El 2019, Jordi Ballart i Tot per Terrassa van donar la gran sorpresa de les eleccions municipals amb la seva victòria, un resultat que ni tan sols el jove partit s'esperava. Una victòria que, després d'un pacte amb ERC, va suposar el retorn a l'alcaldia de Ballart, que havia dimitit el 2017 després de cinc anys com a alcalde i, abans, set més com a regidor del PSC, de qui també va trencar el carnet amb l'aplicació de l'article 155 a Catalunya, arran de l'1-O.

Després d'un primer mandat que ha trencat amb 40 anys d'hegemonia socialista a la ciutat, Ballart arriba a les eleccions municipals amb l'etiqueta de favorit, i amb la voluntat de repetir victòria i de continuar amb el projecte engegat fa quatre anys, amb una llista parcialment renovada amb terrassencs del món del teixit empresarial, social i esportiu, però també mantenint alguns dels col·laboradors d'aquesta legislatura.

Tanquem un mandat marcat per una pandèmia, crisis econòmiques... Com s'ha transformat Terrassa aquests últims quatre anys?

Valorant el context i els resultats, estem satisfets amb la feina feta. Hem posat les bases de la Terrassa del futur que imaginem i per la qual volem continuar treballant. Evidentment, el temporal Glòria, la Covid-19 i la guerra d'Ucraïna no ens han permès desplegar tot el nostre projecte, però hem acabat amb el 75% en marxa o executat de tot el que ens vam comprometre al programa de govern. Hem engegat el canvi a la ciutat en multitud d'àmbits, tant urbanístics com socials. Hem passat d'una inversió de 894 euros per habitant en polítiques públiques el 2018, a una de més de 1.130 euros. I això significa més inversió en neteja, en manteniment, en seguretat, en transport i en serveis a la ciutadania.

Què ha suposat per a la ciutat el canvi de cicle després de 40 anys de governs socialistes?

El 2019 Terrassa va entendre la necessitat d'un canvi després de 40 anys. Un canvi que transformés la ciutat, o si més no, que iniciés el camí per a la Terrassa del futur, amb formes i mirades renovades. La ciutat ens va fer confiança per fer de Terrassa una sola ciutat, unida, inclusiva i plural, i tot a través d'un projecte sòlid, 100% local, 100% terrassenc, 100% municipalista.

Com ha viscut el mandat a títol personal, amb la paternitat, la malaltia del seu fill...?

Tenir fills sempre suposa un exercici de conciliació i logística important, com a qualsevol família. Tenir-ne tres suposo que ho incrementa. He intentat mantenir al màxim possible moments valuosos del dia a dia amb els meus fills i filla, tot i que a vegades no és possible. La meva feina és d'horaris amplis i els meus fills ja em van conèixer com a alcalde, per la qual cosa no m'han conegut d'una altra manera. Només puc estar agraït per assumir-ho de manera tan natural, tot i que sovint em reclamin estar més a casa o fer coses que altres companys fan i nosaltres no podem.

Salvador Illa va dir que "sempre li passen coses" i el PSC i altres partits l'acusen de fer una política personalista, de governar a través de les xarxes i a cop de titular. Quina opinió li mereix?

No tinc cap comentari a fer respecte al senyor Illa, ja vaig dir que em semblava una expressió molt irrespectuosa, i més referint-se al que es refereix. I tot plegat em crea perplexitat, perquè repliquen el que jo faig. Critiquen a Terrassa el que aplaudeixen i imiten a Sabadell, un cop s'han adonat que les xarxes són un instrument de comunicació i interacció amb la ciutadania molt important. No em vull justificar, faig el que he fet sempre: un exercici de transparència. Si no ho fes, dirien que no treballo… però tinc clar que la veritable política és la que fem a peu de carrer, als barris, comerços, entitats, clubs... En definitiva, estar a prop de la ciutadania per conèixer de primera mà les necessitats reals.

Tot per Terrassa defensa que no tenir lligams en l'àmbit nacional li permet defensar millor la ciutat. Però no li resta força, no tenir veu fora de la política municipal?

És l'argument que utilitza l'oposició, però la realitat és que hem aconseguit més coses que mai per a la ciutat. És una constatació. Defensem un projecte que no té dependència amb estructures de fora de la ciutat, i, per tant, cap perjudici en poder treballar amb cap administració. S'han desencallat projectes que portaven anys aturats: la residència de gent gran de Sant Pere Nord, la reforma de Mossèn Homs, l'institut-escola Sala i Badrinas... i molts altres, tant amb la Generalitat com amb l'Estat.

Com valora el pacte amb ERC dels últims quatre anys? El repetiran?

El valoro molt positivament. Ens hem entès, i en allò que hem discrepat, ens hem respectat. No sempre hem estat d'acord, òbviament, perquè som projectes diferents, però hem sabut trobar l'equilibri. Personalment, crec que la ciutadania vol sumar i vol coalicions on cadascú pugui aportar el millor dels seus projectes, i així ho hem fet i n'estem satisfets. I també crec que podem compartir polítiques i mirades sobre temes de ciutat en pràcticament tots els projectes: hem estat, estem i estarem oberts a sumar per Terrassa i pel seu futur.

Quins són els grans reptes de la ciutat per al proper mandat?

Tenim la mirada posada en la Terrassa que volem tenir la dècada vinent: una ciutat que generi oportunitats per a la ciutadania, empreses, negocis, emprenedors... una ciutat que garanteixi drets i qualitat de vida. Continuarem invertint de manera important en neteja, en seguretat i en el manteniment dels carrers, com hem fet des que vam arribar al govern. I, a més, volem seguir reactivant projectes aturats, com hem fet amb el Parc de la República, els futurs nous centres de salut o la residència per a persones amb discapacitat, i impulsar-ne de nous per millorar la vida de les persones, un espai públic més amable i segur, i fer de Terrassa un municipi d'oportunitats i un bon lloc per viure.

Una de les preocupacions principals dels terrassencs és la inseguretat. Terrassa és una ciutat insegura?

No, Terrassa no és una ciutat insegura. Però algunes persones tenen aquesta percepció d'inseguretat, i això ens preocupa. Primer, ens preocupa cadascun dels delictes que hi hagi a la ciutat, tot i que obtinguem una bona mitjana en matèria de seguretat. Hem d'abordar i abordem totes les situacions que puguin viure els terrassencs. Però tanmateix, i és una opinió compartida per molts alcaldes i alcaldesses, hi ha una tendència força estesa a utilitzar la por i la percepció d'inseguretat subjectiva com a elements de crítica política. I això no és responsable, perquè és un tema molt seriós i important: la seguretat és un pilar de la democràcia i hi ha qui hi juga inconscientment.

En tot cas, Terrassa necessitava posar-se a to i hem fet un esforç considerable per millorar la seguretat: hem augmentat els efectius, els equipaments i els recursos policials, com ara amb càmeres unipersonals, obres de millora, nous vehicles o les càmeres de vigilància.

Un altre dels temes calents és la neteja. Terrassa està bruta?

És una altra qüestió que també demana més esforç de millora, en som conscients. El servei de neteja ha estat històricament infravalorat i infrafinançat. La ciutat ha crescut, però aquest servei s'ha quedat estancat. Hem treballat per reforçar els equips, hem aplicat plans de xoc, hem renovat vehicles i contenidors, hem implementat sistemes més eficients com la càrrega lateral i hem impulsat accions per combatre l'incivisme i per fomentar un canvi cultural difícil, però imprescindible.

Però és un tema de recursos o d'incivisme?

Són les dues coses. Com deia, calen més recursos. Però la neteja de la ciutat també requereix coresponsabilitat per part de la ciutadania. Hem de ser ferms i tenir clara l'aposta. Tenim clar el camí, incrementant els recursos per millorar i que el canvi sigui visible i real, però també ser ferms per combatre l'incivisme i la falta de sentiment per l'estat de la ciutat. Que la falta de compromís per la ciutat i pel planeta d'uns, no perjudiqui qui creu en Terrassa i se l'estima.

També hi ha el manteniment dels carrers, que es considera insuficient. Hi ha una falta de planificació?

Volem continuar invertint i dotant el pressupost per millorar en molts aspectes, com hem anat fent, i aquest n'és un. Som conscients que estem lluny del que voldríem, i el proper mandat aplicarem un pla de xoc, amb una dotació econòmica important per arreglar l'asfalt, els carrers, l'accessibilitat... Cal un pla de millora global a tota la ciutat, marcar prioritats i atacar el que més preocupa a la ciutadania, i l'estat dels carrers és un dels aspectes a millora.

Hi ha qui té la sensació que hi ha barris més ben tractats que d'altres, com els més cèntrics...

En cap cas. Terrassa és i ha de ser una sola ciutat. Un dels nostres propòsits ha estat i és trencar amb totes les barreres, físiques, psicològiques i socials, que trencaven aquesta unitat, siguin rieres, avingudes, partides de manteniment o desenvolupament de projectes.

I en aquest sentit, també han tingut la mobilitat per dins de la ciutat al punt de mira. Quin model s'ha de seguir i com es pot satisfer tothom?

Hem iniciat la transformació de la fisonomia, apostant per donar més zones exclusives als vianants, però no per anar contra el vehicle motoritzat. En un procés així sempre hi ha reivindicacions, resistència al canvi, i les hem escoltat i intentat adaptar a les necessitats reals de la ciutadania. Fem el camí de grans ciutats d'arreu d'Europa: Amsterdam, Copenhague, París, Berlín... i lluitem contra el canvi climàtic, reduint les emissions i assolir la neutralitat en carboni el 2050, que és el que recull l'Agenda Urbana de Terrassa.

És un camí llarg i progressiu, però cal assumir que és en benefici de tothom: guanyem salut i benestar, reduïm contaminació i soroll, i ho fem amb el consens i la complicitat de tota la ciutadania.

Pel que fa a la ronda Nord, quina postura té? I què en pensa que s'hagi convertit en un camp de batalla política?

Nosaltres mantenim la mateixa postura, tot i les anades i vingudes entre administracions. Terrassa té una via d'alta capacitat que acaba en plena trama urbana al nord de la ciutat, i això necessita solució. Som la tercera ciutat de Catalunya, amb una situació geogràfica entre Barcelona i la Catalunya Central, i hem de comptar amb infraestructures i serveis de qualitat per a poder gestionar i donar sortida a les necessitats de la població, la nostra i la que hi passi. Per això, cal una política de mobilitat de país a llarg termini, seriosa, responsable i fiable. I no només al servei de Barcelona, sinó al de tots els municipis i amb visió global. I això inclou una millora espectacular en transport públic i en servei a la ciutadania.

La municipalització de l'aigua va ser una de les seves grans batalles durant els primers anys com a alcalde. Quina valoració en fa passats cinc anys?

Vam ser una de les primeres grans ciutats en aconseguir municipalitzar el servei d'abastament d'aigua, i hem implantat un servei públic de qualitat, eficient i sostenible, que ha incorporat polítiques socials i que treballa per garantir l'accés universal a aquest recurs. L'aigua és un bé comú i un dret de tothom. I la iniciativa, empenta i decisió de l'acord històric del 2016, amb 20 dels 27 regidors, ha servit perquè molts altres municipis segueixin aquest camí.

Parlant d'aigua, què es pot fer des del món local davant de la situació de sequera?

És una situació complicada, i cada dia que passa, més. Hem de prendre consciència que cal fer un esforç per combatre-la. Davant d'aquesta excepcionalitat, hem de fer tot el que calgui per promoure l'estalvi, la conscienciació de la població i la lluita contra el malbaratament.

I un altre dels temes que està marcant la recta final cap a les eleccions és l'habitatge. Amb els preus dels lloguers disparats i moltes persones que no es poden permetre un pis, com es pot solucionar?

La resposta fàcil seria dir que amb més habitatges públics o de lloguer assequible, però si repassem tota la feina que hem fet, no és tan fàcil. Som de les poques ciutats que hem conservat el nostre patrimoni de lloguer social sense vendre immobles a fons voltors, i hem encetat diferents projectes per a la promoció d'habitatges amb reserva de lloguer assequible. Hem firmat un conveni amb l'Incasòl per construir 260 pisos de protecció oficial amb una reserva del 25% per a joves, hem acordat amb la Sareb que incorpori la seva borsa de pisos al mercat de lloguer assequible, hem gestionat més pisos de lloguer social... i així, en tres anys, hem augmentat un 5,4% el parc d'habitatges. Però creiem que cal seguir en aquesta línia per garantir el dret a l'habitatge, i continuarem treballant perquè tothom hi tingui accés.