El passat 26 de setembre es van presentar 300.000 firmes al Congrés dels Diputats per incloure el delicte de Persuasió coercitiva al Codi Penal espanyol, una proposta redactada per Carlos Bardavío, advocat de l'Associació Espanyola de Víctimes dels Testimonis de Jehovà (AEVTJ). Aquesta entitat, fundada el 2017, compta actualment amb uns 400 socis, 100 dels quals viuen a Catalunya. Persones que, segons el delegat de l'associació a casa nostra, Samuel Ferrando, han buscat refugi després de patir "ostracisme" i de marxar d'una comunitat "que controla tots els aspectes de la seva vida". 

Entrevistem Ferrando per fer una radiografia general d'aquest fenomen. A poc a poc les "víctimes" han començat a denunciar els greuges causats per les estrictes normes dels Testimonis de Jehovà, així com la cultura del silenci al voltant dels casos d'abús sexual. Segons Ferrando, en el conjunt de l'Estat hi ha unes 120.000 persones ―40.000 a Catalunya― que professen aquesta fe amb "pràctiques sectàries".

Com descriuria la vida dins dels Testimonis de Jehovà?

És viure en una comunitat hermètica, on la majoria dels membres han nascut dins. És una organització que dicta normes per a tots els aspectes de la vida: des de l'entreteniment ―quines pel·lícules pots veure, quina música escoltar―, passant per l'educació i si és bo o no cursar estudis universitaris, fins a quines són les amistats recomanables o qui és la persona adequada per casar-te.

De quina manera fan complir aquestes normes o recomanacions?

Hi ha normes que comporten conseqüències directes i altres són recomanacions, però que són imposades per la força que estableix la comunitat. Per exemple, estan prohibides les transfusions de sang. Si algú se'n fa una i no demostra penediment, està violant un mandat bíblic i, per tant, se'l castigarà amb l'expulsió de la congregació. 

Què implica l'expulsió?

L'ostracisme total. Els membres de la comunitat estan sota amenaça de ser expulsats si tenen un contacte continuat amb algú que ja no pertany als Testimonis de Jehovà. Al cap i a la fi, no deixa de ser un xantatge perquè et comportis com ells diuen. Pel que fa a les recomanacions sense conseqüències directes, és la pressió de grup la que mou les teves decisions. Com un membre jove, no escoltaré determinada música, no veuré segons quina pel·lícula o penjaré una foto insinuant a les xarxes socials si no vull que se'm jutgi. Tot està pautat.

Una persona expulsada pot tornar a la comunitat si es penedeix?

Pot tornar a la congregació. Però hi ha gent de la nostra entitat que ha tornat per no perdre a la seva família i els amics, no perquè cregui novament en les normes.

Els Testimonis de Jehovà es defineixen com una religió?

Ells consideren que són La Veritat i que la resta de religions són fruit de Satanàs i del seu sistema. 

Quan i amb quina motivació va néixer l'AEVTJ?

L'any 2017, una sèrie de persones que havien estat Testimonis de Jehovà i que ja feien activisme a les xarxes socials van decidir ajuntar-se i fer una associació. És recent perquè hi ha molta gent que surt de la comunitat, però que manté la programació instaurada al cap. Durant anys continuen pensant que tot és culpa seva i senten vergonya d'explicar que han estat dins d'una secta. És complicat. 

Vostè considera que són una secta?

Encara que siguin una religió reconeguda al nostre país, tenen pràctiques pròpies de grups sectaris. Els Testimonis de Jehovà ens van interposar una denúncia per utilitzar aquests termes, però el jutjat ens va donar la raó.

Quantes persones formen part de l'AEVTJ en l'actualitat? Ha crescut el nombre de socis en els darrers temps?

A Espanya hi ha un total de 400 socis i gairebé 100 viuen a Catalunya. Hem crescut bastant, és una projecció exponencial del problema que hi ha a tot el país. Si centenars de persones han fet el pas de donar-se d'alta a la nostra associació, quanta gent hi ha qui no s'atreveix per les conseqüències que comporta? Hi ha milers de víctimes afectades. Moltes es posen en contacte amb nosaltres de manera anònima perquè encara tenen família dins, tenen por a perdre-la, però estan interessades a rebre assessorament.

Més enllà de l'ostracisme, quins greuges denuncien les víctimes?

Hi ha un altre gran problema que encara no ha sortit a la llum al nostre país: el tractament dels casos d'abús sexual dins de la comunitat. Perquè et facis una idea, el Parlament d'Austràlia fa cinc anys va fer un estudi sobre l'impacte de l'abús sexual en les diferents organitzacions religioses. L'informe oficial va revelar que els Testimonis de Jehovà van tapar més de mil casos durant 50 anys. I no només Austràlia, Nova Zelanda i el govern britànic també van emetre informes sobre la qüestió. Tots tres països van concloure que les normes que fan servir dins no protegeixen les víctimes d'aquests delictes. 

La política de tractar els assumptes dins de la religió per no tacar el nom de Déu ha fet que molts casos d'abús no s'hagin denunciat a la justícia i que molts d'ells hagin prescrit.

Com acompanya l'associació a les persones que ja estan fora? I a les que volen marxar?

Tenim psicòlegs que havien estat Testimonis de Jehovà. Hem sofert un creixement exponencial molt gran a causa del judici i ens ha desbordat una mica. Tenim grups de suport per a les persones que han sortit, atenció telefònica i via correu i grups de Whatsapp on cadascú explica les seves experiències. Estem lluitant per augmentar les ajudes públiques. I pel que fa a les víctimes que volen sortir, els posem en contacte amb membres de l'associació de la seva zona perquè tinguin assistència fora. El nostre advocat, Carlos Bardavío, assessora les víctimes en cas que sigui necessari fer una demanda. Estem lluitant contra la persuasió coercitiva perquè al nostre país hi ha un buit legal amb les pràctiques sectàries.

Una de les seves missions és "exercir de lobby davant els diferents nivells de govern espanyol amb la finalitat d'aconseguir que els Testimonis de Jehovà regularitzin els seus comportaments dins de la legislació vigent". Com es concreta això?

El nostre objectiu és donar a conèixer les pràctiques sectàries que fins ara no eren conegudes. Els Testimonis de Jehovà han estat durant molts anys una religió simpàtica, el que se sabia era que venien els diumenges a picar a la porta de casa teva per oferir-te revistes. Volem destapar aquestes pràctiques perquè canviïn i es regulin tenint en compte els drets humans. No volem que desaparegui la comunitat, dins hi tenim amics i familiars. Però sí que exigim que es respecti la llibertat individual de cadascú i que la pràctica de l'ostracisme que comporta l'expulsió no destrueixi famílies.

Un cos governant d'11 membres als Estats Units dicta les normes que s'apliquen arreu del món, però la lluita que estem duent a terme sí que està tenint influència. A Noruega, per exemple, els han retirat l'estatus de religió reconeguda, perquè també practicaven l'ostracisme amb menors d'edat expulsats. És molt greu per a un adolescent de disset anys perdre tot el seu cercle.

Què més s'ha aconseguit?

El cos governant ha flexibilitzat la norma de l'ostracisme de cara a la galeria. Ara permeten saludar un expulsat si visita una Sala del Regne [on es reuneixen els adeptes]. Abans ningú et mirava i ara poden dir-te "hola". És una rentada d'imatge. Volem donar visibilitat a la nostra feina com a associació i reunir-nos amb el Síndic de Greuges, amb l'Oficina d'Assumptes Religiosos i amb qualsevol departament que vigili el compliment dels drets del col·lectiu LGBTI+. De portes enfora, no hi ha homosexuals dins dels Testimonis de Jehovà. Continuarem lluitant.