori és un sentiment generalitzat. "Aquests anys no s’han pogut fer gaire coses per culpa dels canvis", apunta Francesc Sabater, implicat en un esplai del centre. "Amb els canvis es paralitza tot", afegeix un client de la Manoli, del forn, que està implicat en una associació veïnal. Ell coneix Guijarro, número dos de l’exalcalde Pastor, però explica que la majoria de veïns no. Així ho corroboren la majoria de paradistes consultats.

Un govern en minoria

Aritmètiques complicades i l’augment del nombre de partits al consistori han estat dos factors clau en la política de l’última dècada. Hi ha una sensació compartida que hi ha massa partits. "No deixen fer res a ningú, no s’acaba de fer res", diu una paradista del mercat Torné. "L’Albiol ha governat perquè la resta de candidatures no s’han posat d’acord, però quan s’hi posen, aquesta política no té res a fer", afirma Enric Elejalde, activista social i membre d’Anticapitalistes. Els bloquejos i les mocions de censura han estat a l'ordre del dia i han aprofundit la inestabilitat política.

Aquest nou canvi porta incertesa però també hi ha qui té sensació d’esperança, com Lejalde, que diu que és una sensació compartida als moviments socials: "Tot i les limitacions que suposa la situació actual, hi ha esperança que alguna cosa es noti", afirma. Tot i això, el fet que es tracti, altra vegada, d'un govern en minoria, minva la seva capacitat d'acció. "Ens agradaria que el govern fos amb altres partits i no només del PSC, però fer fora l’Albiol és l’important", afirma contundent Cristina Gotzens, també part del mateix esplai que Sabater.

I és que entre els detractors de l'actual alcalde, es tracta d'una molt bona notícia que l'oposició s'hagi posat d'acord, a diferència de fa dos anys, quan van ser incapaços d'articular un govern alternatiu. Jaume Oliveras, militant històric del PSUC, va ser regidor al primer ajuntament democràtic de la ciutat i el 2014 va ser un dels impulsors de la candidatura de Guanyem, tot i que fa temps que n’està desvinculat. Considera que la moció era "necessària" per "higiene democràtica", per tal de fer fora un alcalde vinculat a irregularitats com les que mostraven els papers de Pandora.

Tot i celebrar l’acord, Oliveras lamenta que no sigui "ampli" i serveixi per formar un govern de coalició. "S’havia d’haver intentat un acord ampli per sis anys per avançar en el projecte de ciutat. D’aquí un any i mig, les eleccions podrien modificar els regidors, però no l’acord", explica.

Quins reptes hi ha a la ciutat?

"Crec que es pot fer molt, però tinc els meus dubtes sobre si s’acabarà fent", afirma Oliveras. Explica que ara hi ha un pressupost extraordinari de 78 milions d’euros provinents dels superàvit municipal, congelat per la llei Montoro i alliberat l’estiu de 2020. El total eren 155 milions, dels quals 78 es van destinar a fer un pressupost d’inversions, però encara se n’han executat molt pocs. En aquests 18 mesos, el nou govern els podrà invertir. El pressupost ordinari, diu Oliveras, ja està preparat i es pot aprovar aviat. "Amb això i amb la majoria d’inversions per actuar ja, aquest consistori tindria diners per invertir i intentar donar una imatge de gestió", afirma.

Tot i això, els veïns comenten que és molt difícil que l'Ajuntament els faci cas i que sembla que, literalment, no faci res. "Tenim una administració local molt anquilosada, amb poca capacitat de gestió, i un govern que no deixarà de ser feble, amb només 12 de 27 regidors", assenyala Oliveras. "Parlar amb l’Ajuntament i aconseguir coses és gairebé impossible, és com si no hi treballés ningú", afegeix Gotzens. "Amb la Covid s'ha complicat molt poder-hi fer gestions", s'hi suma Elena Rodríguez, del mercat de Sant Roc. "Jo he perdut la fe en l'administació, ni ens escolten ni res", diu Jordi Armengol, carnisser al mercat Torné. 

Per Oliveras hi ha "assignatures pendents claríssimes" com la reobertura de la biblioteca municipal central o la rehabilitació del Pont del Petroli, que es va partir en dos durant el temporal Glòria, el gener de 2020. Renovar el concert de neteja, finalitzat des de l'any passat, o establir una "política clara" de seguretat ciutadana són altres qüestions que cal abordar. Gotzens i Sabater assenyalen la importància que es dissolgui la unitat Omega, una brigada de la policia municipal que actua com a antidisturbis creada per Albiol que, denuncien, pràcticament "persegueix" els joves. "Ho va fer per marcar múscul i no tindria sentit que seguís", assenyala Sabater. Aconseguir espais alternatius d'oci nocturn pel jovent també és una altra de les prioritats.

Hi ha reptes que van més enllà i pels quals els veïns afirmen que tampoc s'ha treballat en els últims anys. "Hi ha molta pobresa. [Sant Roc] és un barri obrer com qualsevol altre", diu l'Elena. Per Arqué, Badalona té "problemes estructurals" com totes les ciutats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). "La ciutat està empobrida, hi ha desnonaments, gent dormint al carrer... I els conflictes veïnals produïts per la mateixa pobresa que cada dia van en augment", afegeix Oliveras.

Tornarà a guanyar l'Albiol?

García Albiol ha estat en tres ocasions la llista més votada. "Fa molt per la ciutat. Com ell no hi ha ningú, sempre fa coses pel barri, es nota quan hi és ell", diu la Pepi. Viu a Montigalà i assegura que "es tornarà a presentar i guanyarà". Ell mateix ha confirmat que optarà a la reelecció el 2023 i a la ciutat hi ha opinions dividides sobre què passarà. La majoria de paradistes es mostren convençuts que tornarà a ser la llista més votada. "Als barris va fent coses. Al centre, no", afirmen uns peixaters del mercat Torné. Sabater també ho creu i diu que estar a l’oposició fins i tot li pot servir per tenir un altre altaveu i començar a fer campanya des del primer dia.

"És capaç de comunicar i prometre coses que encara que després no compleixi queden molt bé, fent ús de la demagògia i traient els pitjors sentiments d’alguns sectors de la població", assenyala Elejalde. Ha tret partit del "missatge dur" contra qüestions com la delinqüència, la brutícia i la migració i això ha calat en alguns sectors de la ciutat. A través d'un discurs populista, fent ús del seu carisma i creant una imatge de prestigi ha aconseguit distingir-se de la formació a qui representa, remarquen alguns dels entrevistats, fins a tal punt que en algunes campanayes el logotip era pràcticament inexistent. Això ha facilitat captar vot anteriorment socialista, abans força predominant al municipi. "S’ha guanyat a la gent amb la idea que es preocupa per ells, va al barri, es fa fotos", diu Sabater. "Fa coses visibles per la gent al dia a dia, però no fa polítiques reals", afegeix Gotzens.

Algú li podria disputar la victòria en els propers comicis? Per Arqué, "hauria de sortir algú amb un lideratge i un tipus de carisma que pogués atraure aquest tipus de votants". Un fet que, per ara, no es preveu, però en 18 mesos l'escenari podria tornar a capgirar-se.